Un altre clàssic...que jo no podia sortir sense tastar-lo
Cremòs, sutil, elegant... COm a defecte picava poc...o gens....però això li passa a totes les braves...
PLAT 5: ARRÒS PITU CALEYA ESTIL CASA MARCIAL
Un altre clàssic... Un clàssic d'ell, de sa mare, i de la gent d'Astúries... Un homenaje a tot això!!!
Pitu de Caleya es podria traduir de l'asturià com pollastre de camí, un nom ben definitori, perquè trota lliure i menja el que troba en els seus passejos: blat de moro, llavors, cucs ... de tot menys pinso. Aquesta raça campera asturiana no compta encara amb el segell de la Indicació Geogràfica Protegida, una cosa que criadors, restauradors i comensals demanen amb el propòsit de diferenciar i salvaguardar-lo.
L'arròs amb pitu de caleya és un plat tradicional de festa, vinculat a la fi de la matança del porc, quan es complimentava amb ell a tots els que havien participat d'aquestes labors. No només per la seva vida en llibertat, també per l'edat avançada que té a l'ésser sacrificat, el seu sabor segons els entesos recorda més a el de les aus de caça que no a el pollastre comú.
16/06/2021: Etapa 5: O Pedrouzo - SANTIAGO DE COMPOSTELA: 20 km / 348 m desnivell +
Volem sortir a les 6.00
M’aixeco en resaca…sensassió que feia anys que no tenia🤫🤦♂️🤦♂️
Cafè de màquina horrible i a caminar fosquets.
Avui arrivem a Santiago
Sensassions extranyes té la gent...típic, mescla d’alegria d’arrivar, amb la pena de no voler arrivar per a que no s’acabe...
Veiem a la hooligan d’Alcant i els seus dos amics, encabronada per la nostra festa d’ahir.
Però indignada total dessitjant que tinguem un esguinç i no puguem arrivar a Santiago.
Mare de Deu quanta bilis té acumulada i això que està fent el Camino...
No me vull imaginar a la tipeja esta a la seva vida quotidiana....
Inclús ja a Santiago tots de bon rollo mos recordava la mala nit que passar ahir per culpa nostra...i mos malaïa i mos dessitjava un mal futur...
Per contrarrestar la mala energia...un bon missatge positiu!!
Primera parada tècnica i seguim!
Uns km més, i fem una segona parada.
Anem per pistes...molt "portadores" i molt xules!!
Caminata tranquila pel mig dels típics boscs gallegs.
Pujem per un pista fins a dalt de tot on està aquesta pedra on marca que ja ho tenim aquí...
Parada per a fer fotitos....
Baixem rodejant l'aeroport de Lavacolla
I arrivem al poblet de Lavacolla
Està Diana i l’alacantí reincident (de caminos) en un pintxo truita.
Aspecte brutal, que sols puc fer que demanar un per mi...jiji!!
Arriven les Lusy/Vero per separat.
Xarradeta tots junt i arranquem últims 10km amb elles dos.
Intercalem
companys de passejada entre els 4, ratet en Marina, en Lusy, en Vero, i
altres tot sol, amb Marina prop de mi i acompanyada... amb elles
Últims 10 Km....això ja està aquí...
...i una dels murals d'Estrella Galícia....reconeixent a les "estrelles" gallegues...
TV galega, RTVE…Monte do Gozo, i ja a tocar ciutat.
Entrem a ciutat en Vero i Lusy, i ja al final i sense voler (bàsicament perquè jo no volia...jeje) entrem en els alacantins que esta matí desitjaven els pitjors dels mals....
Entrem ja a ciutat....
Sensassió mooolt extranya....vos explico....
Es un 16 de Juny de 2021, on encara tenim la obligatorietat de portar mascareta a tot arreu (encara faltaven setmanes per deixar la mascareta en exteriors...) Total:que fa 5 dies que anem per aquests mons i boscs...on no portem mascareta....
Tal com entrem en ciutat: cotxes...maquinotes pesades arreglant carrers....i la policia i la gent enfadats perquè no portem mascareta....
En resum: una benvinguda al món real on no l'esparàvem i no mos agrada a ningú!!!
No tinc fotos, però com sempre, es va entrant en ciutat fins arrivar a la Plaça del Obradoiro!!
...i per fi: una altra entrada a la plaça, una altra experiència viscuda....
Ara toca moment relax mirant la catedral i reflexionant!!!
Van arrivant més coneguts, Granada, Alacant, Madrid…abraçades de satisfacció comuna.
Devant de mi un peregrí li acaba de demanar matrimoni en un anell a la seva parella: tota la plaça aplaudint en els ulls banyats d’alegria!! Jo justament estava parlant en Gisela per dir que ja havíem arrivat...i li intentava explicar el que estava passat....i jo tot sol també en un nuc a la gola i els ulls vidriosos....jejeje!!!
Estás massa "tendre" com per a no quedar-te tocat en una situació així...jiji!!
Una parella de peregrins demanant matrimoni...més camí en la seva vida....puro love...
Fotos varies en la gent i en Marina.....
Jo dient que porto 7 entrades finalitzades....
Padrí i fillola....
Foto grupal (encara no havíen arrivat les nostres canàries)
Anem a per la Compostela.
Li explico el cas de la credencial perduda i mos creuen. Li han donat la Compostela a Marina…yujuuu!!!
I d’aquí tornem a Obradoiro a esperar a les nostres volgudes canaries.
Van juntes, com deu ser.
Però dos van molt justes i tarden molt, moltíssim.
Al final, com tot en la vida, acaben assolint l’objectiu final i entren: Juntes, plorant, reventades, felices….moments que sols pots entendre si has fer el camino😍😍😍
Deixo aquí uns dels seus videos d'Instagram de quan arriven....
Segur que ho recordaran tota la vida... Sembla que 5 dies no hi ha per a tant....però tot el contrari...són molt intensos....
Cada Camino és diferent, i cada Camino és especial!! Tot i això, aquest, com vaig dir-ho en este blog, anava sense cap pensament de ser diferent o especial...
Fa anys que vaig a fer camins secundaris i fora de temporada estival.... Busco solitud, busco l'absoluta solitud, i poca logística de menjar i dormir.,...
Aquest camí era a Juny, i un clàssic Sarria-Santiago, i sense anar sol...
Doncs be: ha segut un dels camins que m'ha marcat més...per varios motius...
1. EL CAMINO SEMPRE TE FICA AL PUESTO ...per molt control que tingues de la vida, de vegades és imprevisible... Per a mi, fer el Sarria-Santiago en 5 dies, eren unes etapes més que asequibles... Vull dir: pensava que aniria sobrat i patia per Marina! Doncs be: el mateix matí de marxar cap allà....me va fer un "crack" al genoll Totes les etapes vaig patir-les: cada xafada que fèia era una condena... Així vaig fer el clàssic i "fàcil" Sarria-Santiago Moraleja: mai subestimes res, encara que pensis que ho tens tot controlat!!
2. LA VIDA TE REGALA COSES BONIQUES En aquest cas, va ser conèixer a este grupet que vam fer. Va ser (com tot a la vida) una coincidència coneixer-les...simplement perquè vam estar al mateix alberg de Portomarin. Per Marina i per mi també va ser un gran viatge anar acompanyat d'elles. Crec que va ser perfecte per a l'experiència del primer camino de Marina. I pel que fa a mi, vaig entendre que quan vaig tot sol, no agafo aquest nivell d'amistat...bàsicament perquè no el busco, i ni el necessito... En aquest Camino, segur que el "necessitavem", i sense buscar, vam crear una amistat la mar de bonica.
Tati, Leti, Gore1, Gore2, Diana: Ya os lo dije face to face, por Insta y ahora por aquí: Gracias por haberos cruzado en nuestro Camino!! Gracias por haber cuidado tan bien a Marina!! Sois más grandes que el puto Teide!!! jeje!!
3.FER UN VIATGE EN LA TEVA FILLOLA Anem massa ràpid en la vida...i la vida no mos deixa disfrutar de la família. En aquest cas, el Camino mos va regalar una experiència Padri-Fillola de la que sempre sempre sempre recordarem, ja que tant de temps junts ja no el tindrem...per la mateixa dinàmica de les nostres vides. Així que vos animo a tots a fer una cosa semblant a la nostra sempre que vos surtigue l'ocasió
4.DESSITJAR-VOS A TOTS UN BON CAMINO EN LES VOSTRES VIDES!!
