Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - Castello. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - Castello. Mostrar tots els missatges

dilluns, 27 d’abril del 2020

Nou Bar - Nit de Rieslings - Vinaròs

Hi han nits que són literalment un regal del restaurador al client!!
Aquesta és una d'estes!!

Vaig tindre la sort de ser "uno de los elegidos" d'aquests regals.
De tant en tant: Vicent i Agustí, amb la col·laboració i/o ajuda d'Alex i Juanjo, fan un sopar tot relacionat amb un tipus de vi, o tipus de raïm, o zona...etc...

Però ho fan d'una manera molt singular:
Normalment he anat a maridatjes, que són sopars que el vi acompanya als plats.
Ells ho fan al revés: el vi té el protagonisme principal/conductor, i el plat és qui s'ha generat i creat a partir del vi per donar-li aquest protagonisme!!

Aquesta vegada els agraciats han segut ELS RIESLINGS!!

Tant Alex (vinarossenc treballant al Celler de Can Roca, @alexcarlosnolla), com Vicent han escollit aquest tipus de raïm.

És un raïm tant peculiar, que pot ser el·laborat des d'escumosos secs, amb certa part de sucre, com vins secs, dolços, molt dolços, i inclús amb els famosos mundialment coneguts Eiswein (vi de gel).

S'el·labora la major part a la vall del Rin alemà i en més petita part a l'Alsàcia francesa, com en Aústria, Itàlia, Hongria...
A l'altra part del continent, també en una minoria en Argentina i Xile.


Després Agustí i Juanjo @elxiquetdevinaros es fiquen mans a la obra per buscar aquellas plats que consonen amb cada ampolla que s'ha escollit.

Aquesta edició van ser 11 Rieslings VDP amb 8 plats pensats per a cada tipus de vi.


...per a no perdremos



NOU BAR
Xef: Agustin Marcos Calabuig
Cap de sala-Sommelier: Vicent Marcos Calabuig
Avinguda País Valencià 7
12500 Vinaròs (Casstelló)
Tel: 964 45 27 72


Dia de la Visita: 27/01/2020




ELS RIESLINGS

Tinc que dir-vos que Àlex mos va fer una classe magistral dels Rieslings, de com s'etiqueten, de com s'elaboren, quin marc regulador tenen...etc etc.
Tot perfectament ben explicat. Però no me sento capaç de fer cap resum ni res per l'estil, ja la complexitat que té, segur que "foto la pota".
És tot molt complexe i l'idioma tampoc no ajuda molt...

Com a gran resum, dir que la qualificació VDP, vindria a ser com una qualificació de més nivell que tenen els alemanys, i que sols se pot accedir si compleixen certs requisits...

He trobat aquesta web que està bastant bé sobre els vins alemanys.
Vos deixo el link i adjunto un breu resum de la VDP, que jo vaig trobar acertada: VINS ALEMANYS


(“Verband Deutscher Prädikatsweingüter”)

La V.D.P. (traducido = asociación alemana de explotaciones vinícolas con calificación) se fundó en el año 1910, porque en este momento no existía ninguna legislación vinícola en Alemania y algunos productores, ya con máxima reputación mundial, querían manifestar su objetivo de producir vinos con sólo lo que da la naturaleza, sin añadir ningún ingrediente adicional. Actualmente la V.D.P. representa a 195 socios (en total Alemania dispone de unas 70.000 explotaciones vinícolas), agrupados por secciones en las 13 denominaciones existentes. Se considera internacionalmente que agrupa a los mejores productores de Alemania, con muy pocas excepciones de grandes productores no asociados. El símbolo común para todos los vinos producidos en propiedades de sus socios es el águila, impresa habitualmente en la cápsula de cada botella. Para entrar en este círculo exclusivo, los nuevos candidatos están obligados a cumplir unas normas muy estrictas que afectan a sus propiedades (poseer porcentajes importantes de parcelas en pagos conocidos y reputados históricamente), las variedades cultivadas (tener un porcentaje alto de variedades autóctonas históricas de su denominación) y la constatación frente a los demás socios de su denominación de la calidad de sus vinos durante muchos años. Por lo tanto, cada año hay muy pocos cambios en el listado de miembros. En los años 80 algunos socios, afectados por la profunda crisis de la viticultura alemana desde los años 70 y los precios muy bajos en el mercado, empezaron a poner en duda la capacidad de la clasificación estatal del año 1971 para que los clientes pudieran identificar los vinos de calidad superior. El primer intento de diferenciación de la calidad superior de sus vinos, basado en la procedencia exclusiva de sus uvas, fue la “Rheingau Charta”, liderado por el ya fallecido Bernhard Breuer, que por primera vez introdujo un símbolo adicional para garantizar que estos vinos se realizan exclusivamente con uvas procedentes de pagos famosos de esta denominación. A partir del año 1998 se introdujo ya un nombre común en todas las denominaciones, “Grosses Gewächs” (GG), para la mejor selección de vinos secos de pagos históricos, clasificados en mapas estatales del siglo XIX como pagos de máxima calidad (y en consecuencia de máxima tasación fiscal).
Estos pagos clasificados fueron denominados por la V.D.P. como “Erste Lage” y distinguidos con su símbolo , impreso en las etiquetas y/o cristal de las botellas, para todos los tipos de vinos producidos de estos pagos, tanto secos como dulces. Lógicamente, este sistema “adicional” cumple con las normas obligatorias de la actual legislación alemana (nombres permitidos de pagos, indicaciones en la etiqueta, etc.). La clasificación completa fue dibujada (2006) en la siguiente pirámide con 3 niveles:



Esta clasificación de sólo una categoría de pagos clasificados conlleva dos problemas.
1. Muchos pagos en su extensión actual, de acuerdo con la ley de 1971, son muy heterogéneos entre sus distintas parcelas y no se corresponden en todas sus partes con el pago histórico, mencionado en los mapas estatales del siglo XIX. Por lo tanto, la calidad de las uvas de una parcela a otra se diferencia demasiado para clasificar la totalidad de la producción de un pago al mismo nivel.
2. Los pagos de segunda categoría en estos mapas históricos todavía permanecen completamente excluidos.
Debido a la actual reforma de la legislación comunitaria sobre el origen de las uvas y sus vinos, la V.D.P. considera legítimo diversificar aún más este sistema e introducir para las mejores parcelas – el corazón dentro de los pagos clasificados –, cuyos nombres fueron eliminados y que fueron prohibidos en las etiquetas por la ley de 1971, la clasificación “Grosse Lage” como la máxima expresión de calidad del origen de las uvas. El nombre “Grosses Gewächs” sólo lo pueden llevar los vinos secos cuyas uvas procedan de estas parcelas. La clasificación “Erste Lage” se mantendrá para vinos procedentes del resto de la extensión de estos pagos y además tendrá valor para pagos que están clasificados como de segunda categoría. Con esta nueva propuesta se puede hablar de una clasificación similar a la de Borgoña. La siguiente pirámide (2012) tiene entonces 4 etapas, tal y como se recoge en el siguiente gráfico:





EL SOPAR

I ara si, un breu resum fotogràfic del que vam xalar i disfrutar.
El nivell de tot: sublim!!
Gràcies altra vegada Vicent, Agustí, Juanjo i Àlex per aquest gran treball.
Amb moltes ganes de tornar a assistir a estes festes de la "gastronomia vitivinícola"

Comencem...


1. Ostra Rockefeller, Brut 2009 Mosel
Una ostra a l'estil Rockefeller (amb salsa feta de mantega, migues de pa i fornejades o rostides, + info aquí) amb un escumós sec de la regió de Mosel

Ostra Rockefeller, Brut 2009 Mosel



2. Ceviche de corvina amb gaspatxo verd i alvocat en dos textures, dolç 2009 Mosel
Pujem el contingut de sucre al Riesling seguint en la regió de Mosel, i el convina amb un ceviche de corvina. Mireu quina pinta!!
A més un alvocat en dos textures: una mousse, i una tempura...brutal!!

Ceviche de corvina amb gaspatxo verd i alvocat en dos textures, dolç 2009 Mosel




3. Meló amb pernil, dolç 2013 Nahe
Seguim amb el Riesling dolços, ara de la zona de Nahe.
El meló amb pernil versionat: amb espàrrec i meló, i una crema del meló


Meló amb pernil, dolç 2013 Nahe



4. Llagostins a la meunière de taronja, 2015 Pfalz
Citrics i una meunière amb uns llagostins de Vinaròs, amb un 2015 de la zona de Pfalz


Llagostins a la meunière de taronja, 2015 Pfalz


5. Vieira, sopa cítrica i algues, Nahe 2015
Ohh...mireu quina pinta: una vieira amb unes escopinyes, i unes algues....quina sutilesa de plat...
El Riesling és de la regió de Nahe, un 2015



Vieira, sopa cítrica i algues, Nahe 2015



6. All i pebre blanc de rap, Magnum 2015 Mosel
Llegiu el títul del plat i mireu-lo, a més envoltat de cansaladeta....
Aquí entrem en el món dels magnums, que són molt peculiars en la forma, són molt llargues. Tornem a la zona Mosel, del poble de Winningen, vins de gran qualitat. Vi molt conundent en Alemania.


All i pebre blanc de rap, Magnum 2015 Mosel



7. Llom de conill amb mel de safrà, taronja i trufa, Magnum 2014 Rheinhessen
Seguim amb els Magnum, un dels grans vins de Rheinhessen. Vins secs i amb sols calcaris. Amb cos però equilibrats. Dels primers biodinàmics.
El plat el llom del conill...amb una salsa de mel de safrà i les pells de la taronja i trufa....convinació estranya i a la vegada molt gustosa i acertada!!


Llom de conill amb mel de safrà, taronja i trufa, Magnum 2014 Rheinhessen


8. Mousse de llima amb fruits rojos, Mosel 2004
I ja passem al postre!! Una mousse de llima molt elegant en quan a densitat i acidesa, i un vi dolç del 2004, de Mosel!!


Mousse de llima amb fruits rojos, Mosel 2004



9. El famòs Eiswein d’un dels millors cellers de 2007
Ens explica Àlex, que des d'aquell any, el 2007, degut al canvi climàtic, no hi ha un bon icewine ben el·laborat 

El famòs Eiswein d’un dels millors cellers de 2007




 i dos vins bessons amb dos pissares diferents: Vom Roten i Vom blauen. (pissarra roja i pissarra blava)

...i dos vins bessons amb dos pissares diferents: Vom Roten i Vom blauen

dimecres, 15 d’abril del 2020

Raúl Resino: Tokyo Night - Benicarló

Com ja sabeu, Raú Resino és un dels referents del nostre terreno.
Natros hem anat algunes vegades, algunes d'elles ja penjades aquí al blog:
Però mos faltava anar a la Tokyo Night. Raúl en èpoques de poc trànsit, i sols en dijous, converteix el seu local en un japonés. Un regal per a natros els veïns.
Un sopar "japo" però a l'estil més mediterrani que Raúl ens planteja.

RESTAURANT RAUL RESINO
Xef: Raúl Resino
Carrer d'Alacant 2
12580 Benicarló (Casstelló)
Tel: 964 86 55 05


Dia de la Visita: 28/11/2019


El preu? per ser una estrella un altre regal: 35€ amb bodega a part.
En resum: per uns 50€ fas un japo a una Estrella Michelin.


MENÚ TOKYO NIGHT


Os deixo els plats...

Sopa de miso....


Un "boca bits" d'algues...


Mantega d'anxova amb pa de massa mare...


Una caballa "japonisada..."


El plat per excel·lència: sushis...


Un plat 100% Resino: peix humil treballat a l'excelència...



Tonyina...


I aquí un dels seus postres preferits


I uns "petis" amb un carajillet cremaet!!




diumenge, 3 de febrer del 2019

Ruben Miralles (II) - Vinaròs

Ja al Gener he tornat a Ruben...porten dos mesos oberts i la veritat que qualitat-preu me flipen

Restaurant RubénMiralles
Travessia Sant Vicent 9
12500 Vinaròs (Castelló)
Xef i Propietari: Rubén Miralles
Facebook: 
www.facebook.com/Restaurant-Rubén-Miralles-335195783962716
Phone: 671083484
Dia de la visita: 31/01/2019

Es troben al passatje de Sant Vicent, prop de casa...cosa que ja ens va be...jeje!!
Volen fer una cuina amb segell propi, cuina que se denomina d'autor.
Un lloc d'ambient "modern", cuidant la vaixella i la coberteria i petits detalls.
Cal dir que el menú està força bé qualitat-preu. Com a exemple la cervesa que entra al menú és de tirador Innedit, cosa poc habitual.


El menú es podia escollir entre 3 primers, 5 segons i 3 postres amb un aperitiu
Vos deixo vore el que vaig demanar:


APERITIU: Sushimi de llagostí




PRIMER: Gamba blanca del Mediterrani fregida amb all-i-oli i edamame

Nota 1: Edamame és el nom d'una preparació culinària de les beines de soja immadures, bullides en aigua amb sal i servides senceres.
Més info clicant aquí: Edamame



...jo fet l'idiota com moltes vegades.....jeje!!



SEGON: Costella de porc a baixa temperatura, amb barbacoa artesana de miso

Nota 2: Miso és un condiment consistent en una pasta aromatitzant, feta amb llavors de soja i / o cereals i sal marina fermentada amb el fong koji.
Més info clicant aquí: Miso



POSTRE: Tarta de formatge fornejada amb galleta d'speculoos
Sempre que hi ha tarta de formatge, la demano....

Nota 3: Speculoos és una espècie de galeta nadalenca molt tradicional a Bèlgica, a Holanda (on rep el nom de speculaas), així com a la cuina de Westfàlia i Renània (Alemanya) (on es coneix com spekulatius), i al nord de França (Flandes francès). La principal característica d'aquestes galetes servides en els mercats de Nadal és que solen tenir formes o motius que evoquen la història nadalenca de Nicolás de Bari.
Més info clicant aquí: Specullos


Deixo aquí també els diferents plats de la resta del menú.





diumenge, 25 de novembre del 2018

APTC Mexican Food - Alcossebre

Tenim un bon mexicà a Alcossebre!!!
Fa un temps el vam tastar quan estaven una mica més amunt. Ara estan molt ben situats, al passeig, a mig camí entre Les Fonts i Alcossebre, a l'antiga zona dels pubs (per als que teniu una edat com la meua....jeje).


APTC Mexican Food
Cami l'Altall 23A (devant Guardia Civil)
12579 Alcossebre
Phone: 605270019
Facebook: https://www.facebook.com/APTCmexicanfood
Web: https://aptcmexicanfood.eatbu.com


Ho porten una parella. Ell és de València (crec) i ella mexicana.
Per tant, és nota i és d'agraïr que la cuina és mexicana 100%, i no aquell tipus de cuina "sucedánea-prefabricada" que en molts locals mexicans podem trobar...

Vam anar un 02/11/18, és a dir: a l'endemà del dia dels morts...dia que a Mèxic es celebra de manera extraordinària!!
De fet, teníen a l'entrada, com no podia ser d'una altra forma, un homentage als seus morts: fotografies, recort, dibuixos de catrines, etc...



Aconsellats pel cambrer i propietari, vam fer unes degustacions (dos entrants i un segon): tots 3 tipics de la cuina mexicana.
A ficar en valor que quan vam parlar de picants, ens va assessorar molt bé, i ens va oferir una trilogia de salses, diferents entre ells en el sabor i en el potencial picant...


ENTRANTS

1. De primer: NACHOS RANXEROS: Totopos casolans (veure nota 1), salsa cheddar, formatge en pols, salsa barbacoa, vedella al pastor, "fríjoles" (fesols), i Pico de Gallo (veure nota 2)




2. L'altre entrant ben clàssic: JALAPEÑOS: Chiles jalapeños, arrebossats i farcits de cheddar. Almenys semblaven fets de casa, no pas congelats com molts...




SEGON

Sols en vam fer un per a compartir. Ell ens va aconsellar el seguent:

ALAMBRE AL PASTOR: Una Cassoleta de primentó roig i verd, ceba, all, vedella al pastor (tipus de cocció i cuinat) formatge fundit i dues salses. Com som de la colla del picant, ens va portar tres salses...tot amb les típiques "tortitas" de panís per a fer les fajites.
Amb el picant, un menjar 100% mexicà



En resum: llarga vida al mexicà d'Alcossebre que ens agrada aquesta cuina i volem tornar més vegades!!


(Nota 1)
Totopo és el nom que se li dóna a Mèxic als trossos de truita fregits o torrats fins a adquirir una textura cruixent, i generalment varien en grandària. Solen consumir-se en companyia de fesols, salses, guacamole, etc. És possible trobar en els establiments comercials diverses marques de totopos comercials ja preparats.
Els totopos tradicionals provenen de les cultures prehispánicas, específicament del nom de l'acció totopochtli, que en náhuatl significa daurar o torrar. Aquests són torrades de blat de moro pur cuinades indirectament al foc en recipients de fang (comal) i sense fregir. Acabades de fer són cruixents, mes no dures. Són fetes en diferents mides, com les truites: "discos" de 10 cm de diàmetre fins a de 30 cm. Actualment és més comú trobar-los a la venda fregits. Aquesta última varietat és la més reconeguda actualment pels habitants del país.
És important notar que els totopos contemporanis són també elaborats a força de truites de blat de moro, i no a força de massa de blat de moro (com els truita xips). Dit manera d'elaboració respon a la necessitat d'utilitzar els sobrants de truites i les que ja no hi són fresques, però que encara són comestibles.

El consum de totopos tradicionals es dóna principalment al sud-est de Mèxic, en els estats d'Oaxaca i Chiapas.
El totopo també és utilitzat per preparar els chilaquiles, els quals s'elaboren introduint els totopos amb salsa bullint, i posteriorment extraient.
(Font: Viquipèdia)


(Nota 2)
Pico de gallo (literalment, en català "bec de gall") és el nom que reben a la cuina mexicana un tipus de salses regionals que sempre inclouen fruita i verdura fresca tallades en quadradets. També se l'anomena salsa mexicana o salsa bandera. El pico de gallo normalment no és un plat, sinó una salsa que serveix per acompanyar altres plats, com el guacamole, els molletes, una amanida, el turmes, etc.

Els picos de gallo són un acompanyament habitual de molts plats mexicans. La varietat més comuna d'aquesta salsa, una barreja de tomàquet, ceba i bitxo verd, té ingredients els colors dels quals corresponen als colors de la bandera de Mèxic.
(Font: Viquipèdia)

dimarts, 20 de novembre del 2018

Ruben Miralles (I) - Vinaròs

Setmana passada van inaugurar un nou restaurant aquí a Vinaròs...i natros a l'endemà (dijous 15/11/18) ja estàvem provant-lo...jeje!!
El local es diu Ruben Miralles, com el nom del xef.
Negoci familiar on el seu germà està de cap de sala.

Restaurant RubénMiralles
Travessia Sant Vicent 9
12500 Vinaròs (Castelló)
Xef i Propietari: Rubén Miralles
Facebook:
www.facebook.com/Restaurant-Rubén-Miralles-335195783962716
Phone: 671083484

Es troben al passatje de Sant Vicent, prop de casa...cosa que ja ens va be...jeje!!
Aquell dia, primer servei de migdia, sols tenien activat el menú. La carta encara no estava 100% activa.
Pel que vaig poder llegir, volen fer una cuina amb segell propi, cuina que se denomina d'autor.
Un lloc d'ambient "modern", cuidant la vaixella i la coberteria i petits detalls.
Cal dir que el menú està força bé qualitat-preu. Com a exemple la cervesa que entra al menú és de tirador Innedit, cosa poc habitual.


El menú es podia escollir entre 4 primers, 5 segons i 3 postres.
Vos deixo vore el que vaig demanar:

- Un petit entrant: un cruixent amb un farcit de carn i verduretes



- Primer: Guisat de cansalada amb fesols i baldana.



- Segon: amb el menú entrava un arròs de la carta, on tenen uns quants. Nosaltres vam escollir: Arròs de calamar, algues marines i ortigues



- Postre: Pastis de formatge al forn amb base de galeta i codony



Molta sort jovens!! Molt de treball, molta perseverància...i segur que vos anirà be!!

diumenge, 18 de novembre del 2018

Casa dels Capellans - Traiguera

Aquest cap de setmana hem tingut als nostres amics Ferran, Fernando i Montse.
Normalment ens veiem a Barcelona (casa d'ells) a l'hivern, i a casa nostra a l'estiu. Aquest any hem fet tard i ha tingut que ser al Novembre per casa nostra.
Aquest diumenge 18/11/18 hem passat de la típica ruta platja+arrosset a una ruta en pluja i fred....però igual de "xula"

Aperitiu a Sant Mateu a La Perdi i dinar a Casa dels Capellans de l'Ermita Reial de Traiguera.
Farem una entrada a cada lloc, ja que la qualitat de cada lloc s'ho mareix


(LA PERDI: Aneu amb aquest enllaç: Post La Perdi)


CASA DELS CAPELLANS
Ubicat (tal com diu el nom del restaurant) a la Casa dels Capellans d'un Reial Santuari.
Aquesta meravella es troba a uns 3 Km al sud de Traiguera, fent frontera amb el terme de Cervera.
Va ser declarat Be d'Interés Cultural amb categoria de monument l'any 2007.
Té el seu origen al segle XIV, i únic amb la categoria Reial de la província, concedida per Carles V durant l'any 1542, renovada per Felip II i confirmada per la Butlla Papal al 1555.

Rafa, un traiguerí de família hostelera, va tindre l'original i genuïna idea de fer un restaurant allà mateix, a les dependències de l'ala esquerra de l'esglèsia, on es va voler fer el Palau per al Duc Alfons d'Aragó al 1523, i que no es va finalitzar i va servir d'allotjament de la casa dels Capellans.




Casa dels Capellans
Reial Santuari Verge Font de la Salut
12330 Traiguera (Castelló)
Xef i Propietari: Rafa Gauxachs
Web: www.casadelscapellans.es
Facebook: www.facebook.com/CasaCapellans

Cuina de producte de la zona, amb un plus de bona selecció de carns y bona brasa.
Aquesta temporada tenen dos menus:
- Un de Tardor fet amb productes de la zona, dins del "Castelló Ruta de Sabors"
- Un altre amb 3 entrants a centre de taula i un segon de totes les seves especialitats.

Nosaltres hem triat el segon.
A destacar el bon servei. De seguida, i abans de preguntar per als grans, hem tancat el menú per als petits. Trobo que aquesta cosa tan simple hi han professionals que no saben gestionar...i de vegades estan menjant els grans....i per unes simples saltxitxes o pollastre rebossat tenim als petits morts de gana i alterats.
Un 10 per als professionals en vista!!

Hem de dir que hem menjat fenomenalment be!!!
El nostre menú ha segut així:

- Per obrir boca, uns aperitius: Ou de guatlla amb formatge fresc.



-1er entrant: Cecina de Lleó (província, no animal) amb virutes de parmesà



- 2on entrant: Calamar amb pataquetes i all




- 3er entrant: Fabes, pernil, foie i ou





- El segon de Gis: "Cochinillo" confitat i al forn



- El segon de Mon: Rabo...sempre rabo si hi ha...jejeje





Filet de ternera i costelletes de xai per als nostres amics, i per guarnició patates i tomaques



- Els postres: Selecció de dolços: Flam de café, pastñis de formatge fresc, milfulls amb cabell d'angel, i pastís de xocolates.





 Un bon dinar, amb un lloc, i bona companyia...no es pot demanar més!!



...i els pètits després del menjar...doncs això....imatge fatal....però real...



I aquí vos deixo els menús d'aquesta tardor:



































La Perdi - Sant Mateu

Aquest cap de setmana hem tingut als nostres amics Ferran, Fernando i Montse.
Normalment ens veiem a Barcelona (casa d'ells) a l'hivern, i a casa nostra a l'estiu. Aquest any hem fet tard i ha tingut que ser al Novembre per casa nostra.
Aquest diumenge 18/11/18 hem passat de la típica ruta platja+arrosset a una ruta en pluja i fred....però igual de "xula"

Aperitiu a Sant Mateu a La Perdi i dinar a Casa dels Capellans de l'Ermita Reial de Traiguera.
Farem una entrada a cada lloc, ja que la qualitat de cada lloc s'ho mareix


(CASA DELS CAPELLANS: Aneu amb aquest enllaç: Post Casa dels Capellans)


LA PERDI:
Local històric de Sant Mateu que el trobareu just arrivant a la plaça del poble.
Hotel-Restaurant fundat al 1941, on generació rere generació han fet una cuina tradicional, típica de la comarca: amb plats de "cullera", carns del Maestrat, i també carn de caça.

LA PERDI
Carrer Historiador Beti 9
12170 Sant Mateu (Castelló)
Phone: 964416082
Mòbil: 639633552
Web: http://laperdi.es
Facebook: https://www.facebook.com/laperdi

Tenim pendent tornar-hi per fer un bon dinar...que segur que serà així!!"
Però una dels seus productes estrella són dos plats, que serveixen per l'aperitiu: la "rebossà" i la "torraeta".

La Rebossà:
Sens cap mena de dubte, el PLAT ESTRELLA de LA PERDI!!
Recepta de fa més de 70 anys. Sèpia rebossada, netejada per ells i fregida en paelleta en oli d'oliva d'un determinat lloc de Sant Mateu.
Una delíssia...una maravilla de plat, un regal gastronòmic!!!
Diuen que incopiable...que ells tenen la fòrmula....i que per molts anys sigui així!!



La torraeta:
Bon pa torraet, all-i-oli, i una bona anxova!!
(sembla una altra versió de la torraeta de la capital, on enlloc d'all-i-oli es fa en primentó roig en pols)



Ja vos dic, se pot tornar a Sant Mateu simplement per la rebossà!!
Després hem anat a la plaça, on avui era un dia passat per aigua i no hem pogut gaudir de la terrasseta...Tornarem!!