diumenge, 25 de novembre de 2018

El Castillo - Santillana del Mar

19/09/18: Acabem d'arribar a Santillana del Mar.
Ens ha rebut Aurelio a l’apartament on estarem: El Legado de Santillana, en ple centre del poble (que tampoc és gens gran...)
Un cop tot dit amb ell, i abans de despedir-mos, li pregunto: para “comer bien” por aquí...
Ell ho té clar: El Castillo i El Casa Cossío

Com estem just al costat del Castillo, anem a fer la cervesa amb Aurelio, i un vinet i uns pintxos que a la foto vos ensenyo...ENAMORAT de les barres dels bars del nort!!!
Per què aquí nigú s'atreveix a fer una barra plena...plenissima de pintxos?? Estic convençut que si ho fessin be: trionfarien!!!

Després de la xerrada en Aurelio, ens vam quedar a dinar...(al Cossío vam anar un altre dia, format xuleton a la brasa...)


Restaurante El Castillo
Plaza Mayor 6
39330 Santillnana del Mar
Cantabria
Phone: 942818377
Facebook: El Castillo




Tenen de tot: carta, tapes i menú. Nosaltres vam fer el menú.
Cal dir i remarcar que aquí al nort els menús són de més qualitat i quantitat que a la nostra zona...
Tamabé amb les postres i el vi...
Suposo que serà perquè així marca la tradició, i perquè tenen molt de producte...
No cal dir que vam fer 3, compartint els petits un  menú...que va sobrar i tot...per supost...
Aquest menú que us presento estava per 16,50€:









PRIMERS

1. Canelons facits de Vaca Pinta
Canelons que per a un menú que siguin casolans és d'agraïr...



2. Cocido montañés con su compango
Plat fort, de gran aport calòric, típic de la cuina càntabra.
És un guisat d'interior els components essencials són la mongeta blanca i la cola les quals s'afegeix el compango (veure nota 1) compost de xoriço, costella, botifarra i cansalada.
Més detalls: veure nota 2




3. Pochas estofadas con Boleus i Gambas
Pot ser el més fluis de tots tres...o pot ser no vam agafar el millor dia d'aquestes poches a El Castillo...





SEGONS

1. LLUÇ al forn sobre patates i piperada
Lluç fresc a un menú de 16€? Doncs si és així és que estàs al cantàbric o que el xef s'ha tornat boig...




2 . CACHOPO farcit de pernil i formatge, amb patates i primentó roig
Un cachopo és un plat característic de la cuina asturiana. Consisteix en dos filets de vedella grans i entre ells pernil serrà i formatge
A partir d'aquesta forma original han sorgit múltiples variants de Cachopos de peix, pollastre o porc i farcits de marisc, cecina, bolets, pebrots, formatges, espàrrecs, etc.
Cal dir que no serà un dels millors Cachopos que menjarem...
Tant sols veure que un bon cachopo ja val el que val el menú!! Dit això, i per ser de menú: estava molt bo!!
Més detalls: veure nota 3




3. "LECHAZO" de Castilla rostit amb amanida
Res a dir d'aquest plat: producte i producte!!
Ah! A destacar que les patates de les guarnicions no són congelades. Vaig parlar amb el cuiner que a la nostra zona la majoria de menús són congelades i somplement ni s'ho creia....
Diu que aquí ni s'han vist les congelades...ni se les espera....



POSTRES
No vaig fer fotos....però tots casolans...pastís de xocolata, pastís de formatge fresc amb nabius (arándanos), iogurt fresc....tenen molta llet i per tant, la treballen molt be!!

En resum: Un gran menú tota la família per menys de 50€ (49,50)




Nota 1: Compango
El compango és l'acompanyament carni fumat emprat en l'elaboració de la fabada asturiana i els cuits lebaniego i muntanyenc, consta generalment de xoriço, botifarra i cansalada viada. És un ingredient típic de les cuines asturiana, càntabra i gallega que s'afegeix a tot tipus de potatges: amb llentia, cols, etc. Avui dia pot trobés el compango envasat al buit en la majoria dels supermercats espanyols, generalment de menor qualitat.

També es denomina així a tot aliment carni susceptible de ser ingerit acompanyat únicament de pa, a manera d'entrepà o piscolabis.
(Font: wikipèdia)



Nota 2: Cocido Montañés
El bullit muntanyès, o puchera muntanyenca, és el plat gastronòmic típic de Cantàbria, Espanya. És un guisat d'interior els components essencials són la mongeta blanca i la col (en general de la varietat nansa de càntir) a les quals s'afegeix el compango compost de xoriço, costella, botifarra i cansalada procedents del matacíu del chon. Per el seu alt contingut en greixos saturats sol ser un plat de consum ocasional.
A diferència d'altres tipus de cuits típics d'Espanya com el madrileny, el maragato, el pasiego o el lebaniego, el muntanyenc no porta cigrons com a element principal del plat i, a més, al contrari que en altres cuits, es mengen tots els ingredients a alhora, sense separar la sopa de la resta de condiments.
Característiques:
És un plat fort, amb gran aportació calòrica, pel que sovint es consumeix com a plat únic i més freqüentment en els mesos d'hivern.
Es creu que va sorgir al segle XVII i es preparava per combatre els rigors del clima hivernal humit i fred de la Muntanya. Actualment dins de la comunitat autònoma té fama i destaca en la seva preparació la vall de Cabuérniga, sent la zona del bullit muntanyès per excel·lència, tot i que aquest es pot consumir en qualsevol part de Cantàbria.
La denominació d'bullit muntanyès per a aquest plat és d'època recent. José Luis Herrero Tejedor, Delegat d'Informació i Turisme el 1966, es va trobar que a Cantàbria no hi havia un plat regional de gran fama, de manera que el potatge va començar a ser conegut com cuit muntanyenc.
(Font: wikipèdia)


Nota 3: Cachopo
Un cachopo és un plat característic de la cuina asturiana. Consisteix en dos filets de vedella grans i entre ells pernil serrà i formatge. El conjunt es menja fregit i calenta després de ser arrebossat en ou, farina i pa ratllat i se sol servir amb guarnició de patates, pebrots o xampinyons. També s'empra el terme per referir-se al rem d'una canoa (per exemple: fica cachopo esquerre)

Les primeres referències sobre el cachopo asturià les recull el doctor Gaspar Casal, al principi del segle XVIII. [Cita requerida] La seva popularitat es produeix a la dècada de 1950, arran de que el 1947 el restaurant Pelayo d'Oviedo els incorporen al seu carta. Com diu el crític gastronòmic José Ignacio Gràcia Noriega, «l'cachopo era un plat antic i de sobres conegut per la burgesia asturiana de començaments del segle XX però el seu prestigi definitiu no arriba fins a finals dels cinquanta o principis dels seixanta gràcies a la bona tasca d'alguns restaurants d'Oviedo i Grau, fonamentalment »

A partir d'aquesta forma original han sorgit múltiples variants de Cachopos de peix, pollastre o porc i farcits de marisc, cecina, bolets, pebrots, formatges, espàrrecs, etc.
És habitual en els últims anys la publicació de guies i rutes de restaurant on millor es serveixen els Cachopos. També és habitual la realització de jornades del cachopo, d'entre les quals va destacar el Mes del Cachopo2 realitzat a Madrid al novembre de 2016.
L'origen del terme cachopo prové de la semblança que aquests filets arrebossats guardaven amb els "Cachopos", pel seu color i gran grandària, que és com s'anomenen als castanyers buits en algunes zones de la muntanya asturiana (del llatí caccabum, recipient) , l'escorça es feia servir com a recipient de gran dimensió per guardar eines de conreu.
(Font: wikipèdia)



APTC Mexican Food - Alcossebre

Tenim un bon mexicà a Alcossebre!!!
Fa un temps el vam tastar quan estaven una mica més amunt. Ara estan molt ben situats, al passeig, a mig camí entre Les Fonts i Alcossebre, a l'antiga zona dels pubs (per als que teniu una edat com la meua....jeje).


APTC Mexican Food
Cami l'Altall 23A (devant Guardia Civil)
12579 Alcossebre
Phone: 605270019
Facebook: https://www.facebook.com/APTCmexicanfood
Web: https://aptcmexicanfood.eatbu.com


Ho porten una parella. Ell és de València (crec) i ella mexicana.
Per tant, és nota i és d'agraïr que la cuina és mexicana 100%, i no aquell tipus de cuina "sucedánea-prefabricada" que en molts locals mexicans podem trobar...

Vam anar un 02/11/18, és a dir: a l'endemà del dia dels morts...dia que a Mèxic es celebra de manera extraordinària!!
De fet, teníen a l'entrada, com no podia ser d'una altra forma, un homentage als seus morts: fotografies, recort, dibuixos de catrines, etc...



Aconsellats pel cambrer i propietari, vam fer unes degustacions (dos entrants i un segon): tots 3 tipics de la cuina mexicana.
A ficar en valor que quan vam parlar de picants, ens va assessorar molt bé, i ens va oferir una trilogia de salses, diferents entre ells en el sabor i en el potencial picant...


ENTRANTS

1. De primer: NACHOS RANXEROS: Totopos casolans (veure nota 1), salsa cheddar, formatge en pols, salsa barbacoa, vedella al pastor, "fríjoles" (fesols), i Pico de Gallo (veure nota 2)




2. L'altre entrant ben clàssic: JALAPEÑOS: Chiles jalapeños, arrebossats i farcits de cheddar. Almenys semblaven fets de casa, no pas congelats com molts...




SEGON

Sols en vam fer un per a compartir. Ell ens va aconsellar el seguent:

ALAMBRE AL PASTOR: Una Cassoleta de primentó roig i verd, ceba, all, vedella al pastor (tipus de cocció i cuinat) formatge fundit i dues salses. Com som de la colla del picant, ens va portar tres salses...tot amb les típiques "tortitas" de panís per a fer les fajites.
Amb el picant, un menjar 100% mexicà



En resum: llarga vida al mexicà d'Alcossebre que ens agrada aquesta cuina i volem tornar més vegades!!


(Nota 1)
Totopo és el nom que se li dóna a Mèxic als trossos de truita fregits o torrats fins a adquirir una textura cruixent, i generalment varien en grandària. Solen consumir-se en companyia de fesols, salses, guacamole, etc. És possible trobar en els establiments comercials diverses marques de totopos comercials ja preparats.
Els totopos tradicionals provenen de les cultures prehispánicas, específicament del nom de l'acció totopochtli, que en náhuatl significa daurar o torrar. Aquests són torrades de blat de moro pur cuinades indirectament al foc en recipients de fang (comal) i sense fregir. Acabades de fer són cruixents, mes no dures. Són fetes en diferents mides, com les truites: "discos" de 10 cm de diàmetre fins a de 30 cm. Actualment és més comú trobar-los a la venda fregits. Aquesta última varietat és la més reconeguda actualment pels habitants del país.
És important notar que els totopos contemporanis són també elaborats a força de truites de blat de moro, i no a força de massa de blat de moro (com els truita xips). Dit manera d'elaboració respon a la necessitat d'utilitzar els sobrants de truites i les que ja no hi són fresques, però que encara són comestibles.

El consum de totopos tradicionals es dóna principalment al sud-est de Mèxic, en els estats d'Oaxaca i Chiapas.
El totopo també és utilitzat per preparar els chilaquiles, els quals s'elaboren introduint els totopos amb salsa bullint, i posteriorment extraient.
(Font: Viquipèdia)


(Nota 2)
Pico de gallo (literalment, en català "bec de gall") és el nom que reben a la cuina mexicana un tipus de salses regionals que sempre inclouen fruita i verdura fresca tallades en quadradets. També se l'anomena salsa mexicana o salsa bandera. El pico de gallo normalment no és un plat, sinó una salsa que serveix per acompanyar altres plats, com el guacamole, els molletes, una amanida, el turmes, etc.

Els picos de gallo són un acompanyament habitual de molts plats mexicans. La varietat més comuna d'aquesta salsa, una barreja de tomàquet, ceba i bitxo verd, té ingredients els colors dels quals corresponen als colors de la bandera de Mèxic.
(Font: Viquipèdia)

dimarts, 20 de novembre de 2018

Ruben Miralles - Vinaròs

Setmana passada van inaugurar un nou restaurant aquí a Vinaròs...i natros a l'endemà (dijous 15/11/18) ja estàvem provant-lo...jeje!!
El local es diu Ruben Miralles, com el nom del xef.
Negoci familiar on el seu germà està de cap de sala.

Restaurant RubénMiralles
Travessia Sant Vicent 9
12500 Vinaròs (Castelló)
Xef i Propietari: Rubén Miralles
Facebook:
www.facebook.com/Restaurant-Rubén-Miralles-335195783962716
Phone: 671083484

Es troben al passatje de Sant Vicent, prop de casa...cosa que ja ens va be...jeje!!
Aquell dia, primer servei de migdia, sols tenien activat el menú. La carta encara no estava 100% activa.
Pel que vaig poder llegir, volen fer una cuina amb segell propi, cuina que se denomina d'autor.
Un lloc d'ambient "modern", cuidant la vaixella i la coberteria i petits detalls.
Cal dir que el menú està força bé qualitat-preu. Com a exemple la cervesa que entra al menú és de tirador Innedit, cosa poc habitual.


El menú es podia escollir entre 4 primers, 5 segons i 3 postres.
Vos deixo vore el que vaig demanar:

- Un petit entrant: un cruixent amb un farcit de carn i verduretes



- Primer: Guisat de cansalada amb fesols i baldana.



- Segon: amb el menú entrava un arròs de la carta, on tenen uns quants. Nosaltres vam escollir: Arròs de calamar, algues marines i ortigues



- Postre: Pastis de formatge al forn amb base de galeta i codony



Molta sort jovens!! Molt de treball, molta perseverància...i segur que vos anirà be!!

diumenge, 18 de novembre de 2018

Casa dels Capellans - Traiguera

Aquest cap de setmana hem tingut als nostres amics Ferran, Fernando i Montse.
Normalment ens veiem a Barcelona (casa d'ells) a l'hivern, i a casa nostra a l'estiu. Aquest any hem fet tard i ha tingut que ser al Novembre per casa nostra.
Aquest diumenge 18/11/18 hem passat de la típica ruta platja+arrosset a una ruta en pluja i fred....però igual de "xula"

Aperitiu a Sant Mateu a La Perdi i dinar a Casa dels Capellans de l'Ermita Reial de Traiguera.
Farem una entrada a cada lloc, ja que la qualitat de cada lloc s'ho mareix


(LA PERDI: Aneu amb aquest enllaç: Post La Perdi)


CASA DELS CAPELLANS
Ubicat (tal com diu el nom del restaurant) a la Casa dels Capellans d'un Reial Santuari.
Aquesta meravella es troba a uns 3 Km al sud de Traiguera, fent frontera amb el terme de Cervera.
Va ser declarat Be d'Interés Cultural amb categoria de monument l'any 2007.
Té el seu origen al segle XIV, i únic amb la categoria Reial de la província, concedida per Carles V durant l'any 1542, renovada per Felip II i confirmada per la Butlla Papal al 1555.

Rafa, un traiguerí de família hostelera, va tindre l'original i genuïna idea de fer un restaurant allà mateix, a les dependències de l'ala esquerra de l'esglèsia, on es va voler fer el Palau per al Duc Alfons d'Aragó al 1523, i que no es va finalitzar i va servir d'allotjament de la casa dels Capellans.




Casa dels Capellans
Reial Santuari Verge Font de la Salut
12330 Traiguera (Castelló)
Xef i Propietari: Rafa Gauxachs
Web: www.casadelscapellans.es
Facebook: www.facebook.com/CasaCapellans

Cuina de producte de la zona, amb un plus de bona selecció de carns y bona brasa.
Aquesta temporada tenen dos menus:
- Un de Tardor fet amb productes de la zona, dins del "Castelló Ruta de Sabors"
- Un altre amb 3 entrants a centre de taula i un segon de totes les seves especialitats.

Nosaltres hem triat el segon.
A destacar el bon servei. De seguida, i abans de preguntar per als grans, hem tancat el menú per als petits. Trobo que aquesta cosa tan simple hi han professionals que no saben gestionar...i de vegades estan menjant els grans....i per unes simples saltxitxes o pollastre rebossat tenim als petits morts de gana i alterats.
Un 10 per als professionals en vista!!

Hem de dir que hem menjat fenomenalment be!!!
El nostre menú ha segut així:

- Per obrir boca, uns aperitius: Ou de guatlla amb formatge fresc.



-1er entrant: Cecina de Lleó (província, no animal) amb virutes de parmesà



- 2on entrant: Calamar amb pataquetes i all




- 3er entrant: Fabes, pernil, foie i ou





- El segon de Gis: "Cochinillo" confitat i al forn



- El segon de Mon: Rabo...sempre rabo si hi ha...jejeje





Filet de ternera i costelletes de xai per als nostres amics, i per guarnició patates i tomaques



- Els postres: Selecció de dolços: Flam de café, pastñis de formatge fresc, milfulls amb cabell d'angel, i pastís de xocolates.





 Un bon dinar, amb un lloc, i bona companyia...no es pot demanar més!!



...i els pètits després del menjar...doncs això....imatge fatal....però real...



I aquí vos deixo els menús d'aquesta tardor:



































La Perdi - Sant Mateu

Aquest cap de setmana hem tingut als nostres amics Ferran, Fernando i Montse.
Normalment ens veiem a Barcelona (casa d'ells) a l'hivern, i a casa nostra a l'estiu. Aquest any hem fet tard i ha tingut que ser al Novembre per casa nostra.
Aquest diumenge 18/11/18 hem passat de la típica ruta platja+arrosset a una ruta en pluja i fred....però igual de "xula"

Aperitiu a Sant Mateu a La Perdi i dinar a Casa dels Capellans de l'Ermita Reial de Traiguera.
Farem una entrada a cada lloc, ja que la qualitat de cada lloc s'ho mareix


(CASA DELS CAPELLANS: Aneu amb aquest enllaç: Post Casa dels Capellans)


LA PERDI:
Local històric de Sant Mateu que el trobareu just arrivant a la plaça del poble.
Hotel-Restaurant fundat al 1941, on generació rere generació han fet una cuina tradicional, típica de la comarca: amb plats de "cullera", carns del Maestrat, i també carn de caça.

LA PERDI
Carrer Historiador Beti 9
12170 Sant Mateu (Castelló)
Phone: 964416082
Mòbil: 639633552
Web: http://laperdi.es
Facebook: https://www.facebook.com/laperdi

Tenim pendent tornar-hi per fer un bon dinar...que segur que serà així!!"
Però una dels seus productes estrella són dos plats, que serveixen per l'aperitiu: la "rebossà" i la "torraeta".

La Rebossà:
Sens cap mena de dubte, el PLAT ESTRELLA de LA PERDI!!
Recepta de fa més de 70 anys. Sèpia rebossada, netejada per ells i fregida en paelleta en oli d'oliva d'un determinat lloc de Sant Mateu.
Una delíssia...una maravilla de plat, un regal gastronòmic!!!
Diuen que incopiable...que ells tenen la fòrmula....i que per molts anys sigui així!!



La torraeta:
Bon pa torraet, all-i-oli, i una bona anxova!!
(sembla una altra versió de la torraeta de la capital, on enlloc d'all-i-oli es fa en primentó roig en pols)



Ja vos dic, se pot tornar a Sant Mateu simplement per la rebossà!!
Després hem anat a la plaça, on avui era un dia passat per aigua i no hem pogut gaudir de la terrasseta...Tornarem!!


diumenge, 23 de setembre de 2018

El Machi - Santander

21/09/18
Seguim de vacances per Cantabria!! Avui toca voltar-la per Santander.
Anem a un clàssic: EL MACHI

Mos conten que és la Taberna més antiga de la ciutat. De fet, encara conserven una campana on diu "ATENCION AL TREN", ja que passava per devant fa mooolt anys.

Era una taberna marinera de fa més de 100 anys. El nom inicial era Machichaco, nom del vaixell de vapor que va protagonitzar una de les pitjors tragèdies  de Santander, quan al 1893, atracat al moll, es va incendiar. Portava sulfúric i dinamita: la mescla va originar una explossió on van moriri 590 persones.
L'amo inicial de la taberna servia vermuth i venia bitllets de tren per la finestreta.


Ara, el Machi s'ha convertit en un dels referents de Santander, on la cuina marinera i el alt nivell de peix i marisc del cantàbric es present a la seva cuina.

Per si voleu xafardejar vos deixo dades d'interes:

Adreça: Calle Calderón de la Barca, 9, 39002 Santander, Cantabria
Telefon: 942 81 83 77
Web: https://elmachi.es



Pujem al pis de dalt, i la cambrera Glòria mos aconsella les seves especialitats. Agafem dos picadetes i ens segons...


PER PICAR...

Croquetes de pernil:
Un clàssic per tot el país. El Machi estaria al club de les "bones"




Rabes
Una de les espcialitats de la cuina càntabra. Ells, a més a més, presumeixen de tindre una de les millors rabes de Santander.

(Nota: mos diu que una de les especialitats del Machi, és la truita de pataques que fa la cuinera Almudena. Malaugradament, sols fa 10 truites al dia, ni una més...i a aquella hora: ja s'havien acabat...grrrr!!! Mos diu: "solo cocinamos 10 al día, por eso son un objeto de deseo"....ohhh quina llàstima tu!!!)




PELS MENUTS...

Arròs negre
Evidentment res de res d'especialitats cántabres...però els xiquets volien arròs negre...
S'ha de dir que el van fer molt bo!!










PER LA GRAN...

Jargo
Jargo a Cantàbria, Moxarra al País Vasc, i Sarg a casa nostra...
El que passa que no té res a veure el este peix al mediterrani, que al cantàbric. Justament, aquest peix és un dels clàssics d'aquí dalt!!!
Si voleu profunditzar... Jargo



PEL GRAN...

Anxoves de Santoña
Encara no havia menjat aquest viatge. El lloc donava la confiança per demanar-les. Estupendes!!





PER BEURE...

Casona Micaela
Soc dels que m'agrada beure el vi de la terra on vaig, ja que és la única oportunitat de conèixer vins diferents, que a casa nostra no en tindrem...
Me recomana un Albariño i Riesling d'un celler molt particular, on fan molt poques ampolles.



Després mestres ens acabàvem el vi i  una tarta Tatin, els menuts pintaven diferents peixos!!


...i la "dolorosa"...jeje!!

dimarts, 7 d’agost de 2018

IX LLAGOSTÍ TAPA TOUR 2018 - VINARÒS

Aquest any, com l'any passat, hem fet tot el circuit del Llagostí Tapa Tour a Vinaròs.
Va ser del 06 al 31 de Juliol

Com sempre!! Molt bona la idea, i enhorabona a tots els Restaurants que fan possible això.
Són 8 establiments. A continuació deixem les nostres impresions de cada tapa.



NOU PARADA (19/07/18)
Explosió mediterrània:
Llagostí en salsa llagostí, alga i pasta brie de marisc. Golós, contundent....cruixent
Correcte però sense cap efecte "wau". Pla.






LA ISLA (19/07/18)
Tastets de llagostí amb espigó d'algues de mar.

Al preguntar al cambrer, no tenia ni idea.
La idea del llagostí pelat i embolicat molt bona. L'espigó molt baix de sabor.
En conjunt, molt "resulton"




VINYA D'ALÒS (19/07/18)
Mar, roques i llagostí.
Maionesa blava, croquetes de marisc i el llagostí. Resulton. Correcte.
Vistós en l'aspecte.





RAFEL LO CRISTALERO (19/07/18)
Tastet de carpaccio de llagostí amb mel de xiitake, mostassa de Dijon i bombó de llagostí.
Molt lograt tot l'escenari, sabor molt bo. Sols a criticar la cullerada: el licor de Xiitake i bombó de llagostí, al nostre gust, no lligava. No per atrevit, sino per no tindre criteri.





MIRAMAR (28/07/18)
Thálassa, llagostins al vapor de vi de xerés, amb algues en almívar de vinagre d'arròs.
Curiós que a la foto surten 2 llagostins i a la realitat sols 1 (una tonteria però a destacar)
La presentació molt xula
La degustació no consona amb la presentació, sense cap efecte per damunt de res




L'OLIVERA (28/07/18)
Cruixent de llagostí amb pijama de rap sobre llit de papaia.
A destacar que eren les 14.30 (l'horari era fins les 15.00), i el cambrer-amo no li va semblar massa be...
El plat bo, sabròs, correcte de formes i de sabor




BERGANTIN (31/07/18):
Meló de moro amb llagostí, dàtil de palmera, pipes de gira-sol i caviar de tomata amb vinagreta de cítrics.
Molt refrescant. Molt acertat. Combinació de fruites i verdura en fred. Efecte wau!!




TERUEL (31/07/18)
Raviolis de llagostí amb espuma marina.
Ultim dia a les 21.30. Erem 3 parelles a la mateixa vegada. L'amo "refunfunya".
La copa de vi blanc insufrible (havia acabat l'ampolla i faltava mitja copa, s'amaga i treu la copa plena...horrible).
El ravioli molt gustós. Llagostí correcte. Escuma sense sabor