dimecres, 22 de setembre de 2021

Casa Gloria - Oviedo

Primer dia del Camino Primitivo i primeres hores a Oviedo!!

Ho tenia a "pendientes"
El Restaurant gastronòmic de Nacho Manzano de la ciutat, on té les 2 estrelles a Casa Marcial, en Arriondas

El de Oviedo es diu Casa Gloria, on té cosetes arxirreconegudes i famoses

CASA GLORIA
Cervantes 24
33004 Oviedo
Phone: 984 83 42 43
Web: 
https://www.estasengloria.com/
Dia de la visita: 29/03/2019


Vaig i com sempre demano lo més característic....
Comencem!!!


VI: LA FANFARRIA

Intento demanar, conèixer i beure lo més km 0 que hagi
En aquest cas me diuen aquest: Vi blanc elaborat a Cangas del Narcea, Astúries. 
Amb varietats Albarín i Albillo. 
Fresc i agradable, del celler Domini de Urogallo



Tant l'Albarin com l'Albillo són característics d'aquestes montanyes...
I de llocs: aquest del Cangas del Narcea, i a l'altra banda d'Astúries, a Cangas de Onis





EL MENJAR

El cap de sala me va treient cosetes....quina gràcia!!!


PLAT 1: REVUELTO DE LA CASA
Sobre torto de panís i ceba confitada i formatge, un dels primers plats de Nacho, ja un plat mític i un mite de plat...





PLAT 2: NEM DE PAPADA, LLAGOSTINS I HERBER FRESQUES
Un altre clàssic, tant arriscat com deliciós




PLAT 3: CROQUETES DE PERNIL CASA MARCIAL
No calen ni presentació!!!
Segons moltes guies, unes de les millor croquetes de tot lo país!!!

De fet, va ser una dels motius que vaig anar...jeje!!
me podria foter-me un poval...directament...


Hi han fins a articles dedicats a esta maravilla de croqueta de pernil de Nacho Manzano...
Vos deixo algunes entrades:






PLAT 4: GOFRE DE PATATES BRAVES
Un altre clàssic...que jo no podia sortir sense tastar-lo 
Cremòs, sutil, elegant...
COm a defecte picava poc...o gens....però això li passa a totes les braves...




PLAT 5: ARRÒS PITU CALEYA ESTIL CASA MARCIAL
Un altre clàssic...
Un clàssic d'ell, de sa mare, i de la gent d'Astúries...
Un homenaje a tot això!!!


Pitu de Caleya es podria traduir de l'asturià com pollastre de camí, un nom ben definitori, perquè trota lliure i menja el que troba en els seus passejos: blat de moro, llavors, cucs ... de tot menys pinso. Aquesta raça campera asturiana no compta encara amb el segell de la Indicació Geogràfica Protegida, una cosa que criadors, restauradors i comensals demanen amb el propòsit de diferenciar i salvaguardar-lo.

L'arròs amb pitu de caleya és un plat tradicional de festa, vinculat a la fi de la matança del porc, quan es complimentava amb ell a tots els que havien participat d'aquestes labors. No només per la seva vida en llibertat, també per l'edat avançada que té a l'ésser sacrificat, el seu sabor segons els entesos recorda més a el de les aus de caça que no a el pollastre comú.




EL TROPEZON DES DE 1984

Veniem de Conil, acabavem d'estar a la platja de Bolonia, i al poblat de BAELO CLAUDIA, i marxavem cap a Tarifa.

Era un 15 d'Agost, i estava tot a petar....

I dalt de tot del port veiem un lloc obert i en poca gent....

Vistes espectaculars, al mig del parc Natural del Estecho i el menjar també estava wai!!

Aixñi que cap a dins i al lio!!
I la veritat: ho publico aquí perquè valia la pena!!!





Mos fem uns entrants...



Una carn a la brasa...


Jo una tonyina a la brasa...



I Gisela un Voraz de Tarifa...també anomenat Besugo de la Pinta


Peix autòcnon de l'estret, vos deixo la foto i aquesta definició: VORAZ DE TARIFA

Té fins a una web: ja que és un producte que el volen regularitzar la seva comercialització: http://www.besugodelapinta.com/


En resum: lloc que no mos esperàvem i molt xulo, tant el menjar com el paissatje!!!


dilluns, 20 de setembre de 2021

Camino Frances - Etapa 5: O Pedrouzo - SANTIAGO DE COMPOSTELA

16/06/2021: Etapa 5: O Pedrouzo - SANTIAGO DE COMPOSTELA: 20 km / 348 m desnivell +  




Volem sortir a les 6.00

M’aixeco en resaca…sensassió que feia anys que no tenia🤫🤦‍♂️🤦‍♂️

Cafè de màquina horrible i a caminar fosquets.


Avui arrivem a Santiago

Sensassions extranyes té la gent...típic, mescla d’alegria d’arrivar, amb la pena de no voler arrivar per a que no s’acabe...



Veiem a la hooligan d’Alcant i els seus dos amics, encabronada per la nostra festa d’ahir.

Però indignada total dessitjant que tinguem un esguinç i no puguem arrivar a Santiago.

Mare de Deu quanta bilis té acumulada i això que està fent el Camino...

No me vull imaginar a la tipeja esta a la seva vida quotidiana....

Inclús ja a Santiago tots de bon rollo mos recordava la mala nit que passar ahir per culpa nostra...i mos malaïa i mos dessitjava un mal futur...


Per contrarrestar la mala energia...un bon missatge positiu!!



Primera parada tècnica i seguim!

Uns km més, i fem una segona parada.


Anem per pistes...molt "portadores" i molt xules!!

Caminata tranquila pel mig dels típics boscs gallegs.


Pujem per un pista fins a dalt de tot on està aquesta pedra on marca que ja ho tenim aquí...



Parada per a fer fotitos....




Baixem rodejant l'aeroport de Lavacolla



I arrivem al poblet de Lavacolla


Està Diana i l’alacantí reincident (de caminos) en un pintxo truita.

Aspecte brutal, que sols puc fer que demanar un per mi...jiji!!



Arriven les Lusy/Vero per separat.

Xarradeta tots junt i arranquem últims 10km amb elles dos.


Intercalem companys de passejada entre els 4, ratet en Marina, en Lusy, en Vero, i altres tot sol, amb Marina prop de mi i acompanyada... amb elles


Últims 10 Km....això ja està aquí...



...i una dels murals d'Estrella Galícia....reconeixent a les "estrelles" gallegues...




TV galega, RTVE…Monte do Gozo, i ja a tocar ciutat.


Entrem a ciutat en Vero i Lusy, i ja al final i sense voler (bàsicament perquè jo no volia...jeje) entrem en els alacantins que esta matí desitjaven els pitjors dels mals....



Entrem ja a ciutat....

Sensassió mooolt extranya....vos explico....
Es un 16 de Juny de 2021, on encara tenim la obligatorietat de portar mascareta a tot arreu (encara faltaven setmanes per deixar la mascareta en exteriors...)
Total:que fa 5 dies que anem per aquests mons i boscs...on no portem mascareta....
Tal com entrem en ciutat: cotxes...maquinotes pesades arreglant carrers....i la policia i la gent enfadats perquè no portem mascareta....
En resum: una benvinguda al món real on no l'esparàvem i no mos agrada a ningú!!!

No tinc fotos, però com sempre, es va entrant en ciutat fins arrivar a la Plaça del Obradoiro!!
...i per fi: una altra entrada a la plaça, una altra experiència viscuda....



Ara toca moment relax mirant la catedral i reflexionant!!!


Van arrivant més coneguts, Granada, Alacant, Madrid…abraçades de satisfacció comuna.

Devant de mi un peregrí li acaba de demanar matrimoni en un anell a la seva parella: tota la plaça aplaudint en els ulls banyats d’alegria!!
Jo justament estava parlant en Gisela per dir que ja havíem arrivat...i li intentava explicar el que estava passat....i jo tot sol també en un nuc a la gola i els ulls vidriosos....jejeje!!!

Estás massa "tendre" com per a no quedar-te tocat en una situació així...jiji!!

Una parella de peregrins demanant matrimoni...més camí en la seva vida....puro love...

Fotos varies en la gent i en Marina.....





Jo dient que porto 7 entrades finalitzades....


Padrí i fillola....


Foto grupal (encara no havíen arrivat les nostres canàries)



Anem a per la Compostela.

Li explico el cas de la credencial perduda i mos creuen. Li han donat la Compostela a Marina…yujuuu!!!


I d’aquí tornem a Obradoiro a esperar a les nostres volgudes canaries.

Van juntes, com deu ser.

Però dos van molt justes i tarden molt, moltíssim.

Al final, com tot en la vida, acaben assolint l’objectiu final i entren: Juntes, plorant, reventades, felices….moments que sols pots entendre si has fer el camino😍😍😍



Deixo aquí uns dels seus videos d'Instagram de quan arriven....

Segur que ho recordaran tota la vida...
Sembla que 5 dies no hi ha per a tant....però tot el contrari...són molt intensos....


https://www.instagram.com/p/CQLfyirCkYM/


https://www.instagram.com/p/CQMzleNiMd8/


Les felicitem! I acabem tots plorant de l’alegria.


Marxem al nostre San Martin Pinario a fer dutxa i anar a dinar.


Fem el meu clàssic vinitos i tapes a Abastos....



Passo com sempre a vore el meu amic Alfonso II el Casto....


I com no acabem a la Tita...Godello i Truita...



Marina marxa a l’hotel per dormir.

Jo segueixo en la meva ruta de Godellos i Albarinyos!!


Anant per Rua Franco sento....EIII RAMOOOON!!!

Eren Lusy i Vero que dinaven abans de marxar ja a l’aeroport.

Últim brindis amb elles.


Passo també pel ja clàssic Fonseca, que cada vegada fa més cara d'aborrit de vorem...jeje!!



Després passo a buscar a Marina i fem passejadeta i fots postureo…



I ja a la Catedral: entren per la Puerta Santa o Puerta del Perdon, on sols s'obri en Any Sant, Any Xacobeo com aquest 2021....




i ja a la Misa del Peregrino.

Mos nombren i mos beneeixen🙏🙏🙌🙌

No podem fotos, sols aquesta on està el nostre amic Santiago!!




Després ja última volteta, on Marina se fa un retrato en Fonseca...



...i cap a l'últim homenaje gastronòmic....anem a CASA MARCELO



Sopar a l’altura del que és: cuina de fusió galaico-japonesa d'1 Estrella Michelin i 2 Sols Repsol!!

Un espectacle!! 


Vos deixo aquí les fotos....
Ja faré una entrada al blog:


Ostra Perle Noire, Limón cremoso amb el seu sus de l'ostra


Xarda en ensaladilla


Gambes Raw

Sargo asado con Miso i Pacchoi

Nosaltre a la barra veient l'espectacle


Picant de Tonyina Roja i Shari d'arròs Minyori

El picant de la Tonyinya...


El famós "Nuestro Steak Tartar"


Ensaladilla Frutos Rojos

Xocolata i Te Verd 


I ja a fer la despe amb les canàries!!

Un parell de botelles…uns xupitos…



...i una sorpresa passades ja les 00.00 de la nit.

Se recordaven que era el meu cumpleanys…

Tota la plaça cantant “cumpleaños feliz” amb una tarta…jajaja!!

Moment molt xulo!!

Som quasi una família...5 dies aquí són molt intensos...





https://www.instagram.com/p/CQOUaM1C48U/


Passem per la Catedral a fer fotos a “la sombra de peregrino”



I ja a buscar un pub per fer un gintonic

Tot tancat. A la 1 del matí ja no hi ha vida, i els pubs ja ni obrin.


Tornem a Obradoiro: última foto i ja despedida final!!!

Abraçades de molt de carinyo.

Hem creat una nova amistat per Tenerife, on segur que ens tornarem a vore.



https://www.instagram.com/p/CQOYDftCZtP/




REFLEXIÓ D'UN PEREGRINO...

Cada Camino és diferent, i cada Camino és especial!!
Tot i això, aquest, com vaig dir-ho en este blog, anava sense cap pensament de ser diferent o especial...

Fa anys que vaig a fer camins secundaris i fora de temporada estival....
Busco solitud, busco l'absoluta solitud, i poca logística de menjar i dormir.,...

Aquest camí era a Juny, i un clàssic Sarria-Santiago, i sense anar sol...

Doncs be: ha segut un dels camins que m'ha marcat més...per varios motius...


1. EL CAMINO SEMPRE TE FICA AL PUESTO
...per molt control que tingues de la vida, de vegades és imprevisible...
Per a mi, fer el Sarria-Santiago en 5 dies, eren unes etapes més que asequibles...
Vull dir: pensava que aniria sobrat i patia per Marina!
Doncs be: el mateix matí de marxar cap allà....me va fer un "crack" al genoll
Totes les etapes vaig patir-les: cada xafada que fèia era una condena...
Així vaig fer el clàssic i "fàcil" Sarria-Santiago
Moraleja: mai subestimes res, encara que pensis que ho tens tot controlat!!


2. LA VIDA TE REGALA COSES BONIQUES
En aquest cas, va ser conèixer a este grupet que vam fer.
Va ser (com tot a la vida) una coincidència coneixer-les...simplement perquè vam estar al mateix alberg de Portomarin.
Per Marina i per mi també va ser un gran viatge anar acompanyat d'elles.
Crec que va ser perfecte per a l'experiència del primer camino de Marina.
I pel que fa a mi, vaig entendre que quan vaig tot sol, no agafo aquest nivell d'amistat...bàsicament perquè no el busco, i ni el necessito...
En aquest Camino, segur que el "necessitavem", i sense buscar, vam crear una amistat la mar de bonica.

Tati, Leti, Gore1, Gore2, Diana: Ya os lo dije face to face, por Insta y ahora por aquí:
Gracias por haberos cruzado en nuestro Camino!!
Gracias por haber cuidado tan bien a Marina!!
Sois más grandes que el puto Teide!!! jeje!!

3.FER UN VIATGE EN LA TEVA FILLOLA 
Anem massa ràpid en la vida...i la vida no mos deixa disfrutar de la família
En aquest cas, el Camino mos va regalar una experiència Padri-Fiollola de la que sempre sempre sempre recordarem, ja que tant de temps junts ja no el tindrem...per la mateixa dinàmica de les nostres vides.
Així que vos animo a tots a fer una cosa semblant a la nostra sempre que vos surtigue l'ocasió


4.DESSITJAR-VOS A TOTS UN BON CAMINO EN LES VOSTRES VIDES!!


ETAPA ANTERIOR