dimarts, 7 d’agost de 2018

IX LLAGOSTÍ TAPA TOUR 2018 - VINARÒS

Aquest any, com l'any passat, hem fet tot el circuit del Llagostí Tapa Tour a Vinaròs.
Va ser del 06 al 31 de Juliol

Com sempre!! Molt bona la idea, i enhorabona a tots els Restaurants que fan possible això.
Són 8 establiments. A continuació deixem les nostres impresions de cada tapa.



NOU PARADA (19/07/18)
Explosió mediterrània:
Llagostí en salsa llagostí, alga i pasta brie de marisc. Golós, contundent....cruixent
Correcte però sense cap efecte "wau". Pla.






LA ISLA (19/07/18)
Tastets de llagostí amb espigó d'algues de mar.

Al preguntar al cambrer, no tenia ni idea.
La idea del llagostí pelat i embolicat molt bona. L'espigó molt baix de sabor.
En conjunt, molt "resulton"




VINYA D'ALÒS (19/07/18)
Mar, roques i llagostí.
Maionesa blava, croquetes de marisc i el llagostí. Resulton. Correcte.
Vistós en l'aspecte.





RAFEL LO CRISTALERO (19/07/18)
Tastet de carpaccio de llagostí amb mel de xiitake, mostassa de Dijon i bombó de llagostí.
Molt lograt tot l'escenari, sabor molt bo. Sols a criticar la cullerada: el licor de Xiitake i bombó de llagostí, al nostre gust, no lligava. No per atrevit, sino per no tindre criteri.





MIRAMAR (28/07/18)
Thálassa, llagostins al vapor de vi de xerés, amb algues en almívar de vinagre d'arròs.
Curiós que a la foto surten 2 llagostins i a la realitat sols 1 (una tonteria però a destacar)
La presentació molt xula
La degustació no consona amb la presentació, sense cap efecte per damunt de res




L'OLIVERA (28/07/18)
Cruixent de llagostí amb pijama de rap sobre llit de papaia.
A destacar que eren les 14.30 (l'horari era fins les 15.00), i el cambrer-amo no li va semblar massa be...
El plat bo, sabròs, correcte de formes i de sabor




BERGANTIN (31/07/18):
Meló de moro amb llagostí, dàtil de palmera, pipes de gira-sol i caviar de tomata amb vinagreta de cítrics.
Molt refrescant. Molt acertat. Combinació de fruites i verdura en fred. Efecte wau!!




TERUEL (31/07/18)
Raviolis de llagostí amb espuma marina.
Ultim dia a les 21.30. Erem 3 parelles a la mateixa vegada. L'amo "refunfunya".
La copa de vi blanc insufrible (havia acabat l'ampolla i faltava mitja copa, s'amaga i treu la copa plena...horrible).
El ravioli molt gustós. Llagostí correcte. Escuma sense sabor






diumenge, 3 de juny de 2018

Camino Ingles - Etapa 5: Sigüeiro-Santiago de Compostela

30/05/18: 16km

Últim dia!!

Avui he dormit increïblement be...després de visitar albergs públics amb lliteres i sac...dormir a un llit en llançols, encara que semble una tonteria, és la ooooostia!!
M’aixeco fent 10 min de perea, i fora ja estan tots esmortzant: els 4 portuguesos (que al fi parlen i riuen), Jose Luis i Manolo (el de A Coruña).
Alicia mos ha preparat un esmortzar brutal!!


Sols queden 16km, una passejadeta. Si arrivo en hora, vull anar a la misa del peregrino de les 12, ja que sempre vaig a les de les 19.

Sortim Jose Luis i jo junts.
Un bon tio, és voluntari hospitalero a Avila, i un enamorat de l'esport i la montanya, i sobretot bicicliste (ja té pinta)

Anem atravesant petits boscos molt xulos, on mos dediquem a fer fotos, i fer alguna xarrada del camino.

Me truquen des de casa en Facetime!! Quina alegriaaaa😍😍!!

Ja baixem del km 10...


Un hòrreo on també va passar la mana...


I postureos de caminar que mos fem com si fòssim xiqüelos de 16anys...😂😂



I atravessem l’últim bosquet, el més xulo de tots!! Li diuen el “bosque encantado”...i més fotos!!


I al final, llegó el final!!

Sempre he arrivat sol, però mira! Aquesta vegada xerrant xerrant...
Les sensassions cada vegada són diferents, ja que cada vegada el teu “camino” de la vida és diferent!!

Com sempre, ulls vidriosos, alegria rebossant, estat de felicitat.
El camino té algo, té alguna energia positiva on jo la noto, on jo la disfruto!!



Res, ahi anem fent fotos varies...i felicitant a la gent que ens hem anat veient estos dies!!


Alegria...


Reflexió...


Repàs de la credencial...repàs de tos els moments fins aquí...



Són les 11 del matí, i aniré a la Misa del Peregrino.
Cunyo al Parador de Los Reyes Católicos, amb molt bon rollo en los de recepció...


Després deixo la motxila ja a la pensió i cap a la catedral, que arrivo a misa de 12!! (ja pareixo un beato...jejeje)

Vull anar al meu puesto, però està a tope, me fico al costat de peu.

Com sempre, un espectacle...comença la prèvia amb un solo d'un tio en la trompeta esta llarga....


Avui tenen convidats uns quants capellans de diferents països...entren en escena com si fos la final de fútbol d'un mundial...


Està a tope la Catedral...

I avui (pagant no sé quina assossiació) tenim botafumeiro!! Escomença l'espectacle final!!



No es pot filmar, però Santiago sempre me perdona....




I el final: molt emocionant: lo jefe de la misa despedint-se amb molts idiomes, he gravat ja quasi al final. Amb cada "adeu" de cada idioma, la gent aplaudint amb tota la seva alegria...xulíssim!!



Després a abraçar al sant: fins la pròxima Santiago😉!!


Ara a fer passejada per fer gana...
Foto en Fonseca com toooots els anys (la "pose" de l’estàtua és així al vorem...deu pensar...que cansinoooo este Ramon...😂😂)


I passo pel Moha...inevitablement...pintxo aquí👏👏👏


Després a dinar que he quedat en Jose Luis, a Casa Manolo, un clàssic de fer un menú els peregrinos, on jo encara no havia anat!!


Abraçada despedida: algun any aniré a vore’l a Àvila...un tio molt majo!! Porta amb aquest 13 camins😬😬

I ja a fer la pitjor faena de tot lo camí: buscar la Compostela!!

Anant cap allà passo per carreró, la rúa Acibecheria, que va a la Catedral, on tradicionalment sona una gaita amb sons gallegs...però aquesta vegada...escolteu!!



Gallina de piel, molt emocionant. Després parlo amb ell, diu que ho fa " para fastidiar a los que no les gusta” 😂😂😂

Ara si...a l'Oficina del Peregrino a fer la tradicional 1,30-2,00 hores de cua...
Segueixo sense entendre com sols hi han 8-10 voluntaris (a més, pobres, són voluntaris...sense sou).
Si s’expedeixen cada dia més de 1.000 Composteles, no entenc perquè no estan a l’altura...
Si cal ficar 50 persones, pos se fiquen!!
Quanta pasta ha deixat a Galícia cada peregrí?
En lo bonic que és Santiago, i després de tot l’esforç, que tingues que estar 2 hores amb totes les olors corporals de tots, per tindre la Compostela (que els ho costa 2-3minuts), no és normal...en fi!!
Jo seguiré queixant-me!!

Res, aquí tenim la quarta Compostela...ole oleee!!



Ara a fer una cervessota al Parador...



Foto ja clàssica de fòra del Parador.


Després ja a comprar los regalitos per a la familieta...😉

Una mica de descans a l’habitació...

...i ja l’hora de sopar...jeje!!

Casa Marcelo estan de vacances, així que avui buscaré alternatives...
He llegit que al Mercat de Abastos hi ha un lloc gastro molt xulo...cap allà!!

Passo per la facultat de “Geografia e Historia”, i allà està Alfonso II, qui va fer el primer camino des d’Oviedo, i un dels precursors del camino. Per això aquest camí es diu el Primitivo, ja que va ser el primer.
Foto postureo com ell (m’ho suggereix la parella que me fa la foto☺️😬)


I ja a jalar. Parlo en el xef, i me suggereix un pulpo con gredos. Molt bo!!



I ja d’ahi, vaig a fer un vinito-pintxo truita al ja clàssic Moha i Tita!!
Com sempre, a reventar de gent!!


I acabo les últimes hores del dia sentat al mig de Obradoiro, contemplant la Catedral...





Justamen als porxos de l’altra banda de la plaça, una tuna, on cada vegada hi ha més gent, i tots canten i ballen...felicitat plena!!


No m'ha agradat mai la tuna, però mira: aquí i en directe...té el seu punt...



I la festa segueix...



I ja...se acabó...a dormir, que demà agafo vol prontet...



Com sempre, molt satisfactori aquest viatge!!
Sé que no serà l’últim, i sé que cada vegada serà diferent...però en tots hi haurà una filosofia comú: deixar-se fluir amb el camino...disfrutar del camí com se disfruta de la vida!!

I com sempre, agraïr infinitament a Gisela: la meva parella, la meva companyera de viatge del “camino de la vida real”...per la seva gratitut, per la seva generositat de deixar que pugui fer aquests petits parèntessis de vida, que al fi i al cap no deixen de ser uns actes “egoïstes” per la meva part.
I amb moltes ganes de vore a un tal Ramon i a una tal Joanna: demà si va tot be, els vaig a buscar al cole!!

A la resta de la gent: QUE TINGUEU UN BON CAMI EN LES VOSTRES VIDES I QUE SAPIGUEU DISFRUTAR TOT EL QUE VOS PASSA!!


ETAPA ANTERIOR: ETAPA 4: HOSPITAL DE BRUMA - SIGÜEIRO

Camino Ingles - Etapa 4: Hospital de Bruma-Sigüeiro

29/05/18: 25km

Avui etapa plàcida de relleu, però amb massa asfalt.
Miguel ronca com un animal, i abans de sonar despertador ja començo a vestir-me, plegar sac...etc

Surto pronte i acaben d’obrir el bar: 6,40
Abans de les 7 ja estic buscant fletxes. Plou, però tal com va passant la primera hora va desapareixent.



Avui camino sol, dec ser el primer. Als 45min arrivo a Ordes, on un escultor local ha fet unes obres “un pel particulars”...



Dinosauri menjant un arbre, tractors pujant i baixant...i imatges de Santiago i de la Verge...

Me saluden unes ovelletes i després de molt d’asfalt entro en bosc...


Quasi tot és eucalipto, queda poc pi i poc roure per estes galícies...



La gent està cabrejada perque diuen q els eucaliptus fan malbe la terra i el terreny...


Arrivo a San Paio Buscas, on tenim el primer bar. Osti tu!! Surten d’esmortzar els 4 portuguesos (un d’ells invident)
Cheeee que matinen més que jo...jajaja!!
Me diuen q hi ha un altre bar mes tard i un ultim a meitat camí...
Així passo d’entrar a aquest, tant sols porto hora i poc calonant...
Pasoo per devant de l’esglèsia, d’arquitectura romanica típica de totes les terres galegues...

San Paio (o San Pelayo) va ser martiritzat en Còrdoba quan tant sols tenia 14 anys. Podeu vore la “talla” agonitzant del sant a una de les finestres exteriors de la nau.


Passar l’esglèsia deuria haber un bar. Està, però tancat!!
Així que tan sols me queda el del km 13, ja que després, fins a Sigüeiro, no hi ha res més...

Típic hòrreo galego cuidat dins una casa amb les gallineteeees...


I típic hòrreo descuidat i deixat...quina llàstima!!



Se segueix per carretera (passo de ficar fotos) mesclat en travessar algun bosc de tant en tant (aquí si que fico fotos)...




Ja arrivem al poble de A Calle, just abans de l’únic bar, està la Casa Maldonado, on el rei Felip II va passar i fer nit al 1554...
Una poca lliga perquè a mi que m’hi fot lo tio este si no el conec, però ho havia llegit a una guia😉😂


Ara és una “cotxera”, on has d’entrar dins i vore l’escut que va manar ficar-lo lo puto rei este...

...i el bar...ESTAA TANCAAAAAAT!!!

I ja no hi ha cap més...🙈🙈🙈



Me diu un aldeano que obrin sobre les 9,30.
Són les 9,15 i porto 11km
Així que vaig massa pronte pel món...obrin per a peregrinos...i aquí estic. M’espero🤷‍♂️🤷‍♂️

Ja obrin, pipí i popó i a esmortzar...bocata de panceta...
Quina dieta porto dei meu!!! 🤫🤫🤫


Quan faig el camino solc obrir els diaris locals i llegeixo notícies locals...
Sé que no val per a res, que ni ho entenc, ni m’hi importa, ni res de res...jajaja!! Però me mola molt perdre el temps així...
Avui he llegit La Voz de Galícia, i casualment he llegit el tema de la moció de cesura de Pedro Sánchez a M.Rajoy.
Flipeu en la narrativa del diari...


...con máximo lucimiento de sus dotes parlamentarias,QUE ES LO MEJOR QUE TIENE!!
Deu meuuuuu!!! Això si que adoctrinament!!
Quines barbaritats...

Menjant menjant...arriven junts Manolo de Burriana i Migue de Madrid, on esmortzem en mi


Me conten que tenen la ceba al cap de arrivar avui a Santiago, fer els 25+16=41 del tiron...que si m’apunto...
La veritat de que podria, però demà dimecres no hi han vols per València, i tindria que estar fins dijous no fent res..

Arranco i m’acompanya un rato Manolo, Miguel se queda esmortzant.
Al poc li dic a Manolo que tire, que va massa ràpod per al meu gemelo esgarrat🤷‍♂️😂

Carretera i alguna pista travessant bosc, i un ratet paral•lel a l’autopista...
I ja a 2km el polígon del poble, i cap a Sigüeiro.


Avui és l’únic dia que he reservat prèviament l’alberg, bàsicament perquè és l’únic poble que no té alberg públic i hi han 3 privats.
Casualitats de la vida me quedo al mateix que es va quedar mangermana!!

Jo al Maig 2018...


...Manger&Amigues al Octubre 2017...


Quina gràcia!!
A l’alberg Camiño Real, amb l’hospitalera Alicia: una maravilla de dona, una persona bona, de pau!!

Al no res arriva Miguel, que ja ha decidit marxar directe a Santiago!! Au pos, bon camino crack!! Ja ens veiem en un altre camino o en una altra vida!!

Avui l’alberg és increïblement de lujo!
A la meva habitació estic tot sol!!
De fet sols estem: els 4 portuguesos, l’home que va dormir al terra a Hospital de Bruma, Jose Luis i jo.

Jose Luis l’he conegut avui (encara que me diu que ahir estàvem junts al sopar i a l’alberg🤷‍♂️🤔🧐)
És un hospitalero de la ciutat d’Àvila, del cami sueste. Jo no el coneixia, però el faré algun cop...jejeje!!
Va des d’Alacant fins empalmar en el Sanabrés, creua tota Espanya en diagonal...boooo!!!

Dutxa increïble en aigua calenta, sabó, toballa...
Alicia me renta i seca la roba.

Dino quatre tontaries que hi ha a la cuina comuna.
Alli coneixo a Jose Luis Ballesteros.
Després volteta pel poble (no té res) i cap a l’alberg a escriure aquest diari, i descansar.

Cap a les 19 surto, i marxo en Jose Luis a segellar la credencial a l’esglèsia del poble, que per cert pasava el camí fins el Juliol passat...de cop, van ficar els “mojons” de nova creació i nou perfil, i ja no passa...


Tornem a l’alberg amb les converses típiques de dos malalts del camino...de dos frikigrinos...
Encara que ell més que jo...té 60 anys i des del 1983 que fa caminos...tants que ha montat tota la infraestructura de l’alberg d’Àvila!! Ahí ens tornarem a voremos...jeje!!

Estic entre sopar al bar o a l’alberg...
Al final, compro totes aquestes cotxinades i au!! A sopar a l’alberg, que tinc per sopar, esmortzar demà i agafar mig petot esta nit....jeje...ja que he comprat ampolla de vi, pe`ro resulta que el meu company és abstemi des de fa més de 40 anys...


Després ve Alícia, on mos regala pins i maneta de la felicitat del camino!!
Fem una videoconferència en mangermana, que a l’ensenyar-li la foto d’ella se’n recordava.


També una petita conversa amb els portuguesos matinadors...
I després conversa en la familieta!!


Demà més!! Demà a tant sols 16km de l’apòstol...