Albergue Fuente Saleta - Boente

Ja a Boente anem a l’alberg Fuente Saleta, on el regenten la Olga i Fernando, una parella estupenda.
Eella de Lugo i ell de Palas, on als 58 anys han tingut que refer la vida. Una parella preciosa.
Alberg de 10, roba rentada per ells, llancols i toballes...i tot per 12€.
L'han agafat ara fa uns mesos, abans era un alberg poc cuidat...

Sopem allí

ALBERGUE FUENTE SALETA

Boente de Abaixo

15819 Boente
Tel: 981 50 18 53 / 648 836 213

Web: www.facebook.com/albergue.fuentesaleta

Dia de la Visita: 11/10/2019

Tenen menú i coses a la carta.
Demanem lo que ja considero el que més m'agrada al món: croquetes caseres, truita en pataca a galícia i pa i vi.

Mireu quina pinta les CROQUETES...

La TRUITA EN PATACA feta com sempre per ells...
(nota: ploro a l'escriure això i vore la foto....)

Hem demanat a Fernando que mos recomanés: El vi una Treixadura amb una mica de Godello: boníssim!!
A més, Fernando també fa vi, el tastem i acabem la nit xarrant amb ells.
Una conversa agradable, d’estes que m’agraden a mi del camino.
Tota la sort del món per aquesta parella!!

Nota: no va aquella nit, va ser demà, però perfectament podria haber estat a aquesta taula: un Formatge DO Arzúa

Santaia en Casal de Calma - O Pedrouzo

Estem a concello de O Pino, a la vila de O Pedrouzo...
Tot una mica liat aquí a les galícies...
He llegit que hi ha una casa que fa de petit hotel, i el menjar és molt "casero"...po au..cap allà!!

SANTAIA EN CASAL DE CALMA

Avenida Igrexa 10

15821 O Pedrouzo (O Pino)
Tel: 652 80 23 82

Web: www.santaiapedrouzo.com

Dia de la Visita: 11/10/2019


Els propietaris ho tenen ben cuidat. Tenen una zona de jardi chill out amb la secció "bar", i un menjador per a la secció "restaurant".
Si torno a fer el camino, aniré a dormir allí

Deixo una part de lo que fica a la seva web:

Los orígenes: Santaia se encuentra en “Casal de Calma”, una restaurada casa de labranza gallega originaria del siglo XIX, restaurada conservando la estructura original. En ella el viajero encontrará la calma de una aldea tradicional gallega, y un entorno donde disfrutar de los parajes naturales, así como de las comodidades y delicias gastronómicas. Un lugar ideal para el descanso, y para disfrutar de la paz y de la tranquilidad merecida.

La Casa: Casa de labranza gallega originaria del siglo XIX restaurada conservando la estructura original. En ella el viajero encontrará la calma de una aldea tradicional gallega y un entorno donde disfrutar de los parajes naturales así como de las comodidades y delicias gastronómicas. Un lugar ideal para el descanso y disfrutar de paz y tranquilidad merecida.

Després d'una cervessota, mos quedem a sopar ben d'hora, estem cansats
Fèien menú. Crec que 2-3de cada cosa: primers, segons i postre.
El preu ara no el recordo, però era molt llògic...


Vam compartir els dos primers:

1. Saltejat de verdures
Sempre són bones!!

2. Ensaladilla Russa
Feta de casa, sempre és un plaer gastronòmic!

...i ara venen els segons, que vam coincidir, així aquest no el compartim!!

3. "Churrasco" amb salsa Chimichurri
Les pataques d'acompanyament a Galícia seeeempre són fresques...quin goig...
La carn, amb el pa i vi d'aquí...xalera assegurada

...i una parell des postres, i ja ho tenim!!

4. Pastís de formatge
Si està a la carta, sempre el demano.
Un dels millors que he tastat per ser de menú. És un dels plats estrella

5. Tarta de Santiago
Un obligat aquí...jeje!!!

..i el resum fotogràfic

Casa de Xantar O Dezaseis - Santiago de Compostela

Un 12 d'Octubre (dia del Pilar, patrona d'Espanya) entrant a la plaça del Obradoiro a Santiago (patró d'Espanya)...
No se pot ser més espanyol....ni els de VOX fan això...jeje!!
Doncs això...final del Camino Primitivo...i quinta vegada entrant a aquesta increïble plaça

Arrivem d'hora, fem check-in a la Pensió Fonseca. Lucia ens aconsella aquest restaurant.

CASA DE XANTAR O DEZASEIS

Rúa de San Pedro 16

Santiago de Compostela
Tel: 981 57 76 33

Web: http://dezaseis.com/

Dia de la Visita: 12/10/2019


Antiga casa de menjars, que ara és un restaurnat de menús, i també en carta
Preus correctes. Serveis correctes. Qualitat-preu molt bona.

Tenen una planta a planta baixa, i una altra baix en partes de pedra.

Fem unes picades...aquí van:


1. Empanada Galega
Correcta, massa molt de pa (a mi personalment m'agraden les més greixoses, o les de panís)

2. Croquetes de sesina
Jo si tenen aspecte cruixent, i dins són sabroses....me'n poden ficar 50...

3. Un Godello de la DO Monterrei: Finca os Cobatos
Aquí el cambrer ens ha fet una masterclass de les DO de vi de Galicia, els tipus de raïm, la catalana, el orujo, etc etc...son sogre fa vi...jiji!!

4. Pasta fresca de tinta de calamar
Com veieu, no som de mariscada...

Contents...hem arrivat a Santiago, estem be, i estem menjant i bebent també be...oleeee

Resum fotogràfic...

Després, com diu la tradició, una Peregrina al Parador del Reis Catòlics

Cal Faiges - Poble Nou

Fa moolt de temps que no ho hem fet. Tant simple com sortir la família un diumenge a dinar.
No recordo quan hem fet això perquè si. Ho hem fet moltes vegades, però sempre relacionat en quedar en algú...anar allà...o allí...etc..
Això era una cosa molt típica dels anys 80, que fèien els pares, evidentment 2-3-4 copa en tot l'any...

Hem reservat a Cal Faiges a Poble Nou del Delta!!

RESTAURANT CAL FAIGES

Xef: Joan Faiges
Ronda dels Pins 13

43549 Poble Nou (Tarragona)
Tel: 977 74 27 03

Web: www.calfaiges.cat/

Dia de la Visita: 27/10/2019

Fa molts, més de 10 anys que no hem anat. És un dels clàssics del delta!
Anem, reservem per a les 13.00
Cada vegada m'agrada més dinar i sopar pronte. Està molt ben servit i cuinat. A les hores puntes ja no.

Vam nejar unes picades i un arròs...que típic...jeje!!



1. Cuixetes de granota (Ancas de rana)
Algo molt típic d'aquí. Unicament, que les vaig vore massa iguales i perfectament en el mateix tamany...
Dona molt a pensar si són del delta, o simplement de la xina congelades....mmm...

2. "Xapadillo" d'anguila

Això si que m'arriscaria a dir que si és d'aquí. el xapadillo. Anguila secada i ja a la plantxa en un all-i-oli. Bo, correcte!!

3. Calamars a la romana / Calamares a la romana

Mira, no ho puc evitar demanar-les. Fritura correcta

4. Arròs negre amb sipionets

Havíen moooolts arrossos, i segur que tots bons!

Els xikets el volíen negre...pos negre. Be, correcte, molt finet

I ja cap a casa, parem en un arrossal...ja han fet la "sega"

Nou Bar - Nit de Rieslings - Vinaròs

Hi han nits que són literalment un regal del restaurador al client!!
Aquesta és una d'estes!!
Vaig tindre la sort de ser "uno de los elegidos" d'aquests regals.
De tant en tant: Vicent i Agustí, amb la col·laboració i/o ajuda d'Alex i Juanjo, fan un sopar tot relacionat amb un tipus de vi, o tipus de raïm, o zona...etc...

Però ho fan d'una manera molt singular:
Normalment he anat a maridatjes, que són sopars que el vi acompanya als plats.
Ells ho fan al revés: el vi té el protagonisme principal/conductor, i el plat és qui s'ha generat i creat a partir del vi per donar-li aquest protagonisme!!

Aquesta vegada els agraciats han segut ELS RIESLINGS!!

Tant Alex (vinarossenc treballant al Celler de Can Roca, @alexcarlosnolla), com Vicent han escollit aquest tipus de raïm.

És un raïm tant peculiar, que pot ser el·laborat des d'escumosos secs, amb certa part de sucre, com vins secs, dolços, molt dolços, i inclús amb els famosos mundialment coneguts Eiswein (vi de gel).

S'el·labora la major part a la vall del Rin alemà i en més petita part a l'Alsàcia francesa, com en Aústria, Itàlia, Hongria...
A l'altra part del continent, també en una minoria en Argentina i Xile.


Després Agustí i Juanjo @elxiquetdevinaros es fiquen mans a la obra per buscar aquellas plats que consonen amb cada ampolla que s'ha escollit.

Aquesta edició van ser 11 Rieslings VDP amb 8 plats pensats per a cada tipus de vi.

...per a no perdremos

NOU BAR

Xef: Agustin Marcos Calabuig
Cap de sala-Sommelier: Vicent Marcos Calabuig
Avinguda País Valencià 7
12500 Vinaròs (Casstelló)
Tel: 964 45 27 72

Web: www.noubarvinaros.com

Dia de la Visita: 27/01/2020

ELS RIESLINGS

Tinc que dir-vos que Àlex mos va fer una classe magistral dels Rieslings, de com s'etiqueten, de com s'elaboren, quin marc regulador tenen...etc etc.
Tot perfectament ben explicat. Però no me sento capaç de fer cap resum ni res per l'estil, ja la complexitat que té, segur que "foto la pota".
És tot molt complexe i l'idioma tampoc no ajuda molt...

Com a gran resum, dir que la qualificació VDP, vindria a ser com una qualificació de més nivell que tenen els alemanys, i que sols se pot accedir si compleixen certs requisits...

He trobat aquesta web que està bastant bé sobre els vins alemanys.
Vos deixo el link i adjunto un breu resum de la VDP, que jo vaig trobar acertada: VINS ALEMANYS

(“Verband Deutscher Prädikatsweingüter”)

La V.D.P. (traducido = asociación alemana de explotaciones vinícolas con calificación) se fundó en el año 1910, porque en este momento no existía ninguna legislación vinícola en Alemania y algunos productores, ya con máxima reputación mundial, querían manifestar su objetivo de producir vinos con sólo lo que da la naturaleza, sin añadir ningún ingrediente adicional. Actualmente la V.D.P. representa a 195 socios (en total Alemania dispone de unas 70.000 explotaciones vinícolas), agrupados por secciones en las 13 denominaciones existentes. Se considera internacionalmente que agrupa a los mejores productores de Alemania, con muy pocas excepciones de grandes productores no asociados. El símbolo común para todos los vinos producidos en propiedades de sus socios es el águila, impresa habitualmente en la cápsula de cada botella. Para entrar en este círculo exclusivo, los nuevos candidatos están obligados a cumplir unas normas muy estrictas que afectan a sus propiedades (poseer porcentajes importantes de parcelas en pagos conocidos y reputados históricamente), las variedades cultivadas (tener un porcentaje alto de variedades autóctonas históricas de su denominación) y la constatación frente a los demás socios de su denominación de la calidad de sus vinos durante muchos años. Por lo tanto, cada año hay muy pocos cambios en el listado de miembros. En los años 80 algunos socios, afectados por la profunda crisis de la viticultura alemana desde los años 70 y los precios muy bajos en el mercado, empezaron a poner en duda la capacidad de la clasificación estatal del año 1971 para que los clientes pudieran identificar los vinos de calidad superior. El primer intento de diferenciación de la calidad superior de sus vinos, basado en la procedencia exclusiva de sus uvas, fue la “Rheingau Charta”, liderado por el ya fallecido Bernhard Breuer, que por primera vez introdujo un símbolo adicional para garantizar que estos vinos se realizan exclusivamente con uvas procedentes de pagos famosos de esta denominación. A partir del año 1998 se introdujo ya un nombre común en todas las denominaciones, “Grosses Gewächs” (GG), para la mejor selección de vinos secos de pagos históricos, clasificados en mapas estatales del siglo XIX como pagos de máxima calidad (y en consecuencia de máxima tasación fiscal).

Estos pagos clasificados fueron denominados por la V.D.P. como “Erste Lage” y distinguidos con su símbolo , impreso en las etiquetas y/o cristal de las botellas, para todos los tipos de vinos producidos de estos pagos, tanto secos como dulces. Lógicamente, este sistema “adicional” cumple con las normas obligatorias de la actual legislación alemana (nombres permitidos de pagos, indicaciones en la etiqueta, etc.). La clasificación completa fue dibujada (2006) en la siguiente pirámide con 3 niveles:

Esta clasificación de sólo una categoría de pagos clasificados conlleva dos problemas.

1. Muchos pagos en su extensión actual, de acuerdo con la ley de 1971, son muy heterogéneos entre sus distintas parcelas y no se corresponden en todas sus partes con el pago histórico, mencionado en los mapas estatales del siglo XIX. Por lo tanto, la calidad de las uvas de una parcela a otra se diferencia demasiado para clasificar la totalidad de la producción de un pago al mismo nivel.

2. Los pagos de segunda categoría en estos mapas históricos todavía permanecen completamente excluidos.

Debido a la actual reforma de la legislación comunitaria sobre el origen de las uvas y sus vinos, la V.D.P. considera legítimo diversificar aún más este sistema e introducir para las mejores parcelas – el corazón dentro de los pagos clasificados –, cuyos nombres fueron eliminados y que fueron prohibidos en las etiquetas por la ley de 1971, la clasificación “Grosse Lage” como la máxima expresión de calidad del origen de las uvas. El nombre “Grosses Gewächs” sólo lo pueden llevar los vinos secos cuyas uvas procedan de estas parcelas. La clasificación “Erste Lage” se mantendrá para vinos procedentes del resto de la extensión de estos pagos y además tendrá valor para pagos que están clasificados como de segunda categoría. Con esta nueva propuesta se puede hablar de una clasificación similar a la de Borgoña. La siguiente pirámide (2012) tiene entonces 4 etapas, tal y como se recoge en el siguiente gráfico:

EL SOPAR

I ara si, un breu resum fotogràfic del que vam xalar i disfrutar.
El nivell de tot: sublim!!
Gràcies altra vegada Vicent, Agustí, Juanjo i Àlex per aquest gran treball.
Amb moltes ganes de tornar a assistir a estes festes de la "gastronomia vitivinícola"

Comencem...


1. Ostra Rockefeller, Brut 2009 Mosel
Una ostra a l'estil Rockefeller (amb salsa feta de mantega, migues de pa i fornejades o rostides, + info aquí) amb un escumós sec de la regió de Mosel

Ostra Rockefeller, Brut 2009 Mosel

2. Ceviche de corvina amb gaspatxo verd i alvocat en dos textures, dolç 2009 Mosel
Pujem el contingut de sucre al Riesling seguint en la regió de Mosel, i el convina amb un ceviche de corvina. Mireu quina pinta!!
A més un alvocat en dos textures: una mousse, i una tempura...brutal!!

Ceviche de corvina amb gaspatxo verd i alvocat en dos textures, dolç 2009 Mosel

3. Meló amb pernil, dolç 2013 Nahe
Seguim amb el Riesling dolços, ara de la zona de Nahe.
El meló amb pernil versionat: amb espàrrec i meló, i una crema del meló

Meló amb pernil, dolç 2013 Nahe

4. Llagostins a la meunière de taronja, 2015 Pfalz
Citrics i una meunière amb uns llagostins de Vinaròs, amb un 2015 de la zona de Pfalz

Llagostins a la meunière de taronja, 2015 Pfalz

5. Vieira, sopa cítrica i algues, Nahe 2015
Ohh...mireu quina pinta: una vieira amb unes escopinyes, i unes algues....quina sutilesa de plat...
El Riesling és de la regió de Nahe, un 2015

Vieira, sopa cítrica i algues, Nahe 2015

6. All i pebre blanc de rap, Magnum 2015 Mosel
Llegiu el títul del plat i mireu-lo, a més envoltat de cansaladeta....
Aquí entrem en el món dels magnums, que són molt peculiars en la forma, són molt llargues. Tornem a la zona Mosel, del poble de Winningen, vins de gran qualitat. Vi molt conundent en Alemania.

All i pebre blanc de rap, Magnum 2015 Mosel

7. Llom de conill amb mel de safrà, taronja i trufa, Magnum 2014 Rheinhessen
Seguim amb els Magnum, un dels grans vins de Rheinhessen. Vins secs i amb sols calcaris. Amb cos però equilibrats. Dels primers biodinàmics.
El plat el llom del conill...amb una salsa de mel de safrà i les pells de la taronja i trufa....convinació estranya i a la vegada molt gustosa i acertada!!

Llom de conill amb mel de safrà, taronja i trufa, Magnum 2014 Rheinhessen

8. Mousse de llima amb fruits rojos, Mosel 2004
I ja passem al postre!! Una mousse de llima molt elegant en quan a densitat i acidesa, i un vi dolç del 2004, de Mosel!!

Mousse de llima amb fruits rojos, Mosel 2004

9. El famòs Eiswein d’un dels millors cellers de 2007
Ens explica Àlex, que des d'aquell any, el 2007, degut al canvi climàtic, no hi ha un bon icewine ben el·laborat 

El famòs Eiswein d’un dels millors cellers de 2007

 i dos vins bessons amb dos pissares diferents: Vom Roten i Vom blauen. (pissarra roja i pissarra blava)

...i dos vins bessons amb dos pissares diferents: Vom Roten i Vom blauen

Restaurante El Batan - Tramacastilla

Vam estar a Albarracín este finde...i clar...a 14km està la única Estrella Michelin de tot Teruel...
Així que vam reservar per a aquella nit.

Malaugradament, aquesta serà una entrada negativa.
He estat a varies Estrelles Michelin, i tinc que dir que aquest local, per al meu criteri, no és mereixedora de l'estrella.
Però vull insistir que sols és el meu criteri....sols faltaria...

Pot ser sigui degut que feia 3 dies que havíen obert de les vacances invernals...no ho sé...però el que si que sé que he estat a llocs en molta més qualitat i no tenen aquest galardó...

RESTAURANTE EL BATAN

Xef: Maria José Meda
Cap de sala-Sommelier: Sebastián Roselló
Ctra. Comarcal 1512, Km 42

44112 Tramacastilla (Teruel)

Tel: 978 70 60 70

Web: www.elbatan.es

Dia de la Visita: 01/02/2020

Passem a presentar el que vam menjar.
S'ha de dir que el lloc és molt bonic, i que segurament també va influïr que vam "apretar" al migdia...
Però tot així, hi han aspectes que no eren d'estrella....
Per exemple: la beguda.
Sebastián ens va oferir la posibilitat de maridar el menú degustació. Ens vam inclinar per un Recaredo. Fins aquí, res a dir...
Però vam fer 3 passes, i natros sense vi ni aigua...
A cada passe, demanàvem el nostre Corpinnat (que al final era un cava encara).
Ho vam demanar com a 6 vegades (sense exagerara)
Quan al final va vindre, després de 3 plats, la resposta de Sebastián, enlloc de disculpar-se va ser: "es que la cocina va a otro ritmo que el servicio"...
Com si agafar una ampolla de vi fos més complicat que emplatar 3 plats...
Crec que se va equivocar no demanant disculpes.
Després, més o menys, el servei va ser correcte.

A. RESPOSTERIA SALADA

1. Sushi Roll de longaniza de Aragón

2. Bombon de morcilla de Teruel

3. Buúelo aéreo de chorizo de Bronchales

Bé: correcte per fer la intro al menú. Uns "divertementos" inicials cuidant la matèria autòctona. Tot i que no va haber cap efecte "guau".

(bé, ni aquí ni en cap plat)

B. HUERTO

4. Flor de Alcachofa, yema y su agua

5. Cardo y trufa de invierno

La carxofa era correcta, el cardo, tot i que li apludeixo que vulguin buscar veracitat al terreny i a la zona, no tenia cap virtut gastronòmica (vullo dir, te'l menjes perquè està al menú i tens que degustar-lo...però no repetiries ni de conya...)

C. VERMOUTH

6. Perla Negra, ostra con espuma de pepino

7. Gamba roja y migas serranas

8. Gilda molecular del Bajo Aragón

L'ostra me cosat molt, i més odio el pepino (això ja és cosa meua)

La gamba roja no tenia cap sentot si el menú anava integre de lo que es Teruel, i "las migas serranas" eren molles

La Gilda molecular està bé lo de les olives, però ja està més vist que el tebeo...

D. BOSQUE Y MONTAÑA

9. Crema-Fondue de trufa, boletus y parmesano

10. Seta Lengua de Vaca con esencia de jamón

La crema era correcta, la mescla de tots 3 ingredients, és victòria segura!!
La seta de lengua: el caldo espés de pernil no arredonia el plat.

E. MAR Y RÍO

11. Gallineta y legumbres de Cuaresma

Bé: correcte!! tot i que la gallineta de Teruel en té poc. Però sabròs.

F. CAMPO

12. Wagyu Mudéjar a la llama

La posada en escena era xula, en un soplete de la òstia, t'ho flambejava devant teu. La vaca "wagyu" es veu que la tenen vivint per la província.

Negatiu: la quantitat, el plat era pels dos, sent tant gustòs, pot ser hagués agraït 3 trossets...

13. Lomo de ciervo, puré trufado y encurtidos

Podria ser per a mi el plat estrella: Cocció i sabor extraordinari.

A més, mos conta Sebastián que a la zona de Tramacastilla tenen al cèrvols més grans d'Espanya, i que tenen molt de turisme per a fer batudes.
Ara entenc que fga aquí el Batan: tenen gent de diners que van a caçar.

G. DE LA LECHE

14. Quesos y texturas

Mos va contar tota una història dels formatges de Teruel (be!!) però acaba en un parmensaso italià (mal!)

M'agraden els formatges...però no té cap valor afegit que uns estrella te doni un sortit de formatges que qualsevol distribuïdor te pot abastir....

Nota: me va passar igual en les 2 estrelles de Les COls, no li vaig trobar la gràcia...

H. TEJADO

15. El nido sobre la teja

I aquí lo que podria ser el pitjor plat...això si: venut com una història de lo més interessant...que més o menys Sebastán mos contar dir això:

"En Teruel, levantas un teja, y te sale un nido. Por lo tanto, hemos querido simular un nido encima de una teja, el nido en sí lo hemos conseguido congelando una manzana y posteriormente rallándola. Los huevos son bolitas de nuestro apreciado Melocotón de Calanda en almívar!

En resum: poma rallada en melocotó....a pelo!!
I damunt, la poma post-congelada que tota la fibra estava trencada i aiguada!!
En resum: Horrible!! Un insult a un postre...ni estava bo, ni estava treballat!!

Nota: insisteixo, baix el meu punt de vista...pot ser no sóc conscient del treball que tenia el plat, ni la fase organolèptica...

I. POSTRE

16. Tarta de queso, con crema de queso helada

17. Chocolate, chip de almendra
18. Espejo dulce del Batan

Tarta formatge en gelat formatge: bo!! no pot fallar mai, però podria ser d'un restaurant de menú mig correcte!

Xocolate en mousse: lo mateix d'abans...

Espejo dulce del Batan:(els clàssics petits fours finals per als cafès)
Vindria a ser una mescla de:

- els formatges: poc elaborat perquè són confits de caramel que se compren: res més!!
- i la teja del nido: una película de lo que significa, però no estava gens bo! impossible acabar-teu