dissabte, 22 de juliol del 2017

Camino de Santiago - Etapa 13: Melide - Santiago de Compostela

21/07/17
Avui última i la més curta etapa des de que vaig sol!!


Vaig tota la jornada pel camino amb els que caminen (etapes anteriors he fet alguna que altra carretera quan anava en paral·lel)
És última etapa, havia un riu de peregrins caminant...he dit Buen Camino més de 300 vegades com a mínim!!
A Mélide s'uneix el Primitivo, i a Àrzua s'uneix el del Nord...peregrinos com a mosques..😂😂

Al poc de sortir de Mélide me trobo al Pepe i a la Jordina, quin bon rollo🤗😌:

  
Com es veu a la foto...fa fred❄️❄️🙈!!

La pista per on se va és molt xula, tot i que de vegades, quan es fa estreta, los bicigrinos molestem...


Adeuuuu...🚴🚴🚴


...i torno a buscar el mòbil: gràcies peregrino anònim per fer-me estes dos fotos!!

Km i km i ja sols me queden 5: ja al Monte do Gozo:


I ja uns kilometrets més i a La Catedral!!
És el tercer cop que arrivo, cada cop diferent, cada cop especial, cada cop: ÚNIC!!

Venia a treure'm un lastre mental, i acabo en la faena feta!! Abans de marxar vaig deixar la feina. Vaig patir mental i psicològicament al treball, durant molt de temps (massa) i amb molta intensitat....i necessitava aquest camino per païr, digerir i compendre tot el que m'havia passat en els últims anys!!
Ara ve una nova etapa, reptes diferents i molt apassionants!!

Be, anem per feina!! Arribada a La Catedral: emoció, respecte, content!! Aquesta vegada porto la credencial des de casa!! M'he creuat les espanyes en 3 edicions. He començat i acabat sol, però durant aquest viatge m'han acompanyat família i amics: gràcies volguts per estar ben prop sempre!!


Foto alternativa per a que no sembli que porto esponsorització...🤔😬


I més fotoooos...ole oleee!!


I ja una mica de relax i a pensar en tot el viatge fet (tant el de la bici com el de la vida...😉)


Després a buscar la Compostela!! Amb aquesta en tindré 3!! Quan marxi cap a dalt, al cel, tinc habitació reservada entre San Pere i Santiago...com a mínim!! 🙈😊

Com sempre...cues de dos hores! I pudors humanes varies i variades...
Torno a criticar a la Xunta!! Una cosa tant gran que tenen, mundialment conegut, com és el camino, i sols tenen 14 persones per tramitar la Compostela. Avui de ben segur hemn arrivat més de 1.500 peregrins...
I a més, encara pitjor, m'he enterat que damunt són voluntaris!! O sigui, q la Xunta sense ficar un euro, però si que recauden milers d'euros dels impostos de lo que la gent es gasta pel camí!!
I per rematar-ho, a 10 minuts d'acabar la cua, un americà es fica davant meu parlant en una compatriota d'ell...i parlant parlant...segueix en la cua!!

No soc de buscar bronques, però no he pogut evitar-ho: li he dit de tot en anglès-indio:
- no tens respecte per la gent
- la gent fa dos hores cua i tu no l'has feta
- no et mereixes la credencial
- americans com tu no sou benvinguts aqui al camino
- no ets un peregrí, ets una mala persona!!

I etc etc🙈🙈💪!!
Mira, m'he quedat molt a gust!! A més el tio me deia que YES YES, però no marxava, pos los 10 minuts de cua no he parat....ñeñeñe...ñeñeñe!! Se'n recordarà de mi...jeje!! Per supost tant ell i com ella m'han deixat passar per a entrar. Al passar, li he tornat a increpar!! Puto yanki maleducat!!

Ja en la credencial i cap a l'alberg...dutxa i aquest cop sense rentar la roba.
He decidit que no segueixo.
En principi volia arribar a Finisterra, al final de tot! Però he pensat q a la fi del món no vull anar sol, a la fi del món vull anar amb la meva família, amb Gisela, Ramon i Joanna!!!

Així que el camino, com en la vida, vas canviant de fer el camí!! I això és bo!!
Havia pensat arribar a Finisterre i deixar la bici...
Al final arribo a Santiago i m'emporto la bici...🤔🤔😂😂.
El motiu? Ben simple:
- facturar la segona alforja i casco per Ryanair: 29€ + espera equipatge a Bcn airport que no arribaré al tren de les 12 de Sants
- facturar la bici i equipatge: 36€ (i sortiré com una bala de l'aeroport BCN)

Així que me quedo en una "alforja de mano" i tot lo altre cap a DHL.


GUERRA DE LES TRUITES A SANTIAGO: TITA vs MOHA!!
Coses que té el camino...
Al sortir de deixar la bici a la Rúa Nova (al costat) veig una tasca-restaurant on tot el món té un pintxo de truita espectacular!!
Són les 16,30 i havia dinat (de peregrino) tard.
Però...no puc evitar-ho!!
Entro i parlo amb Gonzalo (el cambrer) i me diu que fan la millor truita de tita Galícia...al MOHA!! 🙈🙈🙈
Doncs au!! A la faena!! Copitxuela de vi i pintxo aquí!!


Mireu quina pinta té la truita...


Fan unes 70 truites al dia, amb 5kg de pataca i 30 ous cadascuna (i oli d'oliva!!)

Tinc que tornar a provar-la...és droga pura...😂😂



I ara ve lo més bo: me conta que just a 4 cases al costat, està LA TITA, lloc on sempre ha tingut la fama la truita!!

De fet, me diu que LA TITA el portava EL MOHA, però que fa dos anys es va passar a aquest nou local, i se va emportar la recepta i el personal, però que va tindre que deixar una cuinera, un cambrer i la recepta a LA TITA!!
Per tant, inevitablement, havia una mena de "guerra a la millor truita entre ells".
L'any passat, el Moha va fer un llibret en clau humor pel primer aniversari, llibret que em van regalar: MOLTES GRÀCIES!!

Surto del Moha, i a que no sabeu on vaig anar?? 🤔🤔😂😂
Dooooncs...directe a LA TITA!!
Allà me presento com a blogger (igual a al Moha) i pregunto per la truita!!


I allà lo mateix: 70 truites al dia...30 ous, oli d'oliva, pataques gallegues...etc etc

Faré una entrada per a aquesta GUERRA DE TRUITES A SANTIAGO!!


Jo de moment me faig doooos pintxos amb el seu vinet i unes croquetes cassolanes de polp (per a baixar...🙈🙈)

Fins i tot entro a la cuina, i veig com fan una truita, com diuen Ana i Pili, en cero coma...(com a la Fòrmula 1)



Per mi ha segut com estar a un paradís...truites i vi!!! Ohhhhh...jejeje!!
Després ja mooooolt fart i moooolt content, marxo a la missa del peregrino de les 19.30, que ja és hora...
Abans, com ja és tradicional, foto amb lo tio Fonseca...que ja fa esta cara d'aborrit de vore'm tantes vegades...jajaja!!


I ja cap a Catedral!!
Casualment trobo seient al mateix lloc de l'últim cop: primer banc a l'esquerra....(Santiago me reservava plaça, jeje)
Avui és el sèptim dia de la novena que li fan a Santiago, o sigui espectacle total: 15 capellans oficiant la missa, i amb presentació inclosa com si fos un partit de Champions!!
No hem tingut la mateixa sort que a Octubre i avui no hi hagut Botafumeiro!!


Ja ho he dit més d'un cop: no sóc creient, però cada cop tinc més respecte per les tradicions! I aquesta missa té molta història: cents i cents d'anys i mils i mils de peregrins han passat per aquí, jugat-se la vida!!

Després de la missa, visita a la tomba del sant!!


Adeu Santiago!! Que et vagi be!!
Fins la pròxima, jo ja vindré amb la família!!

I ja una volteta pel turístic casc antic, compres i cap a casa (no cal sopar en tanta truita...jeje!!)

Ja som a l'endemà, on marxo ben prompte a l'aeroport per estar avui a l'hora de dinar amb la familieta que més estimo!! Quines ganes de fer-los aquesta sorpresa (ells encara es pensen que segueixo uns dies més fins Fisterra)


Adeu Catedral, Adeu Santiago de Compostela!!


AGRAÏMENTS!!

A tota la gent que forma part de mi: QUE TINGUEU TOTS UN BON CAMINO EN EL CAMÍ DE LES VOSTRES VIDES!!
I mentres camineu per la vostra vida, sigueu feliços i disfruteu de tot!!
SER FELIÇ ÉS UNA DESICIÓ...així de fàcil i simple!!

I colorin colorado, este camino se ha acabado...
(a les cames, a la ment sempre estarà present!!)

BUEN CAMINO!!

dijous, 20 de juliol del 2017

Camino de Santiago - Etapa 12: O Cebreiro - Melide

20/07/17
Són les 7 del matí i estem a 8 graus, en vent, boira i a punt de ploure...😬😬⛄️⛄️❄️🙈


RELIVE: https://www.relive.cc/view/1092772584

Fot mooooolt de fred, i el meu maillot/cullote de bicicliste és d'estiu...ups!!



No me atreveixo a sortir...de fet, sóc l'últim de l'alberg (també sóc l'únic bicigrino)
Esmortzo a un dels restaurants, ja sol i parlo un ratet amb Jacob, l'amo, que és de Villafranca del Bierzo. Parlem i critiquem a la classe política (ha començat ell dient que lo de Blesa d'ahir, com lo de Rita, són assessinats per part del govern).
Acaba explicant-me que Rajoy porta barba per tapar la cicatriu, perquè se va pegar una òstia en cotxe baixant per O Cebreiro quan currava al seu poble. Quines coses...jajaja!!

Au, me fico tota la roba que tinc i cap avaaall!!



Fins a Triacastela els peus i mans en estat de semicongelació...
No m'he tret la roba extra fins a Sàrria!!
Per cert, Sarria va ser el primer lloc on vaig començar el camino a l'any 2000. Ahí va ser com me vaig engantxar al camino!!
A l'estil Piqué diria: Sàrria...contigo empezó todo!!!

Just abans de fer la parada de descans, he vist una família peregrina molt divertida...😉


Els nens van avançant amb patinet...jeje!!
Cafè a Sàrria i xarradeta amb els lugareños, on m'aconsellen que si o si vagi per la mateixa carreta que he vingut fins a Portomarín. Allí pícnic-esmortzar:


Ja porto 3 etapes naturals del camino: O Cebreiro - Triacastela - Sàrria - Portomarin (i uns 65km)
Pròxima parada natural: Palas de Rei, a 25km: Au!! Pos som-hi!!
Xino-xano me planto ahi...però ja fa rato que me ronda pel cap Mèlide, simplement perquè recordo que fa 17 anys vaig menjar un polp molt bo a Pulperia Ezequiel...

I penso...si me quedo aquí, demà, quan passaré per Ezequiel serà hora d'esmotzar o del café...i el polp no vindrà de gust...i sols són 15 kilometrets...i són km fets pa demà...
Au pos! Cap a Melide: 108 km la jornadeta!! 
Lo més fort és que com l'he feta xino-xano he arrivat molt be físicament!! 

Arrivant al centre ja veig la pulperia. I damunt, al costat, ells mateixos, tenen un alberg...maravillós!!

L'alberg fa 1 setmana que està obert: per a 20 persones: en llançols, tot nou, i a més te renten i sequen la roba...ohhhhh!!

Me dutxo i cap a Ezequiel!! Pulpo a feira, pimientos de Padrón, pa d'allà i un botelleta de vi blanquet servit en tassa de ceràmica...vaya beee, i vaya boooo!!



A mig menjar parlant amb Alfonso (el cambrer) entrem en conversa la taula de darrere, pare i filla: la Jordina i el Pepe, de Vilafranca del Penedés, que estan fent el camí tots dos junts!!
Ens acabem les ampolles i fem petar la xarrada, parlant una mica de tot, com és habitual aquí al camino...que no et coneixes de res, i en 5 minuts, ja ets amic...jeje!!



Quan vagi algun dia a Vilafranca, passaré a saludar-vos, segur!!

Ja al marxar veiem que preparen per tornar a bollir polp!! Ens comenten q en 20 minuts al lio!!



També tenim el video!!



Jorge Pereiro és el que està bollint: ens conta que fan uns 500 Kg de polp cada dia, uns 120.000-140.000 Kg de polp a l'any!!

Després una volteta pel poble...
Vaig a l'esglèsia, lloc on arriva el final del Camino Primitivo, que va d'Oviedo a Melide.



A l'alberg sols som dos: jo i Damià, un italià que fa el camí des del 13 de Juny, últimament molt poc a poc...

Abans de marxar a dormir, parlo amb Jorge Pereiro, l'amo de la Pulperia, be, ell diu que és la dona!
Son sogre era Ezequiel, el fundador.
Jorge és un d'aquells personatges bons de veritat. M'ha contat una mica el tema de l'apertura de l'alberg, la trajectòria de la pulperia...ja ho explicaré al post que li dedicaré a la pulperia.
Una d'aquestes converses xules, una conversa amb una gran persona, una persona de pau!!

I ara a dormir en llançols nets!! Un alberg de 10!! Bona nit!!

Etapa ANTERIOR
Etapa POSTERIOR

dimecres, 19 de juliol del 2017

Camino de Santiago - Etapa 11: Rabanal del Camino - O Cebreiro

19/07/17
L'etapa d'ahir m'ha fet aixecar-me tard...després d'esmortzar he sortit a les 8,30...taaaaard!!


RELIVE: https://www.relive.cc/view/1091268051

Me despedeixo d'Isabel i de Lobo!!
Avui tal com surto toca pujar fins a lo més alt del camino, a la Cruz de Hierro, a 1.500 metres!! Però ja sortim dels 1.100m
Pujada fins a Foncebadón...amuuuuunt!!


I a partir d'aqui...avaaaaaall!!


De fet, fins a Ponferrada no he fet cap padalada, si mireu el relleu a la foto de dalt ho compendreu.
Fot un fred del copón, tot i portar guants, m'he gelats els dits!! 
Els pobles tenen un aspecte pirineic, tot de taulades de pissarra i parets de pedra fosca. A l'hivern tot això deu ser neu!!


Baixant passes per una quants pobles, tots bonics. Aquest és Acebo.
Ja a Ponferrafa visita al nucli històric.


I directe cap a Vilafranca del Bierzo, on he esmortzat.
He travessat tot el Bierzo, on passes per pobles totalment vinculats a la vinya i als cellers!!
Ahí ha segut on he canviat tots els plans. He vist que tinc possibilitats d'acabar divendres, i així tornar dissabte, per acompanyar a Gisela al triatló d'Alcossebre!!
Fent-me un pintxo (boníssim) de truita, canvio vols, reserves d'albergs, etc...
Tot a punt, tot quadrat!!

I d'ahí a buscar O Cebreiro!!


No sabia si fer nit abans de la pujada o pujar a dormir a O Cebreiro...ja vorem...
Poc a poc arrivo i me queda la pujada: 10 Km!! Vamooos!!
10 Km que no canvia el desnivell...ara entenc la fama d'aquest port!! Ostiaaa🚴🚴😱😱
No hi ha cap foto perquè simplement no tenia forces de traure el mobil😂😂.

Arrives a O Cebreiro: un poblet de 19 habitants, amb 200 places per dormir!!
Me comenten que les cases no es poden ampliar, el que hi ha, és el que hi ha!!


Lo que se veu es simplement el poble. Un lloc xulíssim, sembla tret d'un "cuento"!!
Ara cap a l'alberg, q sols hi ha el municipal. Dutxa, rentar i estendre i a dinaaaar!!


Pujar a O Cebreiro fa molta gana, vos ho asseguro!! Me faig un menú a saco...pasta i de segon este plat...i pa...i vi...i aigua...i postre...i toooot...jeje!!


Després a descansar.
Ja cara al tard a pegar una volteta


Ara que marxa el sol, fot un fred del copón!! 12 graus en ventet i esta nit s'esperen 7-8 graus!!
Los lugareños van en jaquetes de pell, los peregrinos tots en una cara de fred!!

Vaig a una tendeta de lo més peculiar per comprar-me el sopar...


I dins me trobo a un home (client) que fa vi casero per a este poble, de Mencía.
És Manolo, però aquí tots el coneixen com el Zapatillas!!
Mos fem un vi d'ell i fem una xarradeta a la mateixa tenda...coses que té el camino!!


Ja un vinet més a un altre puesto casero i cap a l'alberg


Això és el primer poble galego, a partir d'ara ens acompanya sempre aquestes fites del camino


Au!! A descansar!!

Etapa ANTERIOR
Etapa POSTERIOR

dimarts, 18 de juliol del 2017

Camino de Santiago - Etapa 10: León - Bodega El Capricho - Rabanal del Camino

18/07/17
Avui dia moooolt llarg!!
Fa temps que em venia pel cap que al pas d'Astorga volia desviar-me a un restaurant te una fama descomunal amb el xuletón: Bodega El Capricho




RELIVE: https://www.relive.cc/view/1089705728

Així que enlloc d'anar direcció Astorga, he anat directament al restaurant, primer passant per la població de la Bañeza, últim poble amb alberg del Camí de la Plata, que acaba a Astorga.


Abans d'arrivar, un riu on es pesquen les "truches"
I ja a La Bañeza. He anat a l'alberg per si me cunyaven, i estava tancat. Ja diuen que la Via de la Plata hi ha poc alberg, i això que aquest és l'últim i de poble gran.


Ja sortint del poble veig una imatge del camino...pos foto ahi!! 😉


Una km més i cap a Jiménez de Jamúz. Són les 11 i ja porto 62km🙈🙈.
És un poble molt menut on Crist va perdre les espardenyes...i tenen el que és considerat avui per avui com el millor lloc del món per menjar un xulerón!! Wauuu!!

Arrivo per fer una visita prèvia (no tenia res més que fer). El lloc és a les afores del poble, lloc on hi han petits cellers baix terra...


I l'últim de tots...El Capricho!!


Arrivo i estaven el personal i un home gran: Pedro, el pare de José Gordón, l'amo de tot el tinglado!!
Tinc una conversa en Pedro, on m'explica que això ho va comprar ell, que venia de fer "les amèriques" a Holanda, i amb els diners estalviats va comprar el celler. La resta ja és cosa del fill. Amb els seus 80 i pico anys venia de vigilar les cebes i verdures de davant el restaurant...amb la seva aixada i amb bici des del poble...un crack!!


Parlant amb ell m'invita a vore els animals, a uns 2km. Inclús me diu que  passi per baix la barera i m'apropo tant com vulgui, que són mansos...
Home jo penso...mansos però entre 1.000 i 1.500 kg!!

Marxo cap allà i entro...una mica cagat...ells al vorem van marxant del seu lloc i es van allunyant...


A les fotos no es nota lo gran que són...que bèsties!! 🐂🐂
De tornada al poble me perdo i me veig que estic entre valles de fusta i tinc que atravessar-les...lo que implicava que en algun moment estava amb ells i altre moment no, el problema és que ja no sabia quan era veí i quan no...😬😬🙈🙈

Justament abans del restaurant: PISCINA MUNICIPAL!!
Wauuu...cervesseta, bany, mudar-se i cap al Capricho!!


Un cop al Capricho: tot brutal!! Bé, tot excepte que marxava en bici😰😰

Vull agraïr la rebuda i tracte per part d'Alfredo, el cambrer que em va servir. Ja faré una entrada exclusiva per al Capricho, detallant tot el tema culinari: BODEGA EL CAPRICHO
Aquí vos deixo algunes fotos...
A la cuina...


Al celler principal...


La sala està tota baix terra...amb les seves sales privades...


Alfredo me recomana el xuleton, i que tasti també la cecina de buey premium, dos dels plats insignia de la casa.

Parla del buey com parlen els viticultors: anyades, maduracions, aromes de llarga durada, volatilitat, etc etc...
Els premium són els animals amb una criança i habitat adequat de 8-9  anys, i una maduració de 120 dies...i etc etc...
La veritat que era una cosa molt diferent a la resta que jo he tastat. Aromes tant en boca com en nas, semblava q estava tastant una copa de vi!!

El tall de la cecina ha de ser molt fi, ja que tot i els 3 anys de curació, és quasi cru.


...i arriva el xuleton...pos 1kg i avant!! 🙈🐂


Després del festival...bici i cap amunt!


Avui tiro de google maps, ja q no tinc fletxes...i me porta 30km dels 46km fins a Rabanal pel mig de la malea...camins que desapareixien😱😱😱...avui he patit...bastaaaaant!!
Però com tot, arriva el final: arrivo a Rabanal de Camino després d'un xuletón i 106km!! Fos!!

Entro al primer alberg que trobo: Albergue El Pilar


I me recepciona el senyor Lobo: un home autèntic del camino. Un home que porta més de 15.000km de camino fets. Un alemà amb molta sabiduria...


Rabanal del Camino és una població totalment volcada al camino, ha segut parada "oficial" des de l'edat mitjana.
De fet, és un poble amb 59 habitants que compta amb 3 albergs i cases rurals amb capacitat per a 360 peregrins, 3 supers, 5 bars i 2 esglèsies!!

El poble és molt bonic, tot de pedra


4 carrers i tots perfectament senyalitzats per als peregrins!!

Després a la nit sopo a l'alberg, i tenim converses "de camino" amb la cambrera-fisio, un tarragoní i Lidia la madrilenya amb el seu Reto Solidario Camino 2017.
Un gran i llarg dia!!

Etapa ANTERIOR
Etapa POSTERIOR