Després d'estar unes 3-4 horetes tastant vins a la II Simfonia de Vins de Qualitat, volíem fer un mos tranquil.
Carmen i Javi ens van aconsellar Casa Teresa, un restaurant familiar, tranquil i de cuina tradicional. Ells mateixos ens van reservar i ens van portar!!
Gràcies xatos per la recomanació!!!
Els propietaris són de la Ingresola, on tenen també una casa rural allà: Casa Teresa Rural
Cuina casolana on també cuiden molt bé el vi, de fet el propietari també estava al tast de vins moments abans.
Contacte:
El podreu trobar darrere de la Plaça Clavé:
Carrer Lope de Vega 4
12004, Castelló
Phone: 964.201.520
El menjar:
Ens vam deixar aconsellar, que és lo millor que pots fer quan no coneixes el lloc.
De primer vam fer uns "pimientos del piquillo" farcits de carn, unes croquetes de lluç.
De plat vam agafar carn: un filet de vedella i un ossobuco
Per postres un púding d'ameles.
El vinet també va ser una recomanació d'ell: Un Tarima Hill, amb monastrell, de la D.O.Alacant.
"Sinyores a les que el enxissen els "saraos" i este cap de setmana en tenen montat un de gros......" Aquestes són les paraules que va escriure Helena Guimerà al seu facebook el passat divendres. I no li faltava raó: dissabte va montar a la seva panaderia familiar CA MASSITA, un agermanament ben peculiar: la II trobada de catalans, mallorquins i valencians units pels cócs i coques. Blogaires, amants dels dolços, del salats, amics en general....tos junts i cadascun el·laborant les seves pastes típiques al forn de Ca Massita, amb tota la llibertat del món....quin bon rollo!! Per tot això, els diem als massitets: ENHORABONA XICS!!!! I com a nosaltres "no mos agraen los saraos"....i encara menys de menjar i autòctons....pos imagineu on estàvem també aquell dia...
El nostre Ramon preparat per entrar en acció
Els mallorquins són rics en moltes coses i una d'elles, en les pastes.....Coca de pataca, Cocarrois, panades, i no diguem ses ensaimades.... L'altra edició es veu que van fer la coca de pataca, en aquesta II trobada van fer les PANADES i ENSAIMADES. - Les PANADES: Les panades són una capsa de massa sense llevat (en teoria) plena de carn i vegetals o peix o només vegetals, cuita al forn. La panada és una menjada completa que es pot fer dert, caminant, i que ens assegura una correcta conservació durant uns dies (no va ser el nostre cas...). No cal plat ni coberts per mejar-se-la. Era un menjar tradicional de Pascua, avui, però, en podem trobar a tots els forns de Mallorca durant tot l'any. Tradicionalment, el gust predominant de les panades era de xai. Actualement la panada pot ser també de carn de porc, de pollastre, de conill, de peix o marisc, i amb o sense verdura (generalment pèsols)
Panades mallorquines
L'origen, molt possiblement jueu, va anar derivant a la pasta d'avui, plena de porc, a la pasta amb el saïm, llard, i en el seu interior amb un pessic de sobrassada, un poc de botifarró i una punteta de cansalada....vos asseguro que una animalada gastronòmica....brutal!! La recepta: Com en totes les pastes autòctones, n'hi han tantes com famílies. En aquesta jornada en Xisco ens va donar la seva: senzilla i una pasta bona de manejar. Pasta SaladaPasta Dolça - 300 g de saïm - 300 g de saïm - 200 g d'oli - 200 g d¡oli - 200 g d'aigua - 200 g de suc de taronja (natural) - 2 ous - 200 g de sucre - 1.000 g de farina fluixa (inclús un poc més) - 2 ous - 1.250 g de farina fluixa (inclús unamica més)
Per Farcir Cap de llom o carn magra de porc (tallat a quadrets d'1cm aprox), pèssols, ceba (quasi picada). Ho amanim tot amb sal, pebre negre, oli, sobrassada, cansalada i botifarró (a quadrets com la carn). També hi ha una panada de carn amb cabell d'angel, una convinació de gustos molt ben trobada!!
- Les ENSAÏMADES:
No cal dir res de les ensaïmades, el dolç per excelència de Mallorca.
També els nostres amics mallorquins van deleitar-mos amb aquest dolç.
Una pasta que té que fer 2 fermentacions i una posterior estirada per poder després enrrollar-les....el dia abans ja van treballar-la per poder gaudir-la aquell dia.
En Xisco també ens va deixar la recepta (fer-la ja és més difícil, vos ho asseguro!!)
La recepta:
- 1 L d'aigua
- 1 Kg de sucre
- 10 ous
- 3,3 Kg de farina
- 150 g de llevadura de pa
- saïm de fullar
Pel farciment: cabell d'àngel, sobrassada, alvercocs, talls de cansalada, fruira confitada, crema, xocolata, massapà, fruits secs, etc, etc
Ensaïmades mallorquines
- COQUES DE LA MARIA ALTA:
Aquestes coques són típiques de Dènia i la Marina Alta.
S'asemblen a les "tortitas" mexicanes, amb la diferència que les valencianes són de farina i les mexicanes de blat (inclús de panís).
Damunt es pot ficar qualsevol farciment: llonganissa, verdures, anxoves, etc etc
La recepta:
- 1L d'aigua
- sal
- oli
- 500 g de farina de blat (o una mescla de blat/panís, 350/150)
Coques de la Marina Alra
- Lo COC DE MEL
Gisela i Ramon van fer un coc ben antic, el coc de mel.
La recepta és de la seva re-iaia: una base de coc tradicional de base de pa i la peculiar "lletada" una convinació de farina, oli i mel.
Els ingredients i el procediment el trobareu a aquest enllç: Coc de Mel
Ramon Jr i Gisela fent el Coc de Mel
- Els MASSITOS
Els ambitrions, els cracks, els culpables de tot lo sarao...!!
Ells van fer les seves pastes tradicionals:
- cocs en tomaca
- pastissets de cabell d'àngel
- la farinà de repassos: un dolç recuperat d'abans de la cuina que es feia d'aprofitament: es
feia de la farina de tercera molta, de molt baixa qualitat (es deia de
repassos...). Es fa la pasta amb aquesta farina i s'ompli de farina,
canyella, llima ratllada, aigua, oli i sucre (també es pot ficar
primentó).
- pastís de Santa Catalina: una bomba feta amb merengue...
...i per si algú es quedava en gana (és una broma, no?) van fer 2 cassoles d'arròs al forn....
Instrumentació i reactius dels massitos
La festa...som mediterranis....
...i a migdia tots a taula, a tastar tot el que s'ha fet, que no és poc!!
En resum: un bon dia d'agermanament!!!
Arròs al forn, farinà de repassos i pastel de Santa Catalina dels Massitos
Deu plats a concurs combinen receptes innovadores amb el llagostí de
Vinaròs com a ingredient principal, de diferents restaurants de l'Estat Espanyol, i d'un de Moscou. Podeu vore més fotos al següent enllaç del nostre facebook: XI Concurs de Llagostins de Vinaròs
Un gran dia per Vinaròs i també per nosaltres, que vam poder disfrutar de primera ma tot el esdeveniment: estar amb el jurat, vore les evolucions dels plats en directe, etc:
No hi ha Ous amb membres del jurat i l'organitzador Juanjo Roda
El restaurant Les Magnòlies d'Arbúcies (Girona) ha estat el guanyador
de la XI edició del Concurs Nacional de Cuina Aplicada al Llagostí de Vinaròs,
organitzat per la Regidoria de Turisme de l'Ajuntament de Vinaròs en el Mercat
Municipal.
Les Magnòlies (restaurant que compta amb una estrella Michelin,
aconseguida aquest últim any) sumava la puntuació més alta atorgada pel jurat
amb el plat:
Llagostí de Vinaròs en el
seu suc rostit de pollastre i vermicelli d'arròs amb toc de gingebre
1er Premi Llagostí de Vinaròs: Les Magnòlies (Arbúcies)
El premi està dotat amb 1.000 € i el
llagostí d'or . Els autors de la recepta, els cuiners Vanessa Merino i Daniel
Vives la definien com "un plat senzill en què hem volgut donar tot al
protagonisme al llagostí, servit a la planxa, acompanyat de fideus xinesos i
sabors orientals”. Es dóna la circumstància que el mateix restaurant va
aconseguir en la passada edició del concurs el segon premi, encara que amb
cuiner diferent.
El segon premi corresponia al Hotel Montenieve (Mosqueruela, Terol) amb Llagostí de Vinaròs amb préssec de la
vinya de Calanda, amb premi de 500 € i llagostí de plata.
El cuiner: Alberto Luján.
2on Premi Llagostí de Vinaròs: Hotel Montenieve (Mosqueruela)
3er Premi Llagostí de Vinaròs: Hotel Valdepalacios (Torrico)
El president del jurat, Pere Castells, destacava la recerca de la màxima
objectivitat a la qual es pretenia arribar amb el veredicte "valorant per
notes cadascuna de les receptes i, finalment , calculant la mitjana aritmètica
i obtenir així la recepta guanyadora. A més , per decisió dels membres del
jurat, hem acordat no veure com s'elaboraven els plats i puntuar ja
emplatats". Castells , especialista en investigació científic - gastronòmic
, destacava "la qualitat dels plats, el risc que han assumit moltes de les
receptes i la passió que transmetien els cuiners". Com a vocals del jurat,
participaven el cuiner Rafa Soler, el periodista gastronòmic Paco Alonso , el
bloguer Josep Àngel Guimerà i la restauradora Maria Teresa Ríos, en
representació de l'Assocació de Restauradors de Guardamar del Segura.
Els guanyadors, jurat, participants....
En l'acte de lliurament de premis han participat l'alcalde de Vinaròs, Juan
Bautista Juan, la regidora de Turisme i Platges, Elisabet Fernández, i el
diputat provincial, Domingo Giner . Una representació de Guardamar del Segura
-localitat agermanada gastronòmicament amb Vinaròs - , presidida per la seva
alcaldess , Carmen Verdú , assistien també a l'acte.
En el transcurs de l'acte, es feia lliurament del premi a les tapes triades per votació popular com les
millors del IV Llagostí Tapa Tour, als restaurants Rafel Lo Cristalero i Nàutic
.
Hotel Vincci Selección, Benalmádena (Málaga) Cuiners: Daniel Garcia y David Sojo Plat: Socarrat de Vinaròs con su carpaccio templado, espuma azafranada y huevas de pez volador
Concurs de Llagostí de Vinaròs: Hotel Vincci Selección, Benalmádena (Málaga)
Balneario de Mondariz, Mondariz (Pontevedra) Cuiner: Ivan Méndez Álvarez
Plat: Revuelto para beber de langostino de Vinaròs, azafran y jamón ibérico
Concurs de Llagostí de Vinaròs: Balneario de Mondariz, Mondariz (Pontevedra)
Las Viñas Mesón, Cartagena (Murcia) Cuiners: Joaquín Muñoz y Maribel Gutiérrez Plat: Langostino de Vinaròs con ensaladita de algas, perlas agridulces, aceite de azafrán y salmorreta ligera.
Concurs de Llagostí de Vinaròs:Las Viñas Mesón, Cartagena (Murcia)
Los Jardines del Plaza, Borja (Zaragoza) Cuiner: Oscar Rodríguez Plat: "Marte" o suquet de llagostins de Vinaròs
Concurs de Llagostí de Vinaròs: Los Jardines del Plaza, Borja (Zaragoza)
El Cerrao, Sot de Xera (Valencia)
Cuiner: José Ramon Albert
Plat: Arroz melosos de langostinos de Vinaròs con alubias, níscalos y verduritas de temporada
Concurs de Llagostí de Vinaròs: El Cerrao, Sot de Xera (Valencia)
Restaurante Vivaldi (León) Cuiners: Miguel Rodríguez y Mario Diez Plat: Vinharhot: un "perrito caliente" de llagostins
Concurs de Llagostins de Vinaròs: Restaurante Vivaldi, León
Hotel Goldenring, Moscou (Rússia) Cuiner: Babich Vladislav Plat: Tártar de langostino de Vinaròs calurosamente
Concurs de Llagostí de Vinaròs: Hotel Goldenring, Moscou (Rússia)
El
jurat i la premsa especialitzada vam anar a dinar al Restaurant El
Bergantin de Vinaròs, on ens van fer una selecció de plats exquisists:
tonyina, ortigues, amanida de llagostins, xipirons, navajes, etc
El pròxim dilluns 23 de Setembre Vinaròs presenta la XI edició del Concurs Nacional de Cuina Aplicada al Llagostí. El
nostre Blog No hi ha Ous ha segut convidat a aquesta jornada per
formar part de la premsa especialitzada per tal de poder donar difusió.
Des d'aquí mostrem el nostre agraïment.
El concurs tindrà lloc al Mercat Municipal de Vinaròs.
Vinaròs celebrarà el dilluns 23 de setembre el XI Concurs Nacional de
Cuina Aplicada al Llagostí . Com en anteriors edicions, seran deu els plats que
entraran a concurs, amb el requisit que el llagostí de Vinaròs ha de ser
l'ingredient principal de la recepta. Després de valorar les propostes
presentades, finalment s'ha configurat la llista de participants. La integren
deu establiments d'hostaleria de diferents punts d'Espanya i fins i tot
presència internacional, amb la participació de l'Hotel Goldenring de Moscou.
Entre els participants , hi ha el guanyador del segon premi de l'edició de
l'any passat , el restaurant Les Magnòlies d'Arbúcies (Girona) . Altres dels participants
provenen de Màlaga, Pontevedra, Benidorm, Madrid, València, Terol, Toledo i Lleó.
La preparació de receptes donarà inici a les 17.00 hores, a la zona posterior
del Mercat Municipal. A partir de les 18.30 hores i fins a les 20.00 hores, el
públic assistent podrà degustar les tapes guanyadores del IV Tapa Tour Llagostí
de Vinaròs . Després de les deliberació del jurat, a les 20.30 hores, donarà
inici el lliurament de premis als guanyadors. El tercer premi està dotat amb
300 €, llagostí de bronze i diploma. El segon premi són 500 €, llagostí de
plata i diploma. I el primer premi compta amb una dotació de 1.000 €, llagostí
d'or i diploma.
El jurat d'aquesta edició està presidit per:
- Pere Castells Esqué, especialista
en investigació científic-gastronòmica i coordinador de la Unitat UB – Bullipèdia.
Com
a vocals, està integrat per:
- Paco Alonso- periodista gastronòmic i blogger
-
Rafa Soler- premi millor Restaurant Nacional de Tapes i director del Concurs
Internacional de Cuina Creativa de la Gamba Roja de Dénia
- Josep Àngel Guimerà -
professor de Periodisme i Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma
de Barcelona i blogger gastronòmic
- Maria Teresa Rius -hostalera i
representant de l'Associació de Restauradors de Guardamar del Segura-.
Es
tracta d'un jurat conformat per professionals de reconegut prestigi, amb àmplia
experiència en les seues trajectòries professionals. .
Com en cada edició , el principal objectiu del certamen és difondre
l'excel·lència del llagostí de Vinaròs, aconseguir una important repercussió a
nivell nacional i convertir la localitat en referència, quant a potencial
gastronòmic i turístic.
Podeu trobar més informació a la web de l'esdeveniment: www.langostinodevinaros.com Vos deixem els guanyadors de cada any:
Any
Xef
Restaurant
Població
Plat
2012
Ignacio Hernandez
Oriental Monkey
Tenerife
Paella de llagostí
2011
Germán Espinosa / Albert Cases
Vermell
Sant Cugat
Caneló de llagostí de Vinaròs
farcit de verdures de mar, papada ibèrica i emulsió de safrà
2010
Iñigo Almenara López
Monkey and Grill
Tenerife
Llagostí de Vinaròs sobre la sorra
2009
Luis Arrufat Calbet
Casino Antiguo
Castelló
Llagostí d'Or 2009
2008
R.Sánchez i F.J.García
El Bodegón
Daimiel
Llagostí, escabetx de verdures i
maionesa d'ull de llebre
2007
Joan Pau Bassi
Mirador de Ulia
San Sebastián
Carpaccio de llagostins
2006
Alberto Moreno Vaquero
Dos Hermanos
Madrid
Rotllets de
llagostins i bledes amb tomàquet Cherry confitat
2005
Gerson Vidal
La Grava
El Morell
Llagostins amb verduretes, soja i
pernil
2004
Francisco Javier Adell Orella
No representa restaurant
--
Orient i
occident. Sushi de llagostins amb olives negres
És el tram més curt i planet de tots los dies. A les 10 del matí ja estava davant la Catedral del Pilar. Final d'etapa i final d'aquestes mini-vacancetes.
- Fuentes de Ebro - El Burgo de Ebro:
Aquest tram coincideix amb la carretera, per tant decideixo planejar per asfalt.
Després cap al poble a fer la foto. Aquest poble té el meu premi a l'esglèssia més fea de tot el camí. He trigat a trobar-la...normalment el campanar d'un poble es veu de casi tot arreu, a excepció d'El Burgo, que deu ser més gran i alt les aules de l'escola...jeje!!
- El Burgo de Ebro - La Cartuja Baja:
Torno a pistes jacobees fins arrivar a la Cartuja. Camí aborrit, en algun punt l'Ebre s'arrima a saludar-te.
Com diu Carmen a partir de Quinto es veuen als campanar nius de cigonyes...bé...campanar i lo que no són campanars: qualsevol punt alt és bo:
A punt d'arrivar a La Cartuja me veig al mig del camí a un burro...
...i en menys de 50 metres un ramat d'ovelles...
Cheeeee!! Pocs km abans d'arrivar a la capital i me trobo més animals que en tot el camí junt...i mira que he passat per llocs moooolt rurals....!!
- La Cartuja Baja - Zaragoza
Després de passar per aquest poble fantasma (no he trobat a ningú...i mira que inclús en pobles de 80hab he vist a algú...) marco per pistes a buscar El Pilar. Osti tu!! A mesura que m'apropo a ciutat el camí es va fent més estret i rural...jo crec que per aquí no passen ni les cabres!!
Al cap d'uns kilòmetres passem pel pont de l'autovia per baix vora al riu...i ja entrem a ciutat!!
En menys de 5 minuts ja estic devant la catedral!!
LA CATEDRAL DEL PILAR:
He anat varies vegades, pero aquesta ha segut diferent, osti...que he anat en bici des de casa!! Com per a no ser especial....!!
Ara a deixar la bici fora i cap a dins:
Ara a fer les quatre fotos típiques:
- La del pilar on la gent va a venerar i a besar-la (fixeu-vos el marbre de baix, de tantes vegades la gent aginollar-se...millons de vegades...està desgastat: que bestiada!!)
- Les 2 bombes penjades que no van petar a la guerra...
- La estrella de tota la Catedral: Nuestra Virgen del Pilar
Ah!! Avui he vist algo inusual aquí a Catedral, vos explico: després de la misa major, m'he quedat a un banc sentat escrivint whatsapps. En aquell moment ha començat a pujar a l'altar capellans vestits de roig (més de 15) i gent a sentar-se als bancs i un paparazzi i tot...i jo al mig vestit se bicicliste. Doncs bé, és veu que els capellans de la Catedral són d'una comunitat especial i avui un capellà passava a formar part d'ells i jurava càrreg davant d'ells i de la Verge del Pilar: tots cantant, el organ a tota pastilla...un espectacle!! Ho he filmat...aquí va el video al bloc!!
Després cap a la Sacristia a segellar la credencial en el capellà titular:
Un home molt autèntic, he estat parlant en ell més de 40 minuts, tot menys de religió! Un tio molt majo!! Au pos, credencial signada i segellada: FIN DEL CAMINO
EL RESUM:
Un any més he fet un tram d'un camí de Santiago i un cop més ha tornat a ser una experiència molt positiva.
L'he fet en amics, en parella, en parelles, ara sol, i cada una de les vegades acabo el camí carregant de positivisme i molta felicitat.
No és cap sensació religiosa, de fet, jo em considero no creient, però si respectuós amb els costums i la història....
Serà que deixes l'estrés en el primer moment que veus una fletxa groga, serà que el teu cap deixa de pensar la rutina diària, no sé el que és.....però en algun moment del camí, al primer dia, al segon, al tercer.....sol, parlant en algú, caminant, en bici, o inclús fent una cervesa....zasss!! notes com tens una perspectiva diferent de tot allò que has estat fent en l'últim temps!! i una perspectiva molt més nítida, més positiva, més tranquila, més segura, més feliç!!
Per mi és això el camino!!
Com va dir Machado: "....caminante no hay camino....el camino se hace al andar......"
Res, sols un consell: algún cop en la vida, intenteu fer algun trosset del Camí de Santiago i experimenteu vosaltes mateix: pot ser no vos agrada, clar que pot passar, en aquest és tant fàcil com deixar de fer-lo, cap problema.....només faltaria!! És lo bo del camí, que pots fer el que te done la gana!!
Uii!!! que m'he ficat molt tontorrón....jeje!!
Res, després del "momento Catedral" a comprar regalets a la meua familieta wapa i buscar un bon lloc per dinar!!
EL DINARON:
Després de tots aquests 5 dies de camí, tocava una bona despedida!!
Encara que soc usuari de la informació tecnològica en la red, no hi ha res com preguntar a la gent "face to face" per un bon lloc on menjar. Vaig trobar si no el millor, un dels millors llocs per fer un mos al centre; a la Calle Mayor, prop de la Catedral: Meli Melo.
Un espai gastronòmic guanyador d'uns quants anys de la millor tapa de la ciutat i provincia.
A la 1 en punt ja estava ahí, vos deixo algunes cosetes que em van suggerir i que jo amablement vaig acceptar i tastar:
Si aneu algun cop per Saragossa, no dubteu d'anar:
- Hamburguesa de rap i gambes en ceba caramelitzada: premi a la millor tapa 2012
- Pataca "asada" farcit de ternasco: premi a la millor tapa 2006
- Carrillera confitada amb cruixent de ceba
- Xupa-xups de ternasco i formatge de cabra
...i per baixar una boleta de foie i ceps...
Tot això amb unes quantes copes d'un Chardonnay de Cariñena: Care
Fins i tot el noi de la barra, Fran, em va convidar a un parell de copes...mireu quina cara de content tinc...jeje
AGRAÏMEMTS:
Parella i als amics que anaveu preguntant com anava cada dia i per supost als papis&sister per preocupar-se tant per la meva salut!!
Vos estimo a tots!!
GALERIA FOTOGRÀFICA D'ESGLÈSSIES:
Últim dia també d'aquesta secció: al final m'han sortit 27 esglèssies entre Vinaròs i Saragossa, una mitja d'1 per cada 10km.
25. El Burgo de Ebro:
26. La Cartuja Baja:
27. La Catedral del Pilar:
EL DORMIR:
Aquest camí no té trànsit de peregrins, i per tant, no hi ha la red d'albergs que té el camí francés. A excepció de Xerta, la resta he dormit en hostals. He fet una foto de cada llit que he dormit, si algun dia feu el camí, ja teniu punts de referència...
