diumenge, 23 de desembre del 2018

Bologna en 20 hores...

Doncs això....BOLOGNA EN 20 HORES!!!

Tot comença com una tonteria, en anar a sopar a algun lloc els comanys de feina d'ARTCLINIC....
I vam acabar anant 17 persones a passar un cap de setmana a Bologna el 15-16 de Desembre de 2018...

Va ser Bolonia simplement perquè era l´únic (o dels pocs vols) que sortien de València en dissabte i tornaven en diumenge.
Així que el cap de setmana passat vam fer la "BONICA-TONTERIA" de marxar tots a sopar a Bologna...jeje!!
Uns vam anar des de València (13) i els que viuen a Tarragona (4) des de Barna.

Aquí vos deixo un petit resum de lo que va donar de sí el "finde-express-bolonyés"...

09:00. Concetració al Moustache...encara que ningú va arrivar a hora...

Reunió post-matutina

Foto grupal en los bocates ja a la bossa....

Rises varies....i mooolt impuntuals sortim cap a l'aeroport de València!!
Anem justos de temps, si mos passa alguna cosa, se mos complicarà una mica més....
A falta de 50-60km....BOOOOOM!!! Explosió a la roda del copiloto del meu cotxe!!
Au, a parar, i canviar la roda tant ràpid com puguem.
Afegim un nou problema, roda de cortesia, que sols es pot anar a 80km/h, amb la qual cosa farem l'arrivada encara més tard...
Bueno...ja no podria ser pitjor...
Doncs SI!! Parada a mig autovia per accident...5-10 minutets més perduts.
Anem ja a contrarellotge....i a 80-90km/h...buff!!
Al final, aconsenguim arrivar a tant sols 35 min abans del "despegue"...
Contents, marxem cap a la terminal, amb cara de satisfacció perquè fins a aquell moment, ningú va dir res, però ningú ho tenia clar...i tots 4 pensavem que podria empitjorar la situació.....jajaja!!!

Per fi a l'aeroport....

Ja dins de l'aeroport, i mentres la gent feia la cua i anava entrant a l'avió, natros dinavem....jijiji!!
I au, ara si...cap a l'avió....

Primer postureo...jeje!!


A l'altura de Niça es pot contemplar el fantàstic paissatge conjunt de mar, costa i montanyes nevades....

Mar, núbols, terra, montanya i neu...

A Gisela li toca sentar-se en una xica que tenia pànic a volar...al final....
Com a teràpia, es veuen tot l'alcohol que disposava Ryanair a la bodega....i a Sandra li va desaparèixer l'atac de pànic en un plis-plas...jeje!!

Ajudnat a la del pànic



DISSABTE 15 DE DESEMBRE
Ja un cop aterrats, en un parell de transfers ja pactats, anem cap a l'Hotel Palace
Check-in's de cadascú. Hotelet mooooolt moooolt bàsic, però cèntric!
Au...tarde per a voltar-la per Bologna.

Amor o fred? Amor i fred...jeje!!


Comencem per un dels 7 secrets que té la ciutat.
A la Piazza del Nettuno està l'escultura més famosa de tota Bolònia. Es va fer al 1563, i el papa d'aquella època al vore que "els atributs" del Deu del Mar qie eren massa grans...va decidir restringir-li el tamany...
L'escultor, per a burlar-se d'ell, va dissenyar un efecte òptic: en un punt de darrere de Neptuno, es pot vore com la ma estesa està a l'altura adecuada...i fa d'un bon penis...jeje!!

El Deu Neptú i la seva ma...

Sense ma....i amb la ma....!!!


Ma o penis?
































Després ja a a la Basílica de San Petronio, església principal de la ciutat, on amb 132m de llarg i 60m d'ample és la quinta església més gran del món. De fet volia ser la més gran, però des del Vaticà ho van prohibir. San Petronio és el patró de Bologna.
Si us fixeu, encara està per acabar com podeu vore a la foto...


San Petronio


A la mateixa Piazza Maggiore, al Palazzo del Podestà, hi ha un dels altres secrets de Bologna: l'Arc dels Susurros:
Concretament has d'acudir als pòrtics del Palazzo del Podestà i cercar, sota la Torre dell'Arengo, les estàtues de Sant Doménico i de Sant Petroni, patró de la ciutat. Si parles de cara a la paret sota la figura d'un dels dos sants, el sostre voltat fa que la teva veu se senti perfectament costat de l'altre, tot i trobar-se en cantonades oposades. D'aquesta forma els capellans de l'època podien confessar als leprosos a metres de distància sense por de contagiar-se.

Carmen explicant alguna cosa a Gis...

...i Gis escoltant-la...

Després ja cap a uns del símbols més importants: Les Torres de Bologna!!

Ja hem fet gana

Al segle XII-XIII Bologna es va construir unes 80-100 torres, simbol de poder i defensa de cada família...





Ara sols queden 2:
- la Garisenda: torre inclinada a l'igual que la de Pisa, amb 48 metres d'altura. També és molt famosa per ser citada per Dante, en la Divina Comedia.
- la Asinelli: torre amb 98 metres d'altura, en la que avui és pot pujar. Malaugradament, no vam tindre temps l'expedició de València per falta de temps...
Si que van poder a l'endemà els de Barcelona, que volaven més tard.
Aquí vos deixo una foto d'ells, on es veu el magnífic skyline de la ciutat, i lo petit que es veu la Garisenda...

50 metres de diferència...


Ara ja a tastar la gastronomia bologniana....
Tenia recomanat menjar la millor pizza al taglio: al costat de les dos torres: Pizzeria Due Torri
Allí va ser el lloc de reunió, ja que alguns anaven molt ràpid i no van esperar a la resta (per exemple...jo mateixa...jeje)

Meeting point

Uns talls de pizza molt bons...i unes birres italianes...en un fred que ja es començava a notar....

contra el fred...birres italianes...


I d'allí, a passejar per la zona. Anem per la zona esquerra de la basílica, coneguda com el Quadrilatero, un laberint de carrers on abans estaven  tots els gremis: artesans, fusters, orfebres, carnicers, pelleters, barbers, salarolis (treballadors que salaven la carn), etc...
Ara és la zona més gastro, on està el famós Tamburini, la tenda més antiga i famosa on es pot comprar els raviolis i la mortadela més famoses de tota la ciutat.

Tamburini

Rubies al Tamburini



I a pegar voltetes pels carrers, fins al Mercato di Menzo, antic mercat, que com en altres ciutats, s'ha conventit en un lloc gastronòmic.

Mercato Di Menzo pre-Nadal


Foto Gis a la resta

Foto que mos fa Gis....jeje!!

Foto la resta a Gis




Tornem al centre per completar l'expedició amb els de Tarragona que faltaven, que volaven més tard.

Buscant als de Tarragona....


D'allà cap a Archiginnasio, antiga seu de l'Universitat de Bologna, la més antiga de tot occident, de 1088.
Primera (i crec qeu única) foto grupal!!

Artclinic a l'Archiginnasio

Encara que les cambres estaven tancades, es podia visitar els passadissos principals. Molt molt xulo!!!
Allí vam poder vore la primera orla a una de les pareds, on estava el nom d'un dels nostres metges, que es va llicenciar a la segona promoció de l'apertura de la facultat de medicina...jajaja!!

Buscant l'orla perdida de la segona promoció de medicina...




I ara ja que estem tots, a fer el vinito!!
Anem a l'altra banda del centre, a la zona Universitària: a Le Stanze: una antiga capella transformada en un local de copes!! Molt bonic, tot i que l'atenció per part del personal era una mica "borde"....

Segona foto grupal


Copes de vi en una capella...fantàstica foto...


I ara ja a sopar!!
Anem a La Capriata, restaurant ubicat en el passatge Corte Isolani, entre l'Strada Maggiore i la Piazza Santo Stefano.
Teniem un menú tancat. He de dir que no va complir amb les espectatives que jo tenia d'un restaurant...pel que fa a servei...estos italians del nort són molt bordes...
Aquí vos deixo el link del post del que vam menjar: Ristorante La Capriata.
  
Fora de La Capriata....

....ja dins de La Capriata a punt de sopar...

Tenia pensat fer una copa al mateix passatge (al K-Factory), però estava ple...
Així que cap a la zona universitària, darrere les dos torres, a fer uns cubates...

Equipo nocturno...


Les nostres xikes wapes causant "furor" per Bolonia...

...i fent el baile que a partir d'ara lo peta en Bolonia...



I d'allí, uns quants retirant-se, uns quants seguint allí, i els més canyeros buscant més marxa techno....jeje!!
Abans de marxar cap a l'hotel, selfie amb la Torre Garisenda...

Selfie molt xula


DIUMENGE 16 DE DESEMBRE

Matí de compres, i voltetes varies...tos "despirgolats"
Anem a fer cua per pujar a la torre Asinelli, però l'hora que ens donaven no ens permitia pujar....au adeu torre....quan tornerem, pujarem!!

Parella contenta!!


...pos a "crompar" parmesà, mortadela i tortellini...al Tamburini...que obrien en diumenge...tat germana?

Gis pensant en foter-s'ho tot...

Cadascú a la seva bola, jo me faig l'última foto amb Neptu!

Adeu Deu Neptu!!

Anem també a vore la Basílica de San Francesco....enorme....graaan!!!
Carmen i Amanda compren figuretes a un mercat de Nadal que havia ahí dins...
També passem per la pastisseria més antiga de tota Bolonia: Gamberini

I d'allí, que faltava poc, uns quants vam anar a vore un altre dels 7 secretes de la ciutat: La Finestrella
Bolonia anys enrere es va construir canals per poder transportar mercaderia i fer girar els molins dels tallers.. Incús va ser coneguda com la Piccola Venezzia.
En un dels canvis urbanístics van ser soterrats, i convertits en pas de clavegueres.
Però un d'ells va sobreviure i es pot contemplar a través d'una finestreta.

La Finestrella



...dins la Finestrella...

Mos queden 20 minuts abans de marxar cap a l'aeroport....temps més que suficien per fer uns formatgets i vinets...al Carrer Coito...jeje!!

....mira...feia gràcia!!

...on trobem un local la mar de mono: Borgo979
Allí els agafa un atac d'amor als jefes...jeje!!

Tortolitos a la vista...

...i ja fem els formatge i vinets...amb foto "postureo" inclosa....


Cheee que bo!!

Vos deixo també el post del puesto: Borgo979

Tots contents..i a contrarrellotge!!

Ja cap a l'hotel, passant per la Catedral....

Catedral amb butafumeiro a la dreta

I ja a l'aeroport a comprar cosetes...samarreta del Bologna FC per a Ramon Jr...

Bologna FC

...i samarreta de Ducati per a Ramon gran....

Cheee açò deu còrrer amuntóoo!!

Vol de tornada sense incidències....
Nota: Gisela no ha trobat a ninguna companya fer fer cerveses ni gintonics...jeje!!!

Un cop a València, tots cap a casa, a excepció de la nostra expedició, on vam anar a un centre comercial per arreglar la roda que vam punxar el dia abans...
Roda reventada....au!! a comprar una de nova...bueno...pel tema dels dibuixos del neumàtic...dooooos!!!!

"pa vernos matao..."

45-60 minuts per fer l'operació...temps més que suficient per fer visitar el centre comercial...

Bonaire en Nadal...

Estem per anar de compres o fer unes cervesetes....

Sempre hi ha algo per celebrar

Mos decantem per la segona opció...jeje!!
I unes tapetes....

...i per menjar...

I ja amb les rodes noves cap a casa...??
Pos NOOOOOOO!!!! encara teníem el cumple de Marina per celebrar, que mos fa 15 anys!!
Així que a seguir en los "brindis"....jeje!!

Brindis per Marina!!

Felicitaaaaats fillola wapa i als papis i germana!!

Felicitats Marina


Doncs tot això....VIATGE EXPRESS A BOLOGNIA!!
On hem xalat, hem rigut, i ens ho em passat molt be!!

Ha segut una experiència que, segurament amb aquest format de treball i esbarjo....repetirem!!!

GRÀCIES A TOTS ELS 17!!
SOU MOLT BONA GEEEENT!!!


diumenge, 25 de novembre del 2018

El Castillo - Santillana del Mar

19/09/18: Acabem d'arribar a Santillana del Mar.
Ens ha rebut Aurelio a l’apartament on estarem: El Legado de Santillana, en ple centre del poble (que tampoc és gens gran...)
Un cop tot dit amb ell, i abans de despedir-mos, li pregunto: para “comer bien” por aquí...
Ell ho té clar: El Castillo i El Casa Cossío

Com estem just al costat del Castillo, anem a fer la cervesa amb Aurelio, i un vinet i uns pintxos que a la foto vos ensenyo...ENAMORAT de les barres dels bars del nort!!!
Per què aquí nigú s'atreveix a fer una barra plena...plenissima de pintxos?? Estic convençut que si ho fessin be: trionfarien!!!

Després de la xerrada en Aurelio, ens vam quedar a dinar...(al Cossío vam anar un altre dia, format xuleton a la brasa...)


Restaurante El Castillo
Plaza Mayor 6
39330 Santillnana del Mar
Cantabria
Phone: 942818377
Facebook: El Castillo




Tenen de tot: carta, tapes i menú. Nosaltres vam fer el menú.
Cal dir i remarcar que aquí al nort els menús són de més qualitat i quantitat que a la nostra zona...
Tamabé amb les postres i el vi...
Suposo que serà perquè així marca la tradició, i perquè tenen molt de producte...
No cal dir que vam fer 3, compartint els petits un  menú...que va sobrar i tot...per supost...
Aquest menú que us presento estava per 16,50€:









PRIMERS

1. Canelons facits de Vaca Pinta
Canelons que per a un menú que siguin casolans és d'agraïr...



2. Cocido montañés con su compango
Plat fort, de gran aport calòric, típic de la cuina càntabra.
És un guisat d'interior els components essencials són la mongeta blanca i la cola les quals s'afegeix el compango (veure nota 1) compost de xoriço, costella, botifarra i cansalada.
Més detalls: veure nota 2




3. Pochas estofadas con Boleus i Gambas
Pot ser el més fluis de tots tres...o pot ser no vam agafar el millor dia d'aquestes poches a El Castillo...





SEGONS

1. LLUÇ al forn sobre patates i piperada
Lluç fresc a un menú de 16€? Doncs si és així és que estàs al cantàbric o que el xef s'ha tornat boig...




2 . CACHOPO farcit de pernil i formatge, amb patates i primentó roig
Un cachopo és un plat característic de la cuina asturiana. Consisteix en dos filets de vedella grans i entre ells pernil serrà i formatge
A partir d'aquesta forma original han sorgit múltiples variants de Cachopos de peix, pollastre o porc i farcits de marisc, cecina, bolets, pebrots, formatges, espàrrecs, etc.
Cal dir que no serà un dels millors Cachopos que menjarem...
Tant sols veure que un bon cachopo ja val el que val el menú!! Dit això, i per ser de menú: estava molt bo!!
Més detalls: veure nota 3




3. "LECHAZO" de Castilla rostit amb amanida
Res a dir d'aquest plat: producte i producte!!
Ah! A destacar que les patates de les guarnicions no són congelades. Vaig parlar amb el cuiner que a la nostra zona la majoria de menús són congelades i somplement ni s'ho creia....
Diu que aquí ni s'han vist les congelades...ni se les espera....



POSTRES
No vaig fer fotos....però tots casolans...pastís de xocolata, pastís de formatge fresc amb nabius (arándanos), iogurt fresc....tenen molta llet i per tant, la treballen molt be!!

En resum: Un gran menú tota la família per menys de 50€ (49,50)




Nota 1: Compango
El compango és l'acompanyament carni fumat emprat en l'elaboració de la fabada asturiana i els cuits lebaniego i muntanyenc, consta generalment de xoriço, botifarra i cansalada viada. És un ingredient típic de les cuines asturiana, càntabra i gallega que s'afegeix a tot tipus de potatges: amb llentia, cols, etc. Avui dia pot trobés el compango envasat al buit en la majoria dels supermercats espanyols, generalment de menor qualitat.

També es denomina així a tot aliment carni susceptible de ser ingerit acompanyat únicament de pa, a manera d'entrepà o piscolabis.
(Font: wikipèdia)



Nota 2: Cocido Montañés
El bullit muntanyès, o puchera muntanyenca, és el plat gastronòmic típic de Cantàbria, Espanya. És un guisat d'interior els components essencials són la mongeta blanca i la col (en general de la varietat nansa de càntir) a les quals s'afegeix el compango compost de xoriço, costella, botifarra i cansalada procedents del matacíu del chon. Per el seu alt contingut en greixos saturats sol ser un plat de consum ocasional.
A diferència d'altres tipus de cuits típics d'Espanya com el madrileny, el maragato, el pasiego o el lebaniego, el muntanyenc no porta cigrons com a element principal del plat i, a més, al contrari que en altres cuits, es mengen tots els ingredients a alhora, sense separar la sopa de la resta de condiments.
Característiques:
És un plat fort, amb gran aportació calòrica, pel que sovint es consumeix com a plat únic i més freqüentment en els mesos d'hivern.
Es creu que va sorgir al segle XVII i es preparava per combatre els rigors del clima hivernal humit i fred de la Muntanya. Actualment dins de la comunitat autònoma té fama i destaca en la seva preparació la vall de Cabuérniga, sent la zona del bullit muntanyès per excel·lència, tot i que aquest es pot consumir en qualsevol part de Cantàbria.
La denominació d'bullit muntanyès per a aquest plat és d'època recent. José Luis Herrero Tejedor, Delegat d'Informació i Turisme el 1966, es va trobar que a Cantàbria no hi havia un plat regional de gran fama, de manera que el potatge va començar a ser conegut com cuit muntanyenc.
(Font: wikipèdia)


Nota 3: Cachopo
Un cachopo és un plat característic de la cuina asturiana. Consisteix en dos filets de vedella grans i entre ells pernil serrà i formatge. El conjunt es menja fregit i calenta després de ser arrebossat en ou, farina i pa ratllat i se sol servir amb guarnició de patates, pebrots o xampinyons. També s'empra el terme per referir-se al rem d'una canoa (per exemple: fica cachopo esquerre)

Les primeres referències sobre el cachopo asturià les recull el doctor Gaspar Casal, al principi del segle XVIII. [Cita requerida] La seva popularitat es produeix a la dècada de 1950, arran de que el 1947 el restaurant Pelayo d'Oviedo els incorporen al seu carta. Com diu el crític gastronòmic José Ignacio Gràcia Noriega, «l'cachopo era un plat antic i de sobres conegut per la burgesia asturiana de començaments del segle XX però el seu prestigi definitiu no arriba fins a finals dels cinquanta o principis dels seixanta gràcies a la bona tasca d'alguns restaurants d'Oviedo i Grau, fonamentalment »

A partir d'aquesta forma original han sorgit múltiples variants de Cachopos de peix, pollastre o porc i farcits de marisc, cecina, bolets, pebrots, formatges, espàrrecs, etc.
És habitual en els últims anys la publicació de guies i rutes de restaurant on millor es serveixen els Cachopos. També és habitual la realització de jornades del cachopo, d'entre les quals va destacar el Mes del Cachopo2 realitzat a Madrid al novembre de 2016.
L'origen del terme cachopo prové de la semblança que aquests filets arrebossats guardaven amb els "Cachopos", pel seu color i gran grandària, que és com s'anomenen als castanyers buits en algunes zones de la muntanya asturiana (del llatí caccabum, recipient) , l'escorça es feia servir com a recipient de gran dimensió per guardar eines de conreu.
(Font: wikipèdia)



APTC Mexican Food - Alcossebre

Tenim un bon mexicà a Alcossebre!!!
Fa un temps el vam tastar quan estaven una mica més amunt. Ara estan molt ben situats, al passeig, a mig camí entre Les Fonts i Alcossebre, a l'antiga zona dels pubs (per als que teniu una edat com la meua....jeje).


APTC Mexican Food
Cami l'Altall 23A (devant Guardia Civil)
12579 Alcossebre
Phone: 605270019
Facebook: https://www.facebook.com/APTCmexicanfood
Web: https://aptcmexicanfood.eatbu.com


Ho porten una parella. Ell és de València (crec) i ella mexicana.
Per tant, és nota i és d'agraïr que la cuina és mexicana 100%, i no aquell tipus de cuina "sucedánea-prefabricada" que en molts locals mexicans podem trobar...

Vam anar un 02/11/18, és a dir: a l'endemà del dia dels morts...dia que a Mèxic es celebra de manera extraordinària!!
De fet, teníen a l'entrada, com no podia ser d'una altra forma, un homentage als seus morts: fotografies, recort, dibuixos de catrines, etc...



Aconsellats pel cambrer i propietari, vam fer unes degustacions (dos entrants i un segon): tots 3 tipics de la cuina mexicana.
A ficar en valor que quan vam parlar de picants, ens va assessorar molt bé, i ens va oferir una trilogia de salses, diferents entre ells en el sabor i en el potencial picant...


ENTRANTS

1. De primer: NACHOS RANXEROS: Totopos casolans (veure nota 1), salsa cheddar, formatge en pols, salsa barbacoa, vedella al pastor, "fríjoles" (fesols), i Pico de Gallo (veure nota 2)




2. L'altre entrant ben clàssic: JALAPEÑOS: Chiles jalapeños, arrebossats i farcits de cheddar. Almenys semblaven fets de casa, no pas congelats com molts...




SEGON

Sols en vam fer un per a compartir. Ell ens va aconsellar el seguent:

ALAMBRE AL PASTOR: Una Cassoleta de primentó roig i verd, ceba, all, vedella al pastor (tipus de cocció i cuinat) formatge fundit i dues salses. Com som de la colla del picant, ens va portar tres salses...tot amb les típiques "tortitas" de panís per a fer les fajites.
Amb el picant, un menjar 100% mexicà



En resum: llarga vida al mexicà d'Alcossebre que ens agrada aquesta cuina i volem tornar més vegades!!


(Nota 1)
Totopo és el nom que se li dóna a Mèxic als trossos de truita fregits o torrats fins a adquirir una textura cruixent, i generalment varien en grandària. Solen consumir-se en companyia de fesols, salses, guacamole, etc. És possible trobar en els establiments comercials diverses marques de totopos comercials ja preparats.
Els totopos tradicionals provenen de les cultures prehispánicas, específicament del nom de l'acció totopochtli, que en náhuatl significa daurar o torrar. Aquests són torrades de blat de moro pur cuinades indirectament al foc en recipients de fang (comal) i sense fregir. Acabades de fer són cruixents, mes no dures. Són fetes en diferents mides, com les truites: "discos" de 10 cm de diàmetre fins a de 30 cm. Actualment és més comú trobar-los a la venda fregits. Aquesta última varietat és la més reconeguda actualment pels habitants del país.
És important notar que els totopos contemporanis són també elaborats a força de truites de blat de moro, i no a força de massa de blat de moro (com els truita xips). Dit manera d'elaboració respon a la necessitat d'utilitzar els sobrants de truites i les que ja no hi són fresques, però que encara són comestibles.

El consum de totopos tradicionals es dóna principalment al sud-est de Mèxic, en els estats d'Oaxaca i Chiapas.
El totopo també és utilitzat per preparar els chilaquiles, els quals s'elaboren introduint els totopos amb salsa bullint, i posteriorment extraient.
(Font: Viquipèdia)


(Nota 2)
Pico de gallo (literalment, en català "bec de gall") és el nom que reben a la cuina mexicana un tipus de salses regionals que sempre inclouen fruita i verdura fresca tallades en quadradets. També se l'anomena salsa mexicana o salsa bandera. El pico de gallo normalment no és un plat, sinó una salsa que serveix per acompanyar altres plats, com el guacamole, els molletes, una amanida, el turmes, etc.

Els picos de gallo són un acompanyament habitual de molts plats mexicans. La varietat més comuna d'aquesta salsa, una barreja de tomàquet, ceba i bitxo verd, té ingredients els colors dels quals corresponen als colors de la bandera de Mèxic.
(Font: Viquipèdia)

dimarts, 20 de novembre del 2018

Ruben Miralles (I) - Vinaròs

Setmana passada van inaugurar un nou restaurant aquí a Vinaròs...i natros a l'endemà (dijous 15/11/18) ja estàvem provant-lo...jeje!!
El local es diu Ruben Miralles, com el nom del xef.
Negoci familiar on el seu germà està de cap de sala.

Restaurant RubénMiralles
Travessia Sant Vicent 9
12500 Vinaròs (Castelló)
Xef i Propietari: Rubén Miralles
Facebook:
www.facebook.com/Restaurant-Rubén-Miralles-335195783962716
Phone: 671083484

Es troben al passatje de Sant Vicent, prop de casa...cosa que ja ens va be...jeje!!
Aquell dia, primer servei de migdia, sols tenien activat el menú. La carta encara no estava 100% activa.
Pel que vaig poder llegir, volen fer una cuina amb segell propi, cuina que se denomina d'autor.
Un lloc d'ambient "modern", cuidant la vaixella i la coberteria i petits detalls.
Cal dir que el menú està força bé qualitat-preu. Com a exemple la cervesa que entra al menú és de tirador Innedit, cosa poc habitual.


El menú es podia escollir entre 4 primers, 5 segons i 3 postres.
Vos deixo vore el que vaig demanar:

- Un petit entrant: un cruixent amb un farcit de carn i verduretes



- Primer: Guisat de cansalada amb fesols i baldana.



- Segon: amb el menú entrava un arròs de la carta, on tenen uns quants. Nosaltres vam escollir: Arròs de calamar, algues marines i ortigues



- Postre: Pastis de formatge al forn amb base de galeta i codony



Molta sort jovens!! Molt de treball, molta perseverància...i segur que vos anirà be!!

diumenge, 18 de novembre del 2018

Casa dels Capellans - Traiguera

Aquest cap de setmana hem tingut als nostres amics Ferran, Fernando i Montse.
Normalment ens veiem a Barcelona (casa d'ells) a l'hivern, i a casa nostra a l'estiu. Aquest any hem fet tard i ha tingut que ser al Novembre per casa nostra.
Aquest diumenge 18/11/18 hem passat de la típica ruta platja+arrosset a una ruta en pluja i fred....però igual de "xula"

Aperitiu a Sant Mateu a La Perdi i dinar a Casa dels Capellans de l'Ermita Reial de Traiguera.
Farem una entrada a cada lloc, ja que la qualitat de cada lloc s'ho mareix


(LA PERDI: Aneu amb aquest enllaç: Post La Perdi)


CASA DELS CAPELLANS
Ubicat (tal com diu el nom del restaurant) a la Casa dels Capellans d'un Reial Santuari.
Aquesta meravella es troba a uns 3 Km al sud de Traiguera, fent frontera amb el terme de Cervera.
Va ser declarat Be d'Interés Cultural amb categoria de monument l'any 2007.
Té el seu origen al segle XIV, i únic amb la categoria Reial de la província, concedida per Carles V durant l'any 1542, renovada per Felip II i confirmada per la Butlla Papal al 1555.

Rafa, un traiguerí de família hostelera, va tindre l'original i genuïna idea de fer un restaurant allà mateix, a les dependències de l'ala esquerra de l'esglèsia, on es va voler fer el Palau per al Duc Alfons d'Aragó al 1523, i que no es va finalitzar i va servir d'allotjament de la casa dels Capellans.




Casa dels Capellans
Reial Santuari Verge Font de la Salut
12330 Traiguera (Castelló)
Xef i Propietari: Rafa Gauxachs
Web: www.casadelscapellans.es
Facebook: www.facebook.com/CasaCapellans

Cuina de producte de la zona, amb un plus de bona selecció de carns y bona brasa.
Aquesta temporada tenen dos menus:
- Un de Tardor fet amb productes de la zona, dins del "Castelló Ruta de Sabors"
- Un altre amb 3 entrants a centre de taula i un segon de totes les seves especialitats.

Nosaltres hem triat el segon.
A destacar el bon servei. De seguida, i abans de preguntar per als grans, hem tancat el menú per als petits. Trobo que aquesta cosa tan simple hi han professionals que no saben gestionar...i de vegades estan menjant els grans....i per unes simples saltxitxes o pollastre rebossat tenim als petits morts de gana i alterats.
Un 10 per als professionals en vista!!

Hem de dir que hem menjat fenomenalment be!!!
El nostre menú ha segut així:

- Per obrir boca, uns aperitius: Ou de guatlla amb formatge fresc.



-1er entrant: Cecina de Lleó (província, no animal) amb virutes de parmesà



- 2on entrant: Calamar amb pataquetes i all




- 3er entrant: Fabes, pernil, foie i ou





- El segon de Gis: "Cochinillo" confitat i al forn



- El segon de Mon: Rabo...sempre rabo si hi ha...jejeje





Filet de ternera i costelletes de xai per als nostres amics, i per guarnició patates i tomaques



- Els postres: Selecció de dolços: Flam de café, pastñis de formatge fresc, milfulls amb cabell d'angel, i pastís de xocolates.





 Un bon dinar, amb un lloc, i bona companyia...no es pot demanar més!!



...i els pètits després del menjar...doncs això....imatge fatal....però real...



I aquí vos deixo els menús d'aquesta tardor:



































La Perdi - Sant Mateu

Aquest cap de setmana hem tingut als nostres amics Ferran, Fernando i Montse.
Normalment ens veiem a Barcelona (casa d'ells) a l'hivern, i a casa nostra a l'estiu. Aquest any hem fet tard i ha tingut que ser al Novembre per casa nostra.
Aquest diumenge 18/11/18 hem passat de la típica ruta platja+arrosset a una ruta en pluja i fred....però igual de "xula"

Aperitiu a Sant Mateu a La Perdi i dinar a Casa dels Capellans de l'Ermita Reial de Traiguera.
Farem una entrada a cada lloc, ja que la qualitat de cada lloc s'ho mareix


(CASA DELS CAPELLANS: Aneu amb aquest enllaç: Post Casa dels Capellans)


LA PERDI:
Local històric de Sant Mateu que el trobareu just arrivant a la plaça del poble.
Hotel-Restaurant fundat al 1941, on generació rere generació han fet una cuina tradicional, típica de la comarca: amb plats de "cullera", carns del Maestrat, i també carn de caça.

LA PERDI
Carrer Historiador Beti 9
12170 Sant Mateu (Castelló)
Phone: 964416082
Mòbil: 639633552
Web: http://laperdi.es
Facebook: https://www.facebook.com/laperdi

Tenim pendent tornar-hi per fer un bon dinar...que segur que serà així!!"
Però una dels seus productes estrella són dos plats, que serveixen per l'aperitiu: la "rebossà" i la "torraeta".

La Rebossà:
Sens cap mena de dubte, el PLAT ESTRELLA de LA PERDI!!
Recepta de fa més de 70 anys. Sèpia rebossada, netejada per ells i fregida en paelleta en oli d'oliva d'un determinat lloc de Sant Mateu.
Una delíssia...una maravilla de plat, un regal gastronòmic!!!
Diuen que incopiable...que ells tenen la fòrmula....i que per molts anys sigui així!!



La torraeta:
Bon pa torraet, all-i-oli, i una bona anxova!!
(sembla una altra versió de la torraeta de la capital, on enlloc d'all-i-oli es fa en primentó roig en pols)



Ja vos dic, se pot tornar a Sant Mateu simplement per la rebossà!!
Després hem anat a la plaça, on avui era un dia passat per aigua i no hem pogut gaudir de la terrasseta...Tornarem!!