dijous, 13 de desembre del 2012

1a Botiga Mira Que Bo - Vinaròs

Avui dijous 13 de desembre a les 19.00 hem assistit a la inauguració de la Primera Botiga Mira Que Bo.

Xema i Marc han tingut una gran idea: ajuntar tots els productes de proximitat i de gran qualitat que han anat mostrant durant aquest any.
Una microbotiga integrada en una botiga per tal de que la gent no tingui que anar a buscar cada producte.
El lloc: Ca Massita. Un forn de pa centenari que regenta Elena i el seu home amb una llarga tradició. Ells també aposten per la qualitat i els productes autòctons.

Aquesta tarde han obert la seva primera botiga. Segur que no serà l'única.
Des de No Hi Ha Ous aplaudim i donem suport a aquest projecte. Els que ens coneixeu ja sabeu que pensem que s'han de consumir productes de proximitat, i fugir de les grans superfícies. Sols així podrem conservar tant la qualitat com la nostra economia. Comprar a un món globalitzat és descapitalitzar una zona cada dia....i aquest fet...al cap dels anys, és una autèntica barbaritat.
En canvi, en productes locals, al comprar-los:
- donen feina local, creem llocs de treball
- aquest treball, fa que es generi altres treballs, ja que s'incrementa el poder adquisitiu de la gent
- no descapitalitzem la nostra zona
- increment de la qualitat: mai, però mai serà un producte globalitzat tant bo com un d'artesà

Sento pegar "aquesta xapa", però és que em fa molta ràbia aquesta economia que ens han montat...

Continuem amb la botiga; en aquests moments podreu trobar el següent:

- Arròs del delta: del Molí de Rafalet
- Pernil  d'ànec i diferents foies: de la Granja Luisiana, també al delta
- Pataques Geysel de Sant Mateu
- Xocolates i Cafès Creo de Tortosa
- Anxoves i seitons: de Conserves Coarvi de Vinaròs
- Formatges de Catí
- Mel de Ramon Ortiz
- Vi de la D.O.Terra Alta: de l'Agrícola de Sant Josep
- Cervesa artesana Badum, Peníscola
- Carxofes i Mandarines: de L'Hort d'Aigua-Oliva
- Pataca de Vistabella
- Oli de la Cooperativa Cervol

Nosaltres aquesta setmana anirem a comprar algunes cosetes, que s'apropa el Nadal i ens agraden les coses bones...


GALERIA FOTOGRÀFICA:



Moments abans de la inauguració
La 1a Botiga Mira Que Bo
Elena i Xema en el moment inaugural


 




Els responsables: Marc i Xema
Xocolates, cafés i arròs
Cervesa, pato i anxoves





Carxofes ecològiques i pataques
Pel picoteo: vi i Geysel
Olis verges extra
 





 



dijous, 22 de novembre del 2012

Llistat Estrelles Michelin 2013

Avui 22 de Novembre ha segut La Presentació de la Guia Michelin 2013 Espanya i Portugal, a l'Hotel Ritz de Madrid.

Com sempre, hi han que repeteixen, hi han que se superen a ells mateixos i alguns que han retrocedit.

Jo personalment crec que aquests guardons són massa subjectius, i per tant, no poden fer justícia a restaurants que pot ser se la mereixen.
Malaugradament les Estrelles Michelin tenen un poder mediàtic brutal. Hi han altres guies com la Repsol, però tothom vol escoltar i vol sortir a la guia Michelin.

És el cas del meu restaurant favorit: Les Moles d'Ulldecona, que encara no ha rebut cap any l'estrelleta, però sí que obtenen bones puntuacions en les altres guies.

A continuació vos deixo el llistat per al 2013 que ha sortit avui. En cursiva, les novetats.

Amb Tres estrellas Michelin
  • El Celler de Can Roca. Joan Roca (Girona)
  • Arzak. Juan Mari Arzak (Guipúzcoa)
  • Akelarre. Pedro Subijana (Guipúzcoa)
  • Martín Berasategui (Guipúzcoa)
  • Sant Pau. Carme Ruscalleda (Barcelona)
  • Azurmendi. Eneko Atxa (Larrabetzu, Vizcaya)
  • Quique Dacosta. (Dénia, Alicante)

Amb Dos estrellas Michelin
  • Santceloni. Óscar Velasco (Madrid)
  • Abac. Jordi Cruz (Barcelona)
  • Miramar. Paco Pérez (Girona)
  • Mugaritz. Andoni Luis Aduriz (Guipuzcoa)
  • Can Fabes. Xavier Pellicer (Barcelona)
  • Diverxo. David Muñoz (Madrid)
  • Atrio. Toño Pérez (Cáceres)
  • Calima. Dani García (Marbella)
  • Lasarte. Martín Berasategui. (Barcelona)
  • La terraza del Casino. Paco Roncero (Madrid)
  • El Club Allard. Diego Guerrero (Madrid)
  • Sergi Arola Gastro (Madrid)
  • Ramón Freixa (Madrid)
  • Casa Marcial. Nacho Manzano (Asturias)
  • Les Cols. Fina Puigdevall (Girona)
  • Enoteca. Paco Pérez (Barcelona)
  • Moments. Raül Balam (Barcelona)


....i Amb Una estrella Michelin
  • Maralba. Almansa, Albacete.
  • Solana, Ampuero, Cantabria.
  • Rodrigo de la Calle, Aranjuez, Madrid
  • Nerua. Bilbao,Vizcaya
  • Choco, Córdoba.
  • Lillas Pastia. Huesca
  • Casamar. Llafranc, Girona
  • Es Fum. Palmanova, Mallorca
  • Jardín. Port d’Alcúdia. Mallorca
  • Annua. San Vicente de la Barquera, Cantabria.
  • Casa Marcelo, Santiago de Compostela. A Coruña
  • Silabario. Tui, Pontevedra.
  • Casa José. Aranjuez, Madrid.
  • Coque. Humanes, Madrid.
  • Kabuki. Madrid.
  • Zalacaín. Madrid.
  • Alkimia. Barcelona
  • Caelis (Hotel Palace). Barcelona.
  • Cinc Sentits. Barcelona.
  • Comerç 24. Barcelona.
  • Dos Cielos (Hotel Me). Barcelona.
  • Gaig. Barcelona.
  • Hisop. Barcelona.
  • Hofmann.Barcelona.
  • Manairò. Barcelona.
  • Sala. Olot, Barcelona.
  • Moo (Hotel Omm). Barcelona.
  • Neichel. Barcelona.
  • Saüc. Barcelona.
  • Via Veneto.Barcelona.
  • Els Casals. Sagás, Barcelona.
  • L’Angle (Hotel Mon). San Fruitós de Bages, Barcelona.
  • Capritx. Tarrasa, Barcelona.
  • Estany Clar. Cercs, Barcelona.
  • Can Jubany. Calldetenes, Barcelona.
  • La Cuina de San Simon. Tossa de Mar, Girona.
  • Ca L’Enric. La Val de Vianya, Girona.
  • Ca L’Arpa. Banyoles, Girona.
  • L’Aliança d’Anglès. Anglès, Girona.
  • Mas Pau. Figueres, Girona.
  • Bo.Tic. Corsà, Girona.
  • Massana. Girona.
  • La Fonda Xesc. Gombrén, Girona.
  • Els Tinars. Llagostera, Girona.
  • Torreo de L’India. Xerta, Tarragona.
  • Rincón de Diego. Cambrils, Tarragona.
  • Can Bosch. Cambrils, Tarragona.
  • Fogony. Sort, Lleida.
  • Etxanobe. Bilbao.
  • Zortziko. Bilbao.
  • Kokotxa. San Sebastián.
  • Mirador de Ulía. San Sebastián.
  • Miramón Arbelaitz. San Sebastián.
  • Alameda. Fuenterrabía, Guipúzcoa.
  • Andra Mari. Galdácano, Vizcaya.
  • Boroa. Amorebieta, Vizcaya.
  • Etxebarri. Axpe, Vizcaya.
  • Zuberoa. Oyarzun, Guipúzcoa.
  • Zaldarián. Vitoria.
  • Casa Alfonso. Dehesa de Campoamor, Alicante.
  • El Corral del Indianu. Arriondas, Asturias.
  • Casa Gerardo. Prendes, Asturias.
  • Real Balneario. Salinas, Asturias.
  • Yayo Daporta. Cambados, Pontevedra.
  • A Estación. Cambre, La Coruña.
  • Alborada. La Coruña.
  • As Garzas. Malpica de Bergantiños, La Coruña.
  • Retiro da Costiña. Santa Comba, La Coruña.
  • Es Molí d’en Bou. Sa Coma, Mallorca.
  • Es Racó d’es Teix. Deiá, Mallorca.
  • Zaranda (Hotel Hilton Sa Torre). Llucmajor, Mallorca.
  • La Costa. El Ejido, Almería.
  • El Portal (Hotel Echaurren). Ezcaray, La Rioja.
  • Venta Moncalvillo. Daroca de Rioja, La Rioja.
  • Marqués de Riscal. Elciego, Álava.
  • M.B. (Hotel Abama). Guía de Isora, Tenerife.
  • Las Torres. Huesca.
  • El Bohío. Illescas, Toledo.
  • Cocinados. León.
  • El Lago. Marbella, Málaga.
  • Skina. Marbella, Málaga.
  • La Cabaña de la Finca Buenavista. Murcia.
  • Las Rejas. Las Pedroñeras, Cuenca.
  • Solla. Poyo, Pontevedra.
  • Pepe Vieira. Rajo, Pontevedra.
  • Maruja Limón. Vigo.
  • Aponiente. El Puerto de Santa María, Cádiz.
  • Víctor Gutiérrez. Salamanca.
  • Villena. Segovia.
  • Abanatal. Sevilla.
  • El Nuevo Molino. Puente Arce, Santander.
  • El Serbal. Santander.
  • Cenador de Amós. Villaverde de Pontones, Cantabria.
  • Europa. Pamplona.
  • Rodero. Pamplona.
  • El molino de Urdániz. Urdaitz, Navarra.
  • Julio. Fontanar del Alforins, Valencia.
  • Riff. Valencia.
  • La Sucursal. Valencia.
  • Ferrero (Hotel Ferrero). Bocairent, Valencia.
  • Vertical ( Hotel Aqua 4). Valencia.
  • Casa Pepa. Ondaira, Alicante.
  • L’Escaleta. Cocentaina, Alicante.
  • La Finca. Elche, Alicante.
  • Bal d’Onsera. Zaragoza.
  • La Llar. Castelló de Ampuries, Girona.
  • Les Magnòlies. Arbúcies, Girona.
  • Dos Palillos. Barcelona.
  • Koy Shunka. Barcelona.
  • Lluerna. Santa Coloma de Gramanet, Barcelona.
  • Nectari. Barcelona.
  • Mina. Bilbao, Vizcaya.
  • Ars Natura. Cuenca.
  • Alejandro G. Urrutia. Gijón, Asturias.
  • El Puerto. Gijón, Asturias.
  • Culler de Pau. O Grove / Reboredo, Pontevedra.
  • Kabuki. Guía de Isora, Santa Cruz de Tenerife.
  • José Carlos García. Málaga.
  • Els Brancs. Roses, Platja de Canyelles Petites, Girona.
  • Chirón. Valdemoro, Madrid.
  • Ricard Camarena, València.
  • La Prensa, Zaragoza.
 

dimarts, 20 de novembre del 2012

Esmorzars I - Mercat Central de València

Bocata del dia davant del Mercat Central de València
Avui comencem una mini-secció dins d'aquest blog: ESMORZARS

Crec que la nostra generació ha perdut aquest hàbit tant saludable de quedar en amics i fer algun esmorzar.
Per això, aniré recopilant tipus d'esmorzars que es poden fer.
Se pot esmorzar de plat, al camp, de torrada, enmig d'una caminata, etc etc....

Aquí vos deixo el primer: esmorzar al Mercat Central de València.
Vaig anar "a cal metge" el 18 d'Octubre a València, i com tenia temps vaig fer una volteta a peu.
Davant del Mercat al carrer de Palafox està ple de bars que fan esmorzars.
Jo vaig anar a un d'ells: al Bar la Lonja, i vaig demanar l'entrepà del dia: Bocata de xipiró fregit en tomaca, olivetes, cerveseta i un cafè: 4€....per a lo demés...Mastercard...

I vosaltres....quin esmorzar heu fet diferent?



El Mercat de fons i les tauletes davant
Bars de tota la vida

dissabte, 17 de novembre del 2012

O'Retorno - Barcelona

Un polp a la gallega descomunal
Molts diuen que és el millor gallec de Barcelona relació qualitat-preu.
Vaig viure quatre anys i mai vaig anar, bàsicament perquè no el coneixia.
Va tindre que ser en un sopar de treball ara fa un mes i mig.

1. EL LOCAL:
Un bar-restaurant ubicat enmig de l'eixample esquerre, exactament en el xamfrà entre Urgell i Mallorca.
Un local molt peculiar, com si tornessis als anys 70-80.
Amb una terrassa en la mateixa vorera i un petit menjador dins després de la barra.
La barra està repleta de polp bullit, calamars, vitrines de marisc, etc etc...no hi ha luxe...els cambrers van a tope ja que sempre hi ha gent.
Un consell: reserveu!! si no, no menjareu

2. LA CUINA:
Una cuina 100% gallega, bàsicament de marisc sense cap presentació: sols quantitat i qualitat.
Hi han mitges racions i senceres. No vull saber com són les senceres, ja que les mitges ja són descomunals. 

3. DADES D'INTERÉS:
O'RETORNO
Compte d'Urgell 168 (xamfrà en Mallorca)
08036 Barcelona
Tel:
934 53 11 04

4. QUÈ MENJAR: 
Es pot tapejar o menjar de plat.
En el nostre cas com anàvem en dos japonesos vam tapejar per a poder tastar més coses.
Vam demanar mitges racions de clàssics com: Polp a la gallega, calamars, pernil, llagostins i muclos.
Ells mateixos tenen un godello de collita pròpia, que fresquet és el vi més adient, realment no cal més.
Un lloc per anar si vas en molta gana....jeje!!  



Musclos de terres gallegues
Un clàssic: calamars a la romana












Un altre clàssic: Pernil en pa en tomaca
Uns llagostinets fregidets
 















dimecres, 14 de novembre del 2012

Tast del Territori al Mercat de Vinaròs - Formatges de Catí

Avui al Tast del Territori al Mercat de Vinaròs van parlar dels FORMATGES DE CATÍ

Un dels productes més importants i més exportats del nostre territori, tant nacional, com internacionalment.
Tant sols dir que han sigut galardonats amb premis d'àmbit nacional i internacional.

Ens han contat com es fan els formatges, la història i la filosofia dels formatges de Catí.

També podeu trobar més info a la web: http://www.quesosdecati.com/

Treballen els formatges fets a base de llet de cabra i d'ovella.
A més a més, Formatges de Catí elabora formatges ecològics de la màxima qualitat a través de tot el procés des del seu origen fins a la seva degustació.
La qualitat és un objectiu indispensable i s'emmarca en el desenvolupament de l'agricultura ecològica en la puresa dels seus ingredients, en el respecte al medi ambient, recursos naturals i fertilitat de la terra, en la manera de produir sense additius de síntesi química, en els estrictes controls que ha de superar per ser reconegut com a producte ecològic i amb el distintiu que l'acredita com originari d'agricultura ecològica.

  
En el tast hem provat diferents formatges que fan, cadascú amb les seves característiques. Un total de 5: 4 de cabra i un d'ovella.
La responsable de qualitat i veterinària Anabel ens ha fet la cata i ens ha contat la manera de degustar els formatges, com començar pel més suau, buscar aromes de iogurt, textures, colors, etc...

Els formatges són els següents:

1. De cabra tendre: amb més humitat, de maduració curta.
Olor a iogurt, de textura cremosa i un retrogust més dolç. Bona persistència tot i ser tendre.

2. Pañoleta de cabra: Ha guanyat varis premis. Amb crosta en moho, pero no es curat, semicurat 1 mes maduració. Gust a llet. Aroma a la crosta a bodega (pel moho, la floridura).
Lleugera acidesa al ser de cabra.

3. D'ovella:
color més groc al ser d'ovella (els de cabra soles tindre un colos més marfil)
Curat de 4 mesos. Consistència mes untuosa. Mes sec però amb mes greix. És més dolç que el de cabra (els de cabra solen ser més àcids). Aquest formatge va guanyar el premi d'or nacional en la seva categoria, superant al més que conegut d'Idiazábal.

4. Tronchon abrigo: De cabra, ecològic. Maduracio de 9 mesos (sec)
Molt de retrogust amb una mica d'acidesa.

5. De Romer: 5 mesos maduració. Fort de sabor, però a la vegada més suau i més cremós. Dolçor elevada.

Després d'aquesta fantàstica degustació, van fer un sorteig de 6 formatges de cabra tendres.
A No hi ha Ous ens va tocar un...ole oleeee!!
Demà penjarem una recepta amb aquest formatge!!


La cata
Explicant el procés del formatge






 ELABORACIÓ ARTESANAL DEL FORMATGE DE CATÍ


He trobat aquest document d'un blogger de Catí que parla dels masos: http://www.catimenu.com
Un blog molt interessant...

El formatge  d'ovella o de cabra és un formatge típic del Maestrat. Es fa amb llet d'ovella o de cabra és un formatge dur, baixet, consistent i atapeït. Per fora és de color blanc, amb una pell molt fina i llisa, d'aparença cerosa, sense cap esquerda. En la part superior porten gravats els dibuixos que els pastors feien al fons de les flaiteres. En l'actualitat els que es fan a la formatgera porten un lletrer al·lusiu a la procedència del formatge de Catí

En altres temps el formatge es feia per a menjar-se'l a casa, no per a vendre o per a bescanviar: era un producte de subsistència que aportava proteïnes d'origen animal a l'alimentació de la gent del poble.
Els mesos d'elaboració més intensa són des de començament de maig fins a finals de juliol que es quan crien les ovelles i cabres.
El formatge es fa a partir de la llet cruga (sense bullir) de l'ovella o cabra. Això és molt important per al procés de maduració del formatge i per a la seva textura i el seu gust perquè la llet cruga conté tots els ferments i la flora microbiana que intervenen en aquests processos, i serien destruïts per la calentor en cas de bullir-la.

Per fer el formatge es calenta la llet a la temperatura que surt de la mamella de l'ovella: entre 36 i 37°. Per fer-ho es posa l'olla al costat del foc a terra, mai a foc directe perquè la llet es cremaria. També es pot posar al bany Maria. Per saber la temperatura de la llet es va posant la ma dins de l'olla i quan es nota tèbia, a una temperatura lleugerament superior a la de la mà, s'hi posa el quall. El quall (coll) es prepara amb herba colera (flor del card) que s'ha deixat estovar en aigua des del dia d'abans. Es cola i el líquid producte d'aquesta maceració és el que es tira a la llet. El temps que tarda la llet en collar-se va des d'una hora fins a dues i mitja o tres, tot depenent de la temperatura i de la qualitat de la llet (cabra o ovella). Per saber si ja es prou collada es fa una esquerda amb el dit i si aquesta queda seca i amb les vores ben definides ja és a punt. El soligot (xerigot) ha de ser de color clar i molt líquid.

A partir d'ara les operacions que es fan tenen com a objectiu la separació entre el soligot i la matèria sòlida que s'ha de convertir en formatge..

Primer cal trencar la collada i fer-la miques amb les mans. Després es deixa reposar durant uns quinze minuts i la part sòlida se'n va cap al fons mentre el soligot sura en la part superior.

Es decanta el soligot i amb la part sòlida es va fent una bola. A partir d'aquest bola comença l'operació del premsatge en les fraiteres. Les fraiteres eren motlles de fusta de distintes formes i tamanys que portaven en l'interior gravats diferents dibuixos geomètrics o lletres que després apareixien gravats en el formatge.
Durant aquesta operació  de premsat cal que la massa no es gele i per això cal tenir les mans calentes i fer-ho a la vora del foc. Una vegada introduïda la bola dins de la fraitera, que ha de ser de la mida proporcionada a aquesta, es comença pròpiament el premsatge per al qual es necessita força física, habilitat i paciència. La fraitera amb la bola a dins es col·loca dins d'un plat  i es va prement fort amb les dues mans la quallada per tal d'expulsar-ne el líquid que encara hi queda. Cal anar girant la fraitera i el formatge per tal de fer una pressió homogènia. Aquests procés pot durar des de tres quart fins a una hora i mitja. Una vegada el formatge ja té la seva forma i ha perdut tot el soliigot és el moment de posar-li la sal. La sal es posa per fora fregant la pell amb delicadesa perquè no penetre massa ràpidament. Després del salament es deixa el formatge dins de la formatgera un parell de dies més.


La posta de Sol - Eivissa

Ja portem 6 entrades al blog sobre l'illa d'Eivissa.
Per acabar que millor que una bona posta de sol i un sopar mirant com marxa a dormir el solet i comença la nit. Una nit perfecta.
Per fer tot això el lloc idíl·lic és sens dubte el poble de Sant Antoni.
Allà hi han molts llocs on vore la posta de sol.
Nosaltres vam escollir un clàssic, un lloc on encara no havíem anat, però del que hem escoltat hores i hores la música que fan: El CAFÉ DEL MAR.

El Café del Mar és un bar de copes, de cocktails on pots escoltar música relaxant mentres el Sol se va amagant dins del mar, una de les cunes de la música ChillOut d'arreu del món.

Si aneu trobareu el nou Café del Mar i al costat l'original. Tots dos estan oberts.
Un mojito i a veure el sól, encara que justament aquell dia i sols aquell dia el cel estava una mica ennuvolat.

Després vam marxar a sopar a un restaurant que ens va aconsellar el nostre amic Joan del Celler Sa Cova.
Ubicat a uns 4 kilòmetres al nort de Sant Antoni, al mateix Cap Negret.
Un hostal amb un restaurant que mira al mar, pots sopar i mirar la posta de sól. Molt recomanable.


HOSTAL LA TORRE

Urb. Cap Negret nº, 25
07820 Sant Antoni de PortmanY
Web: http://www.hostallatorre.com/
Tel: 971 342 271

Aquí, com al Rincón del Puerto d'Eivissa, et porten una pissara en lloc de les cartes convencinals.

Vam demanar una amanida i un plat típic d'ells: polp amb verduretes i pataques saltejades: Gran qualitat i gran quantitat!!


GALERIA FOTOGRÀFICA: CAFÉ DEL MAR



Terrassa Café del Mar
Nou Café del Mar













Beer&Mojito al Café del Mar
D'on surt la música del Café del Mar





Els sostres semblen núbols
L'entrada del clàssic Café del Mar













GALERIA FOTOGRÀFICA: CAP NEGRE

Fantàstica la vista
Cap Negre












Saltejat de verdures amb polp
Amanida






dimarts, 30 d’octubre del 2012

Cala d'Hort - Restaurant El Carmen - Eivissa

Restaurant El Carmen - Cala d'Hort
Un altre lloc de visita obligada si vas a Eivissa.
Una de les platges més occidentals que hi han a la part sud: Cala d'Hort.
Una cala tancada i protegida, amb una platja d'uns 50 metres de llarg, amb la sorra fina i algunes zones rocoses. Davant de la cala, el major atractiu sens dubte: Es Vedrà, un massís que surt de l'aigua, una de les imatges més representatives d'Eivissa.
A més, és diu que surt del massís una energia paranormal, que forma part d'un triangle màgic que inclús els coloms missatgers perden el sentit de l'orientació.
Fins i tot diuen que han vist ovnis sobrevolant el massís.

Lo que si és segur que a peu de la cala hi ha un restaurant on les vistes són espectaculars. És el Restaurant El Carmen, on pots provar peixos a la brasa, arrossos i per supost el famós Bullit de Peix.
Aquest tipus de restaurants a peu de platja són bastant comuns per tota l'illa, per mi són fantàstics!!
Podeu "perdre-vos" per les diferents caletes i provar algun restaurant d'aquests, una gran manera de conèixer i disfrutar Eivissa.



DADES D'INTERÉS:
RESTAURANT EL CARMEN
Platja Cala d'Hort
Sant Josep (Eivissa)
Tel: 608.142.661 / 971.187.449
Facebook: https://www.facebook.com/groups/51927405844/


QUÈ MENJAR:
Un dels plats estrella és el bullit de peix, nosaltres no el vam demanar, ja que el vam fer a l'altra part de l'illa feia uns dies: Bullit de Peix.
Vam fer uns calamars a la romana amb guarnició, unes gambetes a "l'ajillo" i una doradeta a la brasa.


La terrassa i Es Vedrà de fons
Es Vedrà












Calamars a la Romana
Gambes a "l'ajillo"














Dorada en guanició
Disfrutant del dinar





dilluns, 29 d’octubre del 2012

Tast del Territori al Mercat de Vinaròs - Ca Massita

Tast del Territori amb Helena Guimerà de Ca Massita
Al Tast del Territori al Mercat de Vinaròs d'aquesta setmana van parlar de pa i pastes...que booo!!!

Ca Massita, un forn de tota la vida de Vinaròs (amb més de 120 anys d'existència) van ser els encarregats de donar a conèixer com es fan els productes tradicionals de qualitat i de proximitat.


Helena Guimerà és qui regenta aquest forn de pa. Una autèntica crack!!
Ella ens explica quins tipus de productes fan mentres els anem tastant:



1. Pa tradicional: un pa recuperat de com es feia abans, un pa a l'antiga, amb moltes hores per fermentar-lo, quasi 7 hores. El resultat: un pa amb més crostra, amb la "molla" més ullada.


2. Pa estirat de sal i oli: massa estirada i aplanada amb oli i sal. Ademés li van voler donar un toc de sabor especial, un sabor d'ermita, amb romer i timó.


3. Pa de Festa: un pa de viena en pell de taronja confitada, un pa molt divertit, perfecte per menjar-te'l amb un confit de pato...per exemple....

4. Farinà de repassos: un dels productes estrella, un dolç recuperat d'abans de la cuina que es feia d'aprofitament: es feia de la farina de tercera molta, de molt baixa qualitat (es deia de repassos...). Es fa la pasta amb aquesta farina i s'ompli de farina, canyella, llima ratllada, aigua, oli i sucre (també es pot ficar primentó).
Amb aquest dolç, Ca Massita va crear un galardó, un tipus de premi: La Farinà d'Or, una farinà de 2 metres que fan cada desembre i que se li dona cada any a alguna institució o persona involucrada amb la cultura de Vinaròs.

5. Xocorrocs: Pot ser el plat fort, un postre fet  en honor als Nanos i Gegants  en forma de castanyes.
El van crear Ca Massita, amb l'ajuda de Juanjo Roda. Un xocolate fet simulant el que es feia abans, a la pedra, fet amb una mica de farina de garrofa, al ritme de xoc-xoc-xoc-xocorroc!!
Un postre boníssim!!

En resum i com en cada Tast del Territori: Una tarde molt xula i molt profitosa!!

GALERIA FOTOGRÀFICA

1. Pa Tradicional
2. pa estirat de sal i oli












3. Pa de festa
4. Farinà de repassos













5. Xocorrocs
Els Nanos repartint Xocorrons