diumenge, 3 de juny del 2018

Camino Ingles - Etapa 3: Betanzos-Hospital de Bruma

28/05/18: 28km...però al que al final van ser 25km

Etapa reina: pel relleu i per distància!!
Avui m’aixeco dels primers. A les 6,30 ja estic fora de l’alberg, pero fins les 6,40 no trobo res per esmortzar. Un cop ☕️ i 🥐  a caminar. Ja són quasi les 7.
Igual com ahir l’etapa comença pujant i pujant...
Després va per unes pistes, mesclant-se en alguna posta alquitranada...


Plou de la manera que encara no fa falta alarmar-se.





Entro en el Meangos, del Concello d’Abegondo. Foto al cementeri...



I aquí veig a Manolo, que ve de Burriana. Caminem junts fins el bar Carabel, on fem un cafè (el bar més brut que he vist en la meva vida....mare meua....).
Allí ens adelanta Miguel (el de Madrid, que vaig caminar ahir amb ell). Aquí veiem a una família de 4 esmortzant, un d’ells invident. (en adelante ELS PORTUGUESOS)

Segueixo amb Manolo, que porta un ritme bo...Fins arrivar a Presedo, on hi ha alberg i bar: el Meson Museo.
Aquest bar el tenim a mig camí (portem 12km) i ja no hi ha res més fins final etapa. Així que a esmortzar.
Com diuen les guies que ara ve la part més forta...bocata de truita i bacon...amb un pa brutal i cocacola de mig litro...😂😂😂...mmmm...!!!



Manolo se fa un altre café i marxa pitant...
Jo me quedo amb Miguel, on arrancarem junts fins al final...

I al final no era per tant l’etapa. Es veu que des del Juliol del 2017 han canviat aquest relleu reduïnt uns 3km i la pendent.

Fotos varies...


Miguel caminant...


Entrem al km 42, on em fa gràcia ja que queda exactament una marató...arranco? 😂😂



Mig horeta i ja a l’alberg. Abans passem pel típic paissatge galleg, on els arbres fan com un túnel...



És a Hospital de Bruma, una petita aldea de 16 cases amb un alberg municipal (segons diuen el primer de tot el camí anglès) que està damunt del primer hospital datat del segle XI.



Sols té 22 places. Arrivem a les 12,55, on hi ha gent ja fent cola per entrar (obrin a les 13).
Són peregrins que venen de l’alberg de Presedo (sols 12km), ja que els hem preguntat d’on venien perquè no feien molta pinta de caminadors😂😂😂, i estaven abans que nosaltres (i natros havíem anat rapidets...)

Entren: dutxa, rentar roba i a estendre.


Mari Carmen l’hospitalera me dona agulles d’estendre roba i me diu el millor puesto per secar-se👏👏😉😉

Ara a dinar, a Casa Graña, únic bar on tindré que dinar i sopar si o si, ja que no hi ha res.
Menú de 9€ d’estos de peregrins: Birra, caldo galego, pollo i natillas i cafè...pos be cheee!!

S’ha d’encomanar el sopar perquè si no te quedes fora🤷‍♂️🧐.
Parlo amb la cuinera Mari me prepararà un plat de croquetes fetes d’ella i truita pataca...mareee que bo!!

Ara a descansar i escriure aquest post😉📝📝📝📝

Mireu on està el bar...


...al costat del cementeri...per si cuinen malament...pos te canvien de puesto i arreglats😂😂



Parlo amb l’hospitalera: alberg de la xunta, de 20 places, sempre omplin en temporada passada pasqua. Avui sols 3 espanyolitos: el madrileñño, jo i José Luis d'Avila (que encara no el conec...demà). La resta alemanys i italians. Dies anteriors: 100% estrangers. Això de camino s’esta internacionalitzant massa trobo🤔🤔

Després parlo en el seu home, que se fan el relevo.
Me conta que la casa es d’ells, be ara ja no. Al 1997 la Xunta van contactar amb ells.
Van donar la casa a canvi de la feina d’hospitalera de la dona (me sembla xulíssim aquest "trueque").
De fet, la casa era de la família de Mari Carmen, ella va nèixer aquí, i el matrimoni va viure 7 anys.
Teníen un forn que fins fa ben poc encara feien el pa del poble...

Ara ja a sopar, on Mari me té preparat un plat de truita pataca i croquetes. De vi me fica un ribeiro negre (això diu) de vi de taula. No està mal. Després un Mencia.

Me fico com un bacó😂😂😂




Al marxar petita conversa del camino. També me comenta que la casa té 980 anys, que ella va nèixer i viure aqui com la resta de la família...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada