NO HI HA OUS - VIVÈNCIES: Camino Ingles - Etapa 4: Hospital de Bruma-Sigüeiro

29/05/18: 25km

Avui etapa plàcida de relleu, però amb massa asfalt.

Miguel ronca com un animal, i abans de sonar despertador ja començo a vestir-me, plegar sac...etc

Surto pronte i acaben d’obrir el bar: 6,40

Abans de les 7 ja estic buscant fletxes. Plou, però tal com va passant la primera hora va desapareixent.

Avui camino sol, dec ser el primer. Als 45min arrivo a Ordes, on un escultor local ha fet unes obres “un pel particulars”...

Dinosauri menjant un arbre, tractors pujant i baixant...i imatges de Santiago i de la Verge...

Me saluden unes ovelletes i després de molt d’asfalt entro en bosc...

Quasi tot és eucalipto, queda poc pi i poc roure per estes galícies...

La gent està cabrejada perque diuen q els eucaliptus fan malbe la terra i el terreny...

Arrivo a San Paio Buscas, on tenim el primer bar. Osti tu!! Surten d’esmortzar els 4 portuguesos (un d’ells invident)

Cheeee que matinen més que jo...jajaja!!

Me diuen q hi ha un altre bar mes tard i un ultim a meitat camí...

Així passo d’entrar a aquest, tant sols porto hora i poc calonant...

Pasoo per devant de l’esglèsia, d’arquitectura romanica típica de totes les terres galegues...

San Paio (o San Pelayo) va ser martiritzat en Còrdoba quan tant sols tenia 14 anys. Podeu vore la “talla” agonitzant del sant a una de les finestres exteriors de la nau.

Passar l’esglèsia deuria haber un bar. Està, però tancat!!

Així que tan sols me queda el del km 13, ja que després, fins a Sigüeiro, no hi ha res més...

Típic hòrreo galego cuidat dins una casa amb les gallineteeees...

I típic hòrreo descuidat i deixat...quina llàstima!!

Se segueix per carretera (passo de ficar fotos) mesclat en travessar algun bosc de tant en tant (aquí si que fico fotos)...

Ja arrivem al poble de A Calle, just abans de l’únic bar, està la Casa Maldonado, on el rei Felip II va passar i fer nit al 1554...

Una poca lliga perquè a mi que m’hi fot lo tio este si no el conec, però ho havia llegit a una guia😉😂

Ara és una “cotxera”, on has d’entrar dins i vore l’escut que va manar ficar-lo lo puto rei este...

...i el bar...ESTAA TANCAAAAAAT!!!

I ja no hi ha cap més...🙈🙈🙈

Me diu un aldeano que obrin sobre les 9,30.

Són les 9,15 i porto 11km

Així que vaig massa pronte pel món...obrin per a peregrinos...i aquí estic. M’espero🤷‍♂️🤷‍♂️

Ja obrin, pipí i popó i a esmortzar...bocata de panceta...

Quina dieta porto dei meu!!! 🤫🤫🤫

Quan faig el camino solc obrir els diaris locals i llegeixo notícies locals...

Sé que no val per a res, que ni ho entenc, ni m’hi importa, ni res de res...jajaja!! Però me mola molt perdre el temps així...

Avui he llegit La Voz de Galícia, i casualment he llegit el tema de la moció de cesura de Pedro Sánchez a M.Rajoy.

Flipeu en la narrativa del diari...

...con máximo lucimiento de sus dotes parlamentarias,QUE ES LO MEJOR QUE TIENE!!

Deu meuuuuu!!! Això si que adoctrinament!!

Quines barbaritats...

Menjant menjant...arriven junts Manolo de Burriana i Migue de Madrid, on esmortzem en mi

Me conten que tenen la ceba al cap de arrivar avui a Santiago, fer els 25+16=41 del tiron...que si m’apunto...

La veritat de que podria, però demà dimecres no hi han vols per València, i tindria que estar fins dijous no fent res..

Arranco i m’acompanya un rato Manolo, Miguel se queda esmortzant.

Al poc li dic a Manolo que tire, que va massa ràpod per al meu gemelo esgarrat🤷‍♂️😂

Carretera i alguna pista travessant bosc, i un ratet paral•lel a l’autopista...

I ja a 2km el polígon del poble, i cap a Sigüeiro.

Avui és l’únic dia que he reservat prèviament l’alberg, bàsicament perquè és l’únic poble que no té alberg públic i hi han 3 privats.

Casualitats de la vida me quedo al mateix que es va quedar mangermana!!

Jo al Maig 2018...

...Manger&Amigues al Octubre 2017...

Quina gràcia!!

A l’alberg Camiño Real, amb l’hospitalera Alicia: una maravilla de dona, una persona bona, de pau!!

Al no res arriva Miguel, que ja ha decidit marxar directe a Santiago!! Au pos, bon camino crack!! Ja ens veiem en un altre camino o en una altra vida!!

Avui l’alberg és increïblement de lujo!

A la meva habitació estic tot sol!!

De fet sols estem: els 4 portuguesos, l’home que va dormir al terra a Hospital de Bruma, Jose Luis i jo.

Jose Luis l’he conegut avui (encara que me diu que ahir estàvem junts al sopar i a l’alberg🤷‍♂️🤔🧐)

És un hospitalero de la ciutat d’Àvila, del cami sueste. Jo no el coneixia, però el faré algun cop...jejeje!!

Va des d’Alacant fins empalmar en el Sanabrés, creua tota Espanya en diagonal...boooo!!!

Dutxa increïble en aigua calenta, sabó, toballa...

Alicia me renta i seca la roba.

Dino quatre tontaries que hi ha a la cuina comuna.

Alli coneixo a Jose Luis Ballesteros.

Després volteta pel poble (no té res) i cap a l’alberg a escriure aquest diari, i descansar.

Cap a les 19 surto, i marxo en Jose Luis a segellar la credencial a l’esglèsia del poble, que per cert pasava el camí fins el Juliol passat...de cop, van ficar els “mojons” de nova creació i nou perfil, i ja no passa...

Tornem a l’alberg amb les converses típiques de dos malalts del camino...de dos frikigrinos...

Encara que ell més que jo...té 60 anys i des del 1983 que fa caminos...tants que ha montat tota la infraestructura de l’alberg d’Àvila!! Ahí ens tornarem a voremos...jeje!!

Estic entre sopar al bar o a l’alberg...

Al final, compro totes aquestes cotxinades i au!! A sopar a l’alberg, que tinc per sopar, esmortzar demà i agafar mig petot esta nit....jeje...ja que he comprat ampolla de vi, pe`ro resulta que el meu company és abstemi des de fa més de 40 anys...