Camino Ingles - Etapa 2: Pontedeume-Betanzos

27/05/18: 21km

Etapa simple. M’aixeco tard, àprox a les 7,15. Faig la bossa i començo. Trobo un bar obert, on també està Mario, l’italià que vaig conèixer ahir al sopar. Porta de l’1 de Maig fent el portuguès des de Lisboa. Ara fa l’anglès perquè encara li queda permís familiar.

Esmorzo cafè amb xurros🤷‍♂️😬😬

L’etapa comença forta: 2-3km de constant pujada. Aquí conec a Miguel, de Madrid, que també és un altre frikigrino i ha deixat a la seva familieta uns dies per fer el camino.

Deixem el poble de Pontedeume. El passatge comença a ser de bosc interior...

...passem per una "parra típica gallega"

Anem xerrant i al km 10 trobem Miño, únic poble de passada. Esmorzem, bocata de truita...
El pa i l'ou aquí són molt bons!!! Sense tomaca ni oli segueix sent bo....cosa que a les nostres terres seria infumable....

A Miquel li claven 4€ per una ampolla d’aigua gran. Ens queixem, però la iaia galega diu que és “un litro y medio de agua”🧐

Des d’aquí, una queixa a la gent que s’aprofita de coses com són el camino...

Deixem el poble de Miño, amb un mirador que es veu la platja, el poble i la via del tren...

Estem a meitat camí, seguim on es mescla senderes de bosc i camí asfaltat. Pont (que no recordo el nom: famós per l'antic que és que travessa un riuet...).

Anem un moment junts amb una noia alemanya, que esperava a que passés algú perquè tenia que passar per davant d’un gos solt, i tenia por...🤷‍♂️

Ja en res: Betanzos. Encara no és ni les 13h... 

Anem a l’alberg on l’hospitalera encara no havia obert.

Molt xulo, casa antiga de pedra amb tots els serveis necessaris.
  

Mireu per dins que xulo és...

I els llits...doncs lo que ve a ser un alberg públic: correcte per 6€

Dutxa, rentar roba...i tenen secadoraaa!!! Oleee

Com fa núbol no se me seca els mitjons...vaja be la secadora!!

Ara a pegar un volteta pel poble i a menjar: poble molt bonic, de fet, va arribar a ser capital de província quan eren 7 enlloc de les 4 actuals!!

Ara a tierra prometida!!

Betanzos presumeix de tenir les millors truites en pataca del món, d’aspecte semi liquid..

I tinc detectats a les meves notes els 3 millors llocs de Betanzos...que són els següents:

- Taberna 1931
- O Pote
- Casa Miranda

Així que no cal dir res més...cap allà. Després faré una entrada al blog sols de la Truita en Pataca de Betanzos!!
Mireu la crònica del Comidista clickant aquí: EL SECRETO DE LA TORTILLA DE BETANZOS

Ahí me trobo al 1931 al company d’ahir que era de Lugo, que va fer “salat” en la celebració de la champions i ha vingut directe amb un amic.

Fem uns pintxos de truita i una xarrada futbolera i caminera...

Després segueixo i marxo al O Pote, on me diuen q està ple (és un restaurant), però que tenen el bar gastro davant...pos cap a davant!!

I de moment puc afirmar i dono fe que les truites són boníssimes!!

Ara cap a l’alberg a descansar. Per sopar me deixo Casa Miranda.

Després ja a pegar una volteta. Baix de l’alberg sona un tio cantant🤔...

Vaig cap allà: és una misa feta fora de l’esglèsia!! Molt autèntic!!

Després pel centre: la Praza Da Constitution, on hi ha una antiga impremta

I ja a la Praza Galícia:

 i a fer una cervessota a un puesto dels “perxens”: el més antic i bonicooo.

Ja cap a les 20,30 a sopar a Casa Miranda, últim dels llocs top de truita q me faltava, de fet (diuen) que el més famós, almenys el que té més premis...
M'asento al costat de Santiago...

Me serveix Marcos, a qui parlant parlant li toco el tema de l’origen de la famosa truita de Betanzos...

Ell riu...y me diu...lo quieres saber?

Uii chaaa, pos clarooo!! 🧐🤔

Pos se veu que tot comença amb un tal Francisco que currava de caudillo (nascut a Ferrol) que venia a Betanzos on li feien una truita “muy jugosita”

Després tots los xupaculs, a l’igual que va passar amb la paella del dijous (vore Nota 1), van començar a vindre a Betanzos a menjar la truita de Paquito lo dictador.

Entre els més famosos, la plantilla del R.Madrid dels anys 60, i tota la seva directiva (històricament sempre amb el poder...)
I com sols va estar casi 40 anys, doncs el poble va anant agafant la costum de fer aquest tipus de truita...

Pos res, me conta que era a un restaurant de les afores del poble, i que la cuinera ja es va morir...

Però que la seva ajudanta d’aquella època segueix ara fent la mateixa truita, i que ara és la seva jefa, la de Casa Miranda.

I segons diuen tota la resta fa còpies...
Ells la fan mooolt "semiliquida" i amb molts ous. Aquesta que es per a fer racions porta 15 ous...

Es la guerra de la truita😂😂😂

Nota 1: La Paella del Dijous: tots els menjars una mica col·lectius: hospitals, col·legis, presons, dinars de plantilla, etc fan paella en dijous.
L'explicació? Es veu que Paquito lo dictador sortia els dijous del Pardo a fer un arròs en sus "sequaces". Això durant cada dijous i durant més de 30 anys, va fer que el dijous fos una costum que els cuiners dels llocs on freqüentava fessin arròs per si venia algun fatxa...
I a més a més, els imitadors del partit en una mica de poder també feien arròs amb els seus miniseguidors...
En resum: que avui en dia, encara es fa Paella en dijous, i aquest és el motiu!!

Bé:me deixo aconsellar i me foto una ració de truita i un revoltilló d’algues i marisc...

De vi m’aconsella un de la Tierra de Betanzos (petits vinyedos que he passat avui)

La classe de raïm és pròpia: uva de Betanzos

I tot fart...cap a l’alberg que tanquen a les 22h i demà serà un dia dur...

Bona niiiit!!!!

ETAPA ANTERIOR: ETAPA 1: FERROL - PONTEDEUME
ETAPA POSTERIOR: ETAPA 3: BETANZOS - HOSPITAL DE BRUMA