diumenge, 25 d’octubre de 2020

Camiño Inverno - Etapa 6: Monforte de Lemos - Vilaseco

13/10/2020: Etapa 6: Monforte de Lemos - Vilaseco: 38 km / 1.047 m desnivell +




Avui etapa dura logísticament parlant...però pot ser de lo més bonic...passem els "codos de Belesar"

Etapa sense servei fins Chantada.
Surto en els sevillanos. Me va be, no sortiria tant de nit, i les etapes són llargues.
A les 2h me quedo a fer descans i me despedeixo d’ells.

El relleu fins als Cañones del Sil del Belesar són molt xulos, molt gallegos, tot i que de vegades “xupes” carretera.

Passo per un famòs Pazo...Pazo de O Reguengo
Un Pazo d'origen mediaval


Se passa per diferents nuclis de cases...

Malaugradament en 30-40 anys se quedaran totes despoblades degut a la globalització del segle XXI...😢😢

El camí és senzillament maravillòs...


Torno a trobar-me en Edu i Antonio, s'han perdut i just me'ls he trobat quan tronaven al camí.
Un cop arrivem a un poblet, se queden per descansar...de les 6.45 que hem arrancat encara no han parat!!


Comença a ploure!! Un dia del típics gallegos...
Un caball pobret que no té xubasquero...


I més paissatges brutals!!!



Estic a 5Km de la famosa i boníssima bodega (almenys per mi) Abadia Da Cova.
A més, la vista de Da Cova és una de les millors vistes del Miño i les seves vinyes...
Ja passaré quan torni en cotxe per carregar vi i fer fotos en la família...avui no puc fer 5+5=10km més...



Ara ja se baixa fins a Belesar. Vistes brutaaals
Les vinyes en una pendent impossible...
I ho tenen així des del romans...que bonic i quin paissatge més autèmtic!!!







Un altre mos al mateix pont del Miño. Allí trobo a Antonio/Edu que ja surten (ja abans m'havien adelantat en el seu pas militar...jeje)




Travessant el Miño pel Belesar...





I jo més tard i cap amunt...
La pujada igual de brutal que el paissatje...
Quina manera de pujar...Deu meu!!🤪🤪


Vos asseguro que feia fred...mireu-me en mànega curta i tota la suor...quines pujades....
Vinyes impossibles de cultivar i cuidar...
Ara entenc com diuen a aquesta DO: viticultura heroica!!!




Me contaven que moltes veremes se fan en cordes, i inclús el raïm veremat els és impossible pujar-lo finca amunt (llògic) i el baixen fins al riu i el carreguen en barqueta fins a algun amarre i d'allí al celler...


Dalt trobo a un celler on entro. Tot obert i no trobo a ningú. Es diu Bodega Via Romana
Pots catar i comprar vi, que te l’envien gratuitament...🙋‍♂️💆‍♂️😂
Però no trobo a ningú...
He agafat l’adreça, penso demanar igual...
Vull tastar el vi de les vinyes que he pujat!!🙋‍♂️💪
Més tard trucco, els hi explico i compro un parell de caixetes....una de Godello i altra de Mencia...


I en dos, tres poblets és, ja a Chantada.


Aquí me paro, faig un beure
El poble és gran
Inicialment era destí final...31km...peró decideixo que no me quedo a dormir...
Mestres faig la cervesseta i la tapeta decideixo que vull reduïr un dia: de 4 a 3 les etapes que le queden, i així arrivar divendres, i marxar dissabte enlloc de diumenge!!
Miro els vols, i gratuïtament puc fer el canvi...
Lo mateix en la Hospederia de San Martin Penario que tenia feta la reserva...
Ala pos, a caminar 6-7km més, i ja els tinc retallats per demà...jeje!!

La veritat és que me trobo fantàsticament be de cames, i de "coco" encara més.
A més, tant el cos com el cap me demanen caminar més...me sento molt agust...me sento molt en pau...
I el camino te marca el que has de fer...el camino sempre és màgic!!!
I si diu que a caminar...és que necessito caminar....jeje!!


A 6km un hotel perdut: hi ha places.

Així que au!! Cap a l’hotel Vilaseco!!
Paissatje molt wapo.
Hotel brutal i al mig del no res...

Dutxa i a escriure l’etapa d’ahir i d’avui.

Surto a l’hotel

Mireu quin hotel estic...brutal!!!





Trobo a la mare de Manuel veig que ha fet empanadilles...ohhhh
Jo en vull una!!



Després ve el seu home, on mantinc una bona conversa de tot: familiar, econòmica, política, moral...de la vida!!
L'invito a un vinet al senyor Manuel: és un dels munt de gallegos que van marxar de la terra a buscar-se la vida. Ell ho va fer i ho va aconseguir. Aventures i desventures que me conta...


Després ja a sopar.
Ho fem de forma individual: els sevillanos, jo, i dos xics que treballen catalogan vacas fizonas a tota Espanya...les vaques blanques i negres de llet...no sé per quina organització...
Quina animalà de país...així anem🙈


Al final tots estos passos he fet avui...mareeee i demà encara més...

BOAS NOITES!!!





Cap comentari:

Publica un comentari