Se fa de dia moooolt tard...ara entenc perquè canvien l'hora en unes setmanes, si no fos així, per estes terres al mes de desembre sortiria el sol cap a les 9 i mitja com a pronte!!
A les 8 ja estava esmortzat i encara era de nit. He fet el cafè en Rafa, un peregrino de Zafra (Extremadura) que també ha començat el camí de Tui.
Caminarem junts fins a Pontevedra, on ell farà final d'etapa.
Un home autèntic, jubilat i a les costelles més de 5 camins complerts: Plata dos cops, Francés, Nort, Anglès i ara el Portuguès.
Hem tingut converses d'aquestes que es produeixen al camino...profundes, banals...camino en estat pur!!
Als 3km hem trobat un bar, i com ell m'havia invitat, que menos que tornar-li la invitació!! Pos au, a esmortzar altre cop...jeje!!
Ja comencem a caminar i el temps ens acompanya...
Al camino es troben "rarezas" com aquesta, on la gent deixa la concha amb el seu nom!!
Anem fent camí fins a Soutomayor, on es travessa una ria i cap a munt...
Ahi comença una forta pujada pel mig del poble on es troba un dels orrios mes xulos que he vist...
Fent camí i buscant Pontevedra amb un relleu fantàstic...
El relleu avui val molt la pena i la climatologia és perfecta!!
Fins que arrivem dalt de tot, on està l'amic Manuel.
Una casa al mig del camino on la té oberta per si et fa falta algo...natros...un altre cafetet...
Fins Pontevedra pots anar per la carretera o vorejant un riuet...xarrant en una parella de sevillanos i un holandés, hem parat a fer la via més llarga, i també la més bonica!!
Ara ja a Pontevedra!! Me despedeixo de Rafa al centre...el camí te regala converses i moments, i avui era un dia d'estos!!
Pontevedra deu ser molt wapa, jo sols he passat aixi rapidet rapidet, i al final del centre m'he fer una cervessota per seguir.
Tenen una esglèsia de la peregrina i tot...cheee
Segueixo sol, vull fer 10-12km més i així repartir els km en els quatre dies!!
Al sortir de ciutat, veig una estàtua que mangermana es va fer fa un parell de setmanes...mira..,m'ha fet gràcia!!
Ara queden 10km fins arrivar a Portela, villa de A Porcela, de l'Ajuntament de Barros...tot una mica complicat d'entendre...estos gallegos són així...
El paissatge segueix donant pau:
Aquesta zona és de vinya, de gent que planta per a fer vi de casa...la zona més productiva i industrial està d'aquí buscant la costa.
Abans d'arrivar a destí es travessa la via (una vegada més), aquesta imatge m'ha fet gràcia...camino de santiago...a peu o en tren?
El camí té algo màgic...volia arrivar a l'alberg i després dinar...
Doncs a falta de 1,5km ha caigut una "tromba" d'aigua que era impossible caminar, just a 20m d'un restaurant al mig del no res!
Entro per no inundar-me i estava allí la cuinera i ama Isabel.
Me comenta que serà una tormenta de no res, i ja aprofito per menjar alguna cosa, tenia truita d'ois delnseu corral en pataques de collita pròpia...este camí me persegueix la truita en pataca, i jo que me deixo.
Al demanar per beure m'ofereix alguns vins i un de la seva collita!!
Ahí mos hem fet amics, tant hem parlat de les vinyes fins al punt que m'ha deixat al mando de restaurant i ha marxat a la vinya a tallar-me una branca per a que la plantés...momentassooooo!!
Li he promés que si arriva la "bergueta" a casa viva i s'agarra, li enviaré fotos de la seva varietat de raïm a Vinya Marina, ella diu que és "uva catalana" i que el raïm és rosadet.
També he tastat la seva especialitat orella a feira, l'altra varietat a feira (pulpo) no l'hi quedava!
Au, doncs cap a l'alberg, a rentar roba i a descansar.
L'alberg està al mig de no res, així que Jorge el noi que regenta l'alberg ofereix sopar...i que havia per sopar? Meeees truita en pataca...és el camí de la truita!!
Abans de "jalar" arriven els 3 anglesos que vaig coincidir a l'alberg de Tui, i al poc la noia madrilenya també de Tui. Faltaven les altres 2 amigues, que els quedava uns quants km...ella a Pontevedra va dir prou!!
Amb els nois he fet estiraments, un d'ells se dedica a l'esport. Uns estiraments devant del cementeri..."yo fui lo que tu eres, tu serás lo que..."
Res...a estiraaaaaaar...jeje!!
Sopo en 8 alemans, i Jorge decideix fer una queimada per als guiris..
...amb el conxuro per a les meigues...que com diuen aqui, no creuen però haverlas haylas!!
Aquí vos deixo el video!
Parlo amb Jorge i la seva parella i me comenten que sons pares i germa fan vi i orujo, de fet, és orujo de casa.
Ah! Veieu que darrere hi ha un mapa...doncs jo també he ficat d'on vinc...jeje!
Ara ja escriure aquest post i a descansar per demà!!
Etapa POSTERIOR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada