dissabte, 15 d’octubre del 2016

Camí Portugués: Etapa 4 (15/10/16) - Padrón-Santiago de Compostela

El Padrón-Santiago de Compostela: 26 Km

Últim dia de peregrinació...avui arribo a la tomba de l'apòstol!! wauu!!

He dormit fantàsticament be!!
A les 7 ja a esmortzar. Una altra conversa en una americana de més de 70 anys que el fa sola!!

Surto a les 8, evidentment de nit...aquí no serveix la dita de "a quien madruga Dios le ayuda"...sols serviría si les fletxes fossin de neon...perquè matinar no ajuda a res...on estan les fletxes? No se veuen!! Jeje!!

Se surt de Padrón per arrivar a Iria Flavia, quan ja surtes es passa pel cementeri, que no sé perquè estava obert...


Maria Dolores ja me va explicar ahir que la tomba de Camilo Cela estava al costat de l'olivera. Com es veia, he anat a vore-ho...tot i que donava una mica de "yuyu"...
M'ha vingut al pensament aquella propaganda de cepsa dels noranta que anava a dinar i el cambrer li va dir: Unas pochas Don Camilo? I ell deia: si se empeña...
Que poca lliga de pensament...jeje!!



O quan va dir: "No es lo mismo estar dormido que estar durmiendo, como no es lo mismo estar jodido que estar jodiendo." 
Ara ja es igual si estàs en gerundi o participi...adeu Don Camilo!

Seguim caminant passant per carrers estrets com si fos un laberint de cases rurals...
Una de les cases tenia aquesta façana..,



A partir d'aquí s'ha ficat a ploure, i menys una pausa de 20-30 min, no ha parat fins ben arrivat a Santiago...



Així que xubasquero part superior, part inferior, per a la motxila i a seguir...



Avui fa mal la cama però no tant com ahir...xino xano avanço...



Ja entro dins dels últims 10km...tot i que és mentira, al final són 4km més...



Es passa per un munt de agrupacions de cases, de pazos...
Mireu quines carabasses tenien una casa:



Segueix plovent sense parar...adelanto a uns portuguesos...



El paissatge, quan no es urbà, segueix sent bonic...



Fins als últims 7-8 km que són realment feos, pujes i baixes al costat de les carreteres...aborrit...i plovent molt...fins que arribes aquí:



A mesura que arrives a Santiago se va perden la informació, ja no surt els km que queden, i ara això: a dreta o a esquerra? Com los gallegos: subes o bajas? Pos això igual...jeje!!

He trobat a uns lugarenyos i m'han dit el que ja pensava: a dreta és l'antic i a esquerra el traçat nou (dis-me sabut, però per l'aspecte de cada pedra era d'esperar).
He agafat l'antic...au pos...som-hi que ara no plou!!

Encara queden 3km...avui encara no he parat per a res, estic cansat i tinc gana...a la primera pastisseria que trobo a ciutat, una empanada i aquarius!! Ja estic 100% per arrivar!!!
I ara lo més flipant...entres a territori urbà i desapareixen les fletxes...de tant en tant, alguna, però reeees!!
He tingut que anar preguntant cada intersecció!! 
Mira que quan travesses ciutats està perfectament senyalitzat...Burgos, León, Pontevedra, inclús per la Saragossa del cami de l'Ebre...doncs a 1-2km de la catedral, a Santiago, en el camí portugués, te tens que buscar la vida!!

I al final...llegó el final!!



Camí fet! Moment per a guardar! Sensació mística! Felicitat!
Fa molt de goig este moment, tot i que com la primera vegada no ho és!
Qui ha fet el camino ho entendrà, i qui no l'ha fet, sempre el tindrà aquí per fer-lo!!

Ara a buscar la Compostela!!
Aquí tinc que criticar a l'organització...2 hores fent cua per a conseguir-la!!
Ple de gent, tots cansats i en ganes de deixar la bossa i dutxar-se!!





Me comenta una de l'organització que ahir van arrivar 1.400 peregrins i que avui esperen una mica més...
Entenc que són molts, però també han d'entendre que és un acte mundial i que hauríen d'estar a esta altura, sols havíen 10 persones per gestionar la Compostela...
Jo crec que si cal que fiquen a 80 persones, doncs se fiquen...home!!
No se pot tindre als peregrins 2 hores plantats en gana i cansats després de tot lo que han caminat i segurament patit!!
No vull imaginar-me un dia d'agost que es triplica el nombre de peregrins i en lo caloret...uffff!!

Res, a part d'esta queixa peregrina, me toca el torn i aconsegueixo la Compostela i també el certificat de distància, un paper que s'han inventat per 3€...



Ja són les 16,30. No sé si tinc gana, son o jo que sé...molt tard cheee!!
De moment cap a l'alberg a agafar el llit, dutxar-me i ficar-me roba seca...que els mitjons estan xorrant...
Tinc l'alberg just darrere de la catedral.



Un cop ja operatiu, me'n vaig a fer vinitos i tapitas, ja que allà on pregunto me diuen que la cuina està tancada...
Faig temps fins la misa del peregrino a les 19,30.
Més vinitos i compra-regalitos-family!!





Quina gràcia! Esta foto la tinc igual de fa 16 anys...



Ara ja moment catedral, segueix plovent...quin dia!!
Primer passo a abraçar la imatge i després a vore les restes (això diuen). Després ja torno a la nau central. Hi ha lloc i me fico a primera fila, en les iaies...jeje!! Tot espectacle, quan més prop, millor!! (espectacle en el més bon sentit de la paraula)



He tingut molta sort, avui tindrem botafumeiro!! No el truen sempre, sols en mises majors i si algú el paga, aquesta vegada una assossiació de peregrins francesos fica la pasta!

No deixen filmar, però sé que Santiago me perdonarà! 





Molt content d'estar a misa. De fet, no recordo esta sensació dins de misa fins avui...m'estic fent gran...i suposo que molt respectuós en les tradicions!!

I ara si, a sopar a un puesto boooo, que l'ocasió s'ho mereix!!
Vaig a Casa Marcelo, espai gastronòmic, on fusionen la cuina galego-japonesa.



Menjar a la barra dona peu a parlar entre comensals...a dreta tinc una parella d'americanes from NY!! A l'altra banda una altra parella de catalans, tots peregrins!!

Menjar i tracte fabulós!!
Martín, el cap de cuina, ha confeccionat el menú, en funció dels meus gustos i gana!!
Gracias crack 😉!

Escriure un altre post el sopar d'avui, que ben be s'ho mereix!
El podeu trobar aquí: CASA MARCELO



Ara ja a dormir: cansat, content, feliç!!

I demà cap a casa a vore a la meva family, quines ganes!!

Acabo d'escriure el post a l'aeroport. Aquest matí, gràcies a un home que no és que roncava, tremolava los llits i tot del soroll, riute de la mascletà de falles a València...m'he aixecat mooooolt d'hora i he tingut temps de tot...inclús de tornar a  passar per la catedral amb la lluna plena de fons...bonic!!
Adeu Santiago!!




I colorin colorado, este camino se ha acabado...
(a les cames, a la ment sempre estarà present!!)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada