Bologna en 20 hores...

Doncs això....BOLOGNA EN 20 HORES!!!

Tot comença com una tonteria, en anar a sopar a algun lloc els comanys de feina d'ARTCLINIC....
I vam acabar anant 17 persones a passar un cap de setmana a Bologna el 15-16 de Desembre de 2018...

Va ser Bolonia simplement perquè era l´únic (o dels pocs vols) que sortien de València en dissabte i tornaven en diumenge.
Així que el cap de setmana passat vam fer la "BONICA-TONTERIA" de marxar tots a sopar a Bologna...jeje!!
Uns vam anar des de València (13) i els que viuen a Tarragona (4) des de Barna.

Aquí vos deixo un petit resum de lo que va donar de sí el "finde-express-bolonyés"...

09:00. Concetració al Moustache...encara que ningú va arrivar a hora...

Reunió post-matutina

Foto grupal en los bocates ja a la bossa....

Rises varies....i mooolt impuntuals sortim cap a l'aeroport de València!!
Anem justos de temps, si mos passa alguna cosa, se mos complicarà una mica més....
A falta de 50-60km....BOOOOOM!!! Explosió a la roda del copiloto del meu cotxe!!
Au, a parar, i canviar la roda tant ràpid com puguem.
Afegim un nou problema, roda de cortesia, que sols es pot anar a 80km/h, amb la qual cosa farem l'arrivada encara més tard...
Bueno...ja no podria ser pitjor...
Doncs SI!! Parada a mig autovia per accident...5-10 minutets més perduts.
Anem ja a contrarellotge....i a 80-90km/h...buff!!
Al final, aconsenguim arrivar a tant sols 35 min abans del "despegue"...
Contents, marxem cap a la terminal, amb cara de satisfacció perquè fins a aquell moment, ningú va dir res, però ningú ho tenia clar...i tots 4 pensavem que podria empitjorar la situació.....jajaja!!!

Per fi a l'aeroport....

Ja dins de l'aeroport, i mentres la gent feia la cua i anava entrant a l'avió, natros dinavem....jijiji!!
I au, ara si...cap a l'avió....

Primer postureo...jeje!!

A l'altura de Niça es pot contemplar el fantàstic paissatge conjunt de mar, costa i montanyes nevades....

Mar, núbols, terra, montanya i neu...

A Gisela li toca sentar-se en una xica que tenia pànic a volar...al final....
Com a teràpia, es veuen tot l'alcohol que disposava Ryanair a la bodega....i a Sandra li va desaparèixer l'atac de pànic en un plis-plas...jeje!!

Ajudnat a la del pànic

DISSABTE 15 DE DESEMBRE
Ja un cop aterrats, en un parell de transfers ja pactats, anem cap a l'Hotel Palace
Check-in's de cadascú. Hotelet mooooolt moooolt bàsic, però cèntric!
Au...tarde per a voltar-la per Bologna.

Amor o fred? Amor i fred...jeje!!

Comencem per un dels 7 secrets que té la ciutat.
A la Piazza del Nettuno està l'escultura més famosa de tota Bolònia. Es va fer al 1563, i el papa d'aquella època al vore que "els atributs" del Deu del Mar qie eren massa grans...va decidir restringir-li el tamany...
L'escultor, per a burlar-se d'ell, va dissenyar un efecte òptic: en un punt de darrere de Neptuno, es pot vore com la ma estesa està a l'altura adecuada...i fa d'un bon penis...jeje!!

El Deu Neptú i la seva ma...

Sense ma....i amb la ma....!!!

Ma o penis?

Després ja a a la Basílica de San Petronio, església principal de la ciutat, on amb 132m de llarg i 60m d'ample és la quinta església més gran del món. De fet volia ser la més gran, però des del Vaticà ho van prohibir. San Petronio és el patró de Bologna.
Si us fixeu, encara està per acabar com podeu vore a la foto...

San Petronio

A la mateixa Piazza Maggiore, al Palazzo del Podestà, hi ha un dels altres secrets de Bologna: l'Arc dels Susurros:
Concretament has d'acudir als pòrtics del Palazzo del Podestà i cercar, sota la Torre dell'Arengo, les estàtues de Sant Doménico i de Sant Petroni, patró de la ciutat. Si parles de cara a la paret sota la figura d'un dels dos sants, el sostre voltat fa que la teva veu se senti perfectament costat de l'altre, tot i trobar-se en cantonades oposades. D'aquesta forma els capellans de l'època podien confessar als leprosos a metres de distància sense por de contagiar-se.

Carmen explicant alguna cosa a Gis...

...i Gis escoltant-la...

Després ja cap a uns del símbols més importants: Les Torres de Bologna!!

Ja hem fet gana

Al segle XII-XIII Bologna es va construir unes 80-100 torres, simbol de poder i defensa de cada família...

Ara sols queden 2:
- la Garisenda: torre inclinada a l'igual que la de Pisa, amb 48 metres d'altura. També és molt famosa per ser citada per Dante, en la Divina Comedia.
- la Asinelli: torre amb 98 metres d'altura, en la que avui és pot pujar. Malaugradament, no vam tindre temps l'expedició de València per falta de temps...
Si que van poder a l'endemà els de Barcelona, que volaven més tard.
Aquí vos deixo una foto d'ells, on es veu el magnífic skyline de la ciutat, i lo petit que es veu la Garisenda...

50 metres de diferència...

Ara ja a tastar la gastronomia bologniana....
Tenia recomanat menjar la millor pizza al taglio: al costat de les dos torres: Pizzeria Due Torri
Allí va ser el lloc de reunió, ja que alguns anaven molt ràpid i no van esperar a la resta (per exemple...jo mateixa...jeje)

Meeting point

Uns talls de pizza molt bons...i unes birres italianes...en un fred que ja es començava a notar....

contra el fred...birres italianes...

I d'allí, a passejar per la zona. Anem per la zona esquerra de la basílica, coneguda com el Quadrilatero, un laberint de carrers on abans estaven  tots els gremis: artesans, fusters, orfebres, carnicers, pelleters, barbers, salarolis (treballadors que salaven la carn), etc...
Ara és la zona més gastro, on està el famós Tamburini, la tenda més antiga i famosa on es pot comprar els raviolis i la mortadela més famoses de tota la ciutat.

Tamburini

Rubies al Tamburini

I a pegar voltetes pels carrers, fins al Mercato di Menzo, antic mercat, que com en altres ciutats, s'ha conventit en un lloc gastronòmic.

Mercato Di Menzo pre-Nadal

Foto Gis a la resta

Foto que mos fa Gis....jeje!!

Foto la resta a Gis

Tornem al centre per completar l'expedició amb els de Tarragona que faltaven, que volaven més tard.

Buscant als de Tarragona....

D'allà cap a Archiginnasio, antiga seu de l'Universitat de Bologna, la més antiga de tot occident, de 1088.
Primera (i crec qeu única) foto grupal!!

Artclinic a l'Archiginnasio

Encara que les cambres estaven tancades, es podia visitar els passadissos principals. Molt molt xulo!!!
Allí vam poder vore la primera orla a una de les pareds, on estava el nom d'un dels nostres metges, que es va llicenciar a la segona promoció de l'apertura de la facultat de medicina...jajaja!!

Buscant l'orla perdida de la segona promoció de medicina...

I ara ja que estem tots, a fer el vinito!!
Anem a l'altra banda del centre, a la zona Universitària: a Le Stanze: una antiga capella transformada en un local de copes!! Molt bonic, tot i que l'atenció per part del personal era una mica "borde"....

Segona foto grupal

Copes de vi en una capella...fantàstica foto...

I ara ja a sopar!!
Anem a La Capriata, restaurant ubicat en el passatge Corte Isolani, entre l'Strada Maggiore i la Piazza Santo Stefano.

Teniem un menú tancat. He de dir que no va complir amb les espectatives que jo tenia d'un restaurant...pel que fa a servei...estos italians del nort són molt bordes...
Aquí vos deixo el link del post del que vam menjar: Ristorante La Capriata.

  

Fora de La Capriata....

....ja dins de La Capriata a punt de sopar...

Tenia pensat fer una copa al mateix passatge (al K-Factory), però estava ple...

Així que cap a la zona universitària, darrere les dos torres, a fer uns cubates...

Equipo nocturno...

Les nostres xikes wapes causant "furor" per Bolonia...

...i fent el baile que a partir d'ara lo peta en Bolonia...

I d'allí, uns quants retirant-se, uns quants seguint allí, i els més canyeros buscant més marxa techno....jeje!!
Abans de marxar cap a l'hotel, selfie amb la Torre Garisenda...

Selfie molt xula

DIUMENGE 16 DE DESEMBRE

Matí de compres, i voltetes varies...tos "despirgolats"
Anem a fer cua per pujar a la torre Asinelli, però l'hora que ens donaven no ens permitia pujar....au adeu torre....quan tornerem, pujarem!!

Parella contenta!!

...pos a "crompar" parmesà, mortadela i tortellini...al Tamburini...que obrien en diumenge...tat germana?

Gis pensant en foter-s'ho tot...

Cadascú a la seva bola, jo me faig l'última foto amb Neptu!

Adeu Deu Neptu!!

Anem també a vore la Basílica de San Francesco....enorme....graaan!!!
Carmen i Amanda compren figuretes a un mercat de Nadal que havia ahí dins...
També passem per la pastisseria més antiga de tota Bolonia: Gamberini

I d'allí, que faltava poc, uns quants vam anar a vore un altre dels 7 secretes de la ciutat: La Finestrella
Bolonia anys enrere es va construir canals per poder transportar mercaderia i fer girar els molins dels tallers.. Incús va ser coneguda com la Piccola Venezzia.
En un dels canvis urbanístics van ser soterrats, i convertits en pas de clavegueres.
Però un d'ells va sobreviure i es pot contemplar a través d'una finestreta.

La Finestrella

...dins la Finestrella...

Mos queden 20 minuts abans de marxar cap a l'aeroport....temps més que suficien per fer uns formatgets i vinets...al Carrer Coito...jeje!!

....mira...feia gràcia!!

...on trobem un local la mar de mono: Borgo979
Allí els agafa un atac d'amor als jefes...jeje!!

Tortolitos a la vista...

...i ja fem els formatge i vinets...amb foto "postureo" inclosa....

Cheee que bo!!

Vos deixo també el post del puesto: Borgo979

Tots contents..i a contrarrellotge!!

Ja cap a l'hotel, passant per la Catedral....

Catedral amb butafumeiro a la dreta

I ja a l'aeroport a comprar cosetes...samarreta del Bologna FC per a Ramon Jr...

Bologna FC

...i samarreta de Ducati per a Ramon gran....

Cheee açò deu còrrer amuntóoo!!

Vol de tornada sense incidències....
Nota: Gisela no ha trobat a ninguna companya fer fer cerveses ni gintonics...jeje!!!

Un cop a València, tots cap a casa, a excepció de la nostra expedició, on vam anar a un centre comercial per arreglar la roda que vam punxar el dia abans...
Roda reventada....au!! a comprar una de nova...bueno...pel tema dels dibuixos del neumàtic...dooooos!!!!

"pa vernos matao..."

45-60 minuts per fer l'operació...temps més que suficient per fer visitar el centre comercial...

Bonaire en Nadal...

Estem per anar de compres o fer unes cervesetes....

Sempre hi ha algo per celebrar

Mos decantem per la segona opció...jeje!!
I unes tapetes....

...i per menjar...

I ja amb les rodes noves cap a casa...??
Pos NOOOOOOO!!!! encara teníem el cumple de Marina per celebrar, que mos fa 15 anys!!
Així que a seguir en los "brindis"....jeje!!

Brindis per Marina!!

Felicitaaaaats fillola wapa i als papis i germana!!

Felicitats Marina

Doncs tot això....VIATGE EXPRESS A BOLOGNIA!!
On hem xalat, hem rigut, i ens ho em passat molt be!!

Ha segut una experiència que, segurament amb aquest format de treball i esbarjo....repetirem!!!

GRÀCIES A TOTS ELS 17!!
SOU MOLT BONA GEEEENT!!!