El Castillo - Santillana del Mar

19/09/18: Acabem d'arribar a Santillana del Mar.
Ens ha rebut Aurelio a l’apartament on estarem: El Legado de Santillana, en ple centre del poble (que tampoc és gens gran...)

Un cop tot dit amb ell, i abans de despedir-mos, li pregunto: para “comer bien” por aquí...

Ell ho té clar: El Castillo i El Casa Cossío

Com estem just al costat del Castillo, anem a fer la cervesa amb Aurelio, i un vinet i uns pintxos que a la foto vos ensenyo...ENAMORAT de les barres dels bars del nort!!!
Per què aquí nigú s'atreveix a fer una barra plena...plenissima de pintxos?? Estic convençut que si ho fessin be: trionfarien!!!

Després de la xerrada en Aurelio, ens vam quedar a dinar...(al Cossío vam anar un altre dia, format xuleton a la brasa...)

Restaurante El Castillo
Plaza Mayor 6
39330 Santillnana del Mar
Cantabria
Phone: 942818377
Facebook: El Castillo

Tenen de tot: carta, tapes i menú. Nosaltres vam fer el menú.
Cal dir i remarcar que aquí al nort els menús són de més qualitat i quantitat que a la nostra zona...
Tamabé amb les postres i el vi...
Suposo que serà perquè així marca la tradició, i perquè tenen molt de producte...
No cal dir que vam fer 3, compartint els petits un  menú...que va sobrar i tot...per supost...
Aquest menú que us presento estava per 16,50€:









PRIMERS

1. Canelons facits de Vaca Pinta
Canelons que per a un menú que siguin casolans és d'agraïr...

2. Cocido montañés con su compango
Plat fort, de gran aport calòric, típic de la cuina càntabra.
És un guisat d'interior els components essencials són la mongeta blanca i la cola les quals s'afegeix el compango (veure nota 1) compost de xoriço, costella, botifarra i cansalada.
Més detalls: veure nota 2

3. Pochas estofadas con Boleus i Gambas
Pot ser el més fluis de tots tres...o pot ser no vam agafar el millor dia d'aquestes poches a El Castillo...

SEGONS

1. LLUÇ al forn sobre patates i piperada
Lluç fresc a un menú de 16€? Doncs si és així és que estàs al cantàbric o que el xef s'ha tornat boig...

2 . CACHOPO farcit de pernil i formatge, amb patates i primentó roig
Un cachopo és un plat característic de la cuina asturiana. Consisteix en dos filets de vedella grans i entre ells pernil serrà i formatge
A partir d'aquesta forma original han sorgit múltiples variants de Cachopos de peix, pollastre o porc i farcits de marisc, cecina, bolets, pebrots, formatges, espàrrecs, etc.
Cal dir que no serà un dels millors Cachopos que menjarem...
Tant sols veure que un bon cachopo ja val el que val el menú!! Dit això, i per ser de menú: estava molt bo!!
Més detalls: veure nota 3

3. "LECHAZO" de Castilla rostit amb amanida
Res a dir d'aquest plat: producte i producte!!
Ah! A destacar que les patates de les guarnicions no són congelades. Vaig parlar amb el cuiner que a la nostra zona la majoria de menús són congelades i somplement ni s'ho creia....
Diu que aquí ni s'han vist les congelades...ni se les espera....

POSTRES

No vaig fer fotos....però tots casolans...pastís de xocolata, pastís de formatge fresc amb nabius (arándanos), iogurt fresc....tenen molta llet i per tant, la treballen molt be!!

En resum: Un gran menú tota la família per menys de 50€ (49,50)

Nota 1: Compango

El compango és l'acompanyament carni fumat emprat en l'elaboració de la fabada asturiana i els cuits lebaniego i muntanyenc, consta generalment de xoriço, botifarra i cansalada viada. És un ingredient típic de les cuines asturiana, càntabra i gallega que s'afegeix a tot tipus de potatges: amb llentia, cols, etc. Avui dia pot trobés el compango envasat al buit en la majoria dels supermercats espanyols, generalment de menor qualitat.

També es denomina així a tot aliment carni susceptible de ser ingerit acompanyat únicament de pa, a manera d'entrepà o piscolabis.
(Font: wikipèdia)

Nota 2: Cocido Montañés
El bullit muntanyès, o puchera muntanyenca, és el plat gastronòmic típic de Cantàbria, Espanya. És un guisat d'interior els components essencials són la mongeta blanca i la col (en general de la varietat nansa de càntir) a les quals s'afegeix el compango compost de xoriço, costella, botifarra i cansalada procedents del matacíu del chon. Per el seu alt contingut en greixos saturats sol ser un plat de consum ocasional.
A diferència d'altres tipus de cuits típics d'Espanya com el madrileny, el maragato, el pasiego o el lebaniego, el muntanyenc no porta cigrons com a element principal del plat i, a més, al contrari que en altres cuits, es mengen tots els ingredients a alhora, sense separar la sopa de la resta de condiments.

Característiques:

És un plat fort, amb gran aportació calòrica, pel que sovint es consumeix com a plat únic i més freqüentment en els mesos d'hivern.

Es creu que va sorgir al segle XVII i es preparava per combatre els rigors del clima hivernal humit i fred de la Muntanya. Actualment dins de la comunitat autònoma té fama i destaca en la seva preparació la vall de Cabuérniga, sent la zona del bullit muntanyès per excel·lència, tot i que aquest es pot consumir en qualsevol part de Cantàbria.

La denominació d'bullit muntanyès per a aquest plat és d'època recent. José Luis Herrero Tejedor, Delegat d'Informació i Turisme el 1966, es va trobar que a Cantàbria no hi havia un plat regional de gran fama, de manera que el potatge va començar a ser conegut com cuit muntanyenc.

(Font: wikipèdia)


Nota 3: Cachopo
Un cachopo és un plat característic de la cuina asturiana. Consisteix en dos filets de vedella grans i entre ells pernil serrà i formatge. El conjunt es menja fregit i calenta després de ser arrebossat en ou, farina i pa ratllat i se sol servir amb guarnició de patates, pebrots o xampinyons. També s'empra el terme per referir-se al rem d'una canoa (per exemple: fica cachopo esquerre)

Les primeres referències sobre el cachopo asturià les recull el doctor Gaspar Casal, al principi del segle XVIII. [Cita requerida] La seva popularitat es produeix a la dècada de 1950, arran de que el 1947 el restaurant Pelayo d'Oviedo els incorporen al seu carta. Com diu el crític gastronòmic José Ignacio Gràcia Noriega, «l'cachopo era un plat antic i de sobres conegut per la burgesia asturiana de començaments del segle XX però el seu prestigi definitiu no arriba fins a finals dels cinquanta o principis dels seixanta gràcies a la bona tasca d'alguns restaurants d'Oviedo i Grau, fonamentalment »

A partir d'aquesta forma original han sorgit múltiples variants de Cachopos de peix, pollastre o porc i farcits de marisc, cecina, bolets, pebrots, formatges, espàrrecs, etc.
És habitual en els últims anys la publicació de guies i rutes de restaurant on millor es serveixen els Cachopos. També és habitual la realització de jornades del cachopo, d'entre les quals va destacar el Mes del Cachopo2 realitzat a Madrid al novembre de 2016.
L'origen del terme cachopo prové de la semblança que aquests filets arrebossats guardaven amb els "Cachopos", pel seu color i gran grandària, que és com s'anomenen als castanyers buits en algunes zones de la muntanya asturiana (del llatí caccabum, recipient) , l'escorça es feia servir com a recipient de gran dimensió per guardar eines de conreu.
(Font: wikipèdia)