Avui dia llaaarg!!
En principi era un Grado-Salas...però ha acabat sent un Grado-La Espina amb una panxa plena ben plena...🙈
Comença el dia, avui han canviat l’hora, per tant, amb el mateix despertador és més fosc (1 hora, clar!)
Esta nit el del meu costat ha roncat de valent...així que he descansat poc...
(Nota: el roncador era Andreas, un alemà que hem coincidit en quasi tots els albergs, i en tots ha roncat....buuuuffff!!!)
Un cop ja amanit, baixo i Paul ens té preparat l’esmortzar...
Com m’agrada els albergs que te preparen l’esmortzar!!
Marxo tot sol com sempre intento fer. Quan travesses tot Grado, comences a pujar i pujar fins a San Juan de Vilapañada.
Ahi adelanto a l’anglès que habia sortir abans i veig que m’agafa aquell home que ahir vaig coincidir a l’esmortzar, i que volia dinar en mi ahir.
Comencem a caminar junts. Ell és d’Oviedo, i fa el seu primer camino, de fet, avui, la seva segona etapa.
Jose Luis, un home molt majo. D’origen madrileny va parar a Oviedo perquè era jugador de fútbol professional, i allà va conèixer a la seva dona actual.
Fem el camí fins Salas, arreglant el món com no podia ser d’una altra manera. Converses de camí, de vegades banals, de vegades profundes...
Paissatge típics d'aquest Camino Primitivo....
Després d'un rellleu ascendent i constant, arrivem a una petita aldea, on a una casa, l'amo, amb molt de carinyo, té un banquet per descansar els pelegrinos....que bo!!!
Ahí deixem descansant a l'anglès, que ja després no hem vist més!!
Ahí deixem descansant a l'anglès, que ja després no hem vist més!!
Ja a Salas anem a buscar el famós Casa Pachon, lloc de parada obligatòria segons totes les guies peregrines.
Salas en molt bonic, tindrà uns 1.500 habitants, un Castell al mig del poble i la central de la Danone ni més ni menos, justament darrere de mi!!
Mig hora abans d’arrivar, hem trucat per resevar ja que és diumenge. Està ple però mos han dit que mos ficaran fora...per natros estupendo ja que fa un sol terrible.
Arrivem i com no tenim encara taula mos conformem en unes cerveses....ohhhhh que bones després de 24km...
Ja a taula, comença el festival!!
Pots menjar tots els primer i segons que tenen, i tenen 3 de cada...🙈🙈, previ a un caldo de sopa d’all i lluç...
Escollim sols 2 primers i 2 segons...i vi...i postres...i ple!!
De primer....Favada i pataques farcides de carn...moooolt light!!!
De segon, ternera asturiana i abadetjo en tomaqueta....
Quina xalera....
...i de postres...arròs amb llet...però no com el d'aquí...si no com el dàllà....
Aquí un "fotomontatge" del que va ser la bacanal de Salas....
Ja passen a la barra a pels xupitos!!
Converses varies en clients i amos del local.
Moment de decisió...me quedo o segueixo a La Espina?
A Jose Luis li han trucat la seva família per dir-li que anaven a veure’l.
Jo decideixo seguir, tot i que són les 17, i queden 8km de pujada🤪😬🙈
Arranco, i l’orujo d’herbes me passa factura😔
Però no hi ha volta enrere...amuuunt ben amuuunt!!
Passo per Bodenaya, i hi ha un alberg, però ja sols me queden 2km, i justament són plans..
I per fi, final d’etapa: 32,8km, 8 d’ells mig tort😂😂😂
Ja a La Espina vaig cap a l’alberg El Texu. Ahí hi han dos persones penjant el cartell de l’alberg:
Ell ès Andreas, un peregrí alemà que fa poc que ha arrivat (el meu veí de l’alberg de Grado que roncava). Aquí vol presento el roncador perseguidor d'albergs....
Ella és Kasia, una noia polaca que és l’hospitalera de l’alberg. Fa 2 anys va fer el Primitivo, i l’any passat va agafar aquest alberg tota sola.
Aquest any el torna a obrir...justament avui!!!
L’alemany i jo som els seus dos primers peregrins de 2019👏👏👏
Estes tots contents, de fet, ja estaven celebrant-ho en una ampolla de vi, que de seguida me va donar una copa.
Brindis i fotos, i a buscar dos ampolles més de vi. Quin dia Deu meuuu!!!🤷♂️🙈
Acaba el dia a la cuina els 3 parlant cadascú de la seva vida, i de la vida en general. Que bonic és el Camino. Sempre te regala dies i moments com aquest!!
Li dessitjo tota la sort del món a Kasia, i encara més a Andreas, amb la seva vida privada. Segur que se’n sortira!! 😉💪
I ara ja a dormir. Com sols som dos i l’alberg és per a 18, Kasia ens acolleix a la seva casa al pis de dalt, mès que res per estalviar-se la calefacció de la sala gran. Dormo en la típica habitació de dos llitets, on al costat tinc a ell...el roncador que me persegueix🙈😫😫
Booona nit a tooots!!
ETAPA POSTERIOR: ETAPA 3: LA ESPINA - BORRES
ETAPA ANTERIOR: ETAPA 1: OVIEDO - GRADO
ETAPA POSTERIOR: ETAPA 3: LA ESPINA - BORRES
ETAPA ANTERIOR: ETAPA 1: OVIEDO - GRADO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada