dimarts, 16 d’abril del 2019

Camino Primitivo - Etapa 5: La Mesa-Castro

03/04/19: 22,4 km / 765 m desnivell positiu


Avui dia curt. Dia que ja no se pot retallar, ja que per albergs o fas:

- 18 Km: Grandas de Salime
- 22 Km: Castro
- 44 Km: Fonsagrada

6,30 despertador però fins les 7 i algo no baixo a esmortzar. Passa factura el vi d’ahir🤪🤪

Cafe en llet i torrades amb mantega feta de la lecheria de la Conchita!! Que boooo!!


I...tatxant!! Neva!!
Esta nevaaaant. Fot un fred del copon!!

Avui surto tard. A les 8:00 tinc que enviar un mail per a l'inscripció de Ramon fill a Siedia-Benassal, i no hi ha cobertura a La Mesa. Sols tinc wifi a l'alberg. AIxñi que no me la jugo i m'espero fins enviar el mail....
Conec a un lugarenyo que se fot gots d'Asturiana a palo seco de bon de matí
(Asturiana és l'anís d'aquí)
Diu que el que s'ha begut tota la vida, ficats en camions, arrivarien fins a Madrid...jajajaja!!!

Comença l’etapa pujant....


i ja es veu paissatje nevat....




Ja es nota que farà fred...neva una miqueta...que bonic!!!


Comença un descens d’alta montanya...
En 8km baixes de cota 1050m a cota 200m. No s'apreci a la foto però la sensassió de naturalesa en estat pur aquí és bruuuutaaaaaal!!!!


Baixes fins a l’embals de Salime
Paissatges brutals, de postal (torno a dir que la foto no representa la gran sensassió de pau i tranquilitat)




Caminant caminant, me trobo a una espècie de "babosa" molt negra i brillant....



I ja a la presa.




Comença a ploure. De fer tota l’etapa esta plovent, nevant i parant a estones.
Pujada presa amunt direcció Grandas de Salime!! Segueix plovent!!




Falten 6km fins a Grandas de Salime i ara si que plou fort. No tinc cap foto perquè “no se puede, no se puedeeeee”
Ara ja ha parat, els 2 últims km són execpcionalment bonics i durs.





Arrivada a Grandas.
Espero a Isabel. Me trobo a 2 francesos que porten 3 mesos fent camí...
Via de la Plata + Finisterre i ara estaven fent el Primitivo AL REVEEEES!!!
Quina animalada! Ho trobo moooolt difícil de fer!!!

Ja replegats a esmortzar. Ens tornem a retrobar en la parella d’alemanys (Carmen i Thomas), cadascú anava despirgolat...

Per cert, la primera i única cambrera en tot el camí que ha estat una borde...mira...sempre hi han bordes pel món...jeje!!
Sols portem 18km. Castro el tenim a 4km i en pla. Decidit!! Seguim fins a Castro, on hi ha un sol alberg.

Nota: Grandas de Salime és la capi de la zona i te 4 albergs i uns 1500hab / Castro sols té 20 hab i un alberg petitet.

Marxo: torna a nevar, aquesta vegada molt fort!!



Però curiosament als 13 min fa un sol descomunal.



Diuen els lugarenyos que quan neva aquí passa això: se tapa, neva...s’obri, fa sol...i així tot lo dia!!

Ja després de 5km per paissatges bonics, plans i de vaques...




...arrivo a Castro i el primer que se troba son vaques i l’alberg.



Cap a dins. Entro en Isabel i devant els alemanys. 
Cervesa artesanal de Fonsagrada aqui primer que res!! Ole oleeee!

Dutxa en paissatge moooolt xulo!!!




Més tard arriva Andreas i després Luis i Nacho (que en ells dos mos hem whatsappeat per a que vinguin)....
En resum: els de tots els dies. L'alberg està ubicat a un poblet (per dir algo) on no hi ha res. El mateix alberg té servei de menjar...menos mal...



Ara a rentar i a escriure aquest diari.
Esta nit sopem si o si a l’alberg. Tota la collada!!

Baixo baix, entro al minibar i trobo a dos lugarenyes que se fan un “cacharro” (per a natros: un cubata!!)
Me fam cels i me demano un gintonic.
A partir d’aquí i fins que anem a dormir, un no parar de beure i riure🙈🙈😂😂

Comença la cosa en la història del cucu que tenen aquí!
Va apareixent gent i allò pareix més el club de comèdia que un bar d’un alberg. Una tarde de moooolta risa i monólegs poques-lligues...jeje!!

Passem a sopar els de sempre, i acabem rient i “afectats” tots!!




Andreas avui l’hem tombat! Luis el "molt cabron" no parava d'omplir-li el got...i ell no parava de foter-se'l!!




Quan ja no podia més, decideix marxar a dormir i no s’aclareix i torna al mateix puesto preguntant pels llits🙈...moment de deliri rient tots...moment de risa descomunal...
Avui l’hem trobat un apodo: el “lentejo”😂

Quan anem tots al llit roncava tant (per cert, estava en mi i en Isabel) que vaig tindre que buscar un altra habitació en mig de la nit...
I res més que demà serà un altre dia!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada