NO HI HA OUS - VIVÈNCIES: Camino Primitivo

02/04/18: 30,8 km / 1050 m desnivell positiu (en dos parts, que se me va acabar la bateria...jeje)

Comença el dia, de nit com sempre🤷‍♂️

Ja a les 6:30 els dos alemans ja han marxat.

Jo surto a les 7:00 encara fosc amb Isabel. Mos passem el poble, no hem vist la contxa perquè anàvem al revés....

Pujem i es trenca el dia com sempre...deixem el poble de Borres...

Als 2km la gran desició del Camino Primitivo: per Pola o per Hospitales?

Vos conto: per Hospitales és molt més bonic, i també molt més dur, de fet, és l’etapa més dura de tot el Camino (diuen...)

Però té un problema, si fa boira (que quasi sempre fa) no es veu res i llavors la millor opció és per Pola.

Lo millor? Deixar-te aconsellar pels lugarenyos. Ahir tots me van dir si o si per Hospitales. Ha fet dies esplèndits de sol, però avui vos avanço que al final se va tapar.
Així que....cap a Hospitaleeeees...som-hi!!!

Comença la pujada cap a Hospitales. Desnivell positiu durant més de 2 hores🙈

Amunt...i ben amuuunt!!! Mireu lo que hem pujat!!

S’arriva al primer hospital.

Nota 1: es diu “por Hospitales” perque aquesta zona que no hi ha res, al segle XV, hi havien 3 hospitals de peregrins.

Avui en dia sols queden les ruines.

Aquí comença les primeres vistes brutals. També hi han caballs...però en aquest cas...SALVATGES!! Quina passada vore’ls!!
També, com no, vaques!!
I les vaques i els caballs aquí dalt no tenen WC, per tant...ocoooo de no xafar-les...

Se segueix pujant i ja la gana apreta: a menjar!!

Nota 2: aquesta etapa reina no té ni pobles, ni bars, ni fonts durant 24km.

Així que tens que portar el menjar i aigua per a poder sobreviure🙈

És la primera vegada que tinc que pensar per no patir en tots els caminos que he fet!!

Després de menjar ens agafem 2 nois: Luis i Nacho (tio i nebot) d’aquí d’Astúries, uns tios molt majos!!Seguim pujant tots 4.
Fins arrivar al segon Hospital

Nota: primera foto dels 4 que ens acabem de conèixer, i que, pot ser, serà una amistat de tots per a sempre!!

Gracias Luis, Nacho i Isabel por cruzaros en mi camino!!

Aquí dalt se respira una altra cosa que a la resta de tot el camino!!!
Si te perds o si te passes alguna cosa, tindria un mal final!!
De fet, a les guies recomanen no fer Hospitales sol. Quan pujes, ho entens!!

I ja dalt de tot, per mi, la millor imatge de l’etapa i de camino: Més caballs salvatges en mig de la boira!

Nota 3: aquí ja se mos va tapar el temps...

Brutal estar enmig de caballs. Per mi sublim!!
Vos deixo un video en els caballs!!
No s'aprecia la pau en els caballs, però vos assegro que per mi, va ser, la millor imatge de tot el camino!!!

I comencem a planejar. Veiem vaques...d’aquestes ja un se farta i tot en el camino si no venen al punto i en guarnició...jeje!!

Més imatges wapes!!

Aquí Nacho i Luis on s'aprecia que ja està tapat del tot!! Com a mínim hem fet la pujada en visibilitat, i la baixada no massa per moments...

...i per altres moments se deixava vore el paissatge!!!

I arrivem a Montefurado. Petit poblen on sols viu Pepe, un home vellet.

Aquesta vegada no s’ha vist. Sols he vist un parell de vaques (suposo) d’ell...

...i al que suposo que era el seu gos😉

Paro a menjar el bocata que me va preparar Gloria. I comparteixo amb el gos😋😋

Baixem cada un a la seva bola. De fet, tot el dia anem a estones junts i a estones sols. És lo que té el camino.

Arrivem a Lago, poble que no té res. Encara falten 5 km fins Berducedo.

Nota 4: un alberg-bar a Lago triunfaria!! La gent deu arrivar molt petada de l’etapa.

Luis i Nacho se queden perque ve el pare de Nacho a dinar en ells. L'amo del palo-selfie...jeje!! El famòs Paco!!
De fet, mol trobem buscant-los, i el guiem on té que trobar-los...😂😂

S’arriva a Berducedo, on els cabrons estan ja a taula. Prometen que el pare els tornarà a Lago per fer l’etapa...

(Ja vorem en el nivell de xupitos...)

També està dinant Andreas, l’alemà de La Espina. Mira, ahir va ser l'única nit que no vaig coincidir a l'alberg, sols vaig tindre una nit de sort de no ronquits...jeje!
Andreas coneix a Isabel, i no para de tirar-li els trastos...jajaja!!

Aquí me faig un tanque de birra...ohhhhh!!! He arrivat mooolt cansat!!

Decideixo seguir 4km fins a La Mesa, ja que demà marca aigua i ja són km fets.

Isabel que volia quedar-se aquí diu que segueix també. L’alemany també.

Anant cap a La Mesa veig un animal mort a peu de cuneta. És un LLOP!!

Quan arrivem al poble mos diuen que porta de diumenge ahi, però que tenen que fer aixecament de cadàver i autopsia i fins que no vinguin els professionals no el poden tocar, ja que és un animal protegit!!

Quina collons tu!! Que vinguin ja, que ja havien mosques i tot...

Ja a La Mesa: alberg privat perfecte!!

El porta Miguelin i sa mare Conchita (i també sa germana)
El poble tindrà uns 15 habitants, i dos albergs, el públic, i el privat que té menys d'1 any.
Tots dos el porten Conchita i son fill, quina gràcia!!
Thomas i Carmen se queden al públic, anem a saludar-los, on també entra en escena, un finlandès.
Per cert, quin freeeeed que ja fot!!

L'alberg nostre està increïble!!

Avui toca rentadora-secadora i tot net i sec per demà que comença els dies d’aigua.

Un cop ja net i pulit, baixo al bar on començo en vi (ja coneixent-me agafo una ampolla sencera).

Deprés baixem Andreas i Isabel.

Fem més vi. Li demano a la Conchita si mos fica algo de formatge. Me diu que sols té els que fan a la queseria de la llet de les seves vaques...oh quin goig!!!

Ah! I també mos fica xoriç de casa, que tenen porquets!!

Final? Seguim en vi i més vi i sopem en més vi🙈🙈

3 ampolles pals 3...dosis correcta i necessárea...jajaja!!
Quina llàstima que Nacho i Luis no estiguin aquí en natros, l'haguèssim liat encara més...jeje!!