Camino Primitivo - Etapa 3: La Espina-Borres

01/04/19: 28 km / 727 m desnivell positiu

Bon dia pel matí: despertador a les 6:30. L’alemà i la polaca dormen. M’arreglo i cap al carrer. Tanco la porta...oooostia lo palo!!

Me l’he deixat dins. Però justament fora hi ha un altre igual de cutre que el meu, bueno...igual algo millor...au pos...pa mi!!

Marxo completament de nit a buscar el bar que m’habia dit Kasia ja al final del poble. Està ple de gent.

Hi han els típics “pintxos” d’aquí Astúries, que són bocates petits però plens a petar...mireu mireu!!
Lo més fort és que solen costar 1.5€....quina animalà...

Surto cap a fora (de nit) i veig dos peregrins en un frontal cadascun.
Me fico a roda d’ells en la llanterna del mobil, però són una parella (que al final no eren parella) d’alemans que caminen com si no hi hagués un demà...els perdo😫

Nota 1: són Carmen i Thomas, que fa un parell de dies que van junts...coincidirem en albergs i caminant la resta dels dies...
Nota 2: ells ara mateix no ho saben...però arribaran a Finisterre junts...i se convertiran en parella...wauuu este Camino...jeje!!

Comença el dia pujant i pujant i de nit...

Avui Ramon marxa a Morajete de colònies d’anglès a Requena. Li truco, fem un facetime i mos veiem. Està content (almenys ho sembla☺️)

Ja va trencant el dia i veig com sempre a dreta i esquerra vaques i caballs...

De tant en tant, quan els alemans paren a fer alguna foto, els adelanto...i quan tornen, m’adelanten, i així durant part del matí!!

Fins a Tineo (12km) tot es camí de pujada...abans passo per una popular Creu (que jo no la trobo gens popular...)

Ja arrivant, comença a baixar.

Avui fa sol, i a primera hora del dia, si vas direcció Santiago, la teva ombra te guia, te dona la direcció correcta!!! Foto típica d'un peregrino...

Hora d’esmortzar!!

Després d’omplir el depòsit i descansar...seguim!! 💪

Ara 13km fins arrivar proxim poble: Campiello.

Paisatges molt durs i molt xulos

Com sempre, vaques a tot arreu...

...i més paissatges de postal...mireu aquesta que bonica, vaig direcció cap a la neu, on en els pròxims dies la trobaré

I aquest foto ja és la típica del camino, és un clàssic!!

A punt d’arrivar a poble veig esta tonteria...mira ho he trobat curiòs que siguen tant exactes en els horaris🤷‍♂️...uns cracks estos del Rallye de Tineo...

I ja a Campiello (25km). Estic molt cansat. El relleu no ha parat de pujar i baixar, i el terra molt irregular, per cert, impossible fer-lo en BTT

Campiello té 50 habitants i 2 albergs-restaurant-supermercat, que bèsties!!

L’explicació és que en breu comença la famosa etapa d’Hospitales, i històricament era últim lloc per menjar i comprar. Ara a Borres hi ha alberg, i també a Samblismo (on he trucat a Javi i encara no el tenia a punt)

En resum: estic cansat i no sé si me quedo o marxo...però de moment: vaig a Casa Herminia i...cervessota!!

Ja en la cervesa i relax i mirant la guia, penso que me quedo a dinar i vaig a Borres després xino-xano (són 3km plans). A més hi han 40 o 50 crios de Cadis que estan de viatge de fi de curs i fan el camino i dormen aquí....quina escandalera!!! Marxo a dormir si o si a Borres!!

Dinar de menú del peregrino: Pote + Safata pasta en tonyina + Carn guisada en pataques + Flam en nata i vi!!
Nota: el Pote té el premi com a mejor pote asturiano, i el flam i la nata....no eren de Danone, eren d'Herminia!!!

A reventar: tot? 10€🤷‍♂️

Aquí a Astúries i més als pobles el menjar és molt barato.

No compro res per demà.
Nota: demà si se fa l’opció Hospitales són 25km que no hi ha res, no fonts d’aigua!! I la gent es proveeix.

He trucat a alberg de Borres, el porta Gloria, la del bar Barin, i me diu que me farà un bocata, o dos...cap problema!!!

Marxo i abans acabo parlant en Herminia fora del restaurant, sols 2 minuts, però suficient per donar-me compte que és una persona de pau!! M’ha dessitjat bon camino però amb una delicadesa fora de lo normal!! 

Gracias Herminia!!
Nota: me diu que demà per Hospitales i no pas per Pola!!

I ja en un rato, a l’alberg de Borres. Està a 500m abans del poble, una mica rollo per anar i tornar...

Estan (como no) la parella d’alemans, que també els havia trobar a Casa Herminia.

Dutxa i a rentar la roba. Som sols natros 3.

Quan estava en plan relax ha aparegut un quart peregrí: és la noia de Gavà que vaig vore a l’autobus d’Oviedo i després a Salas: Isabel!!

He  parlat una estona, i hem acabat els 4 sopant al Barin, de la Glòria (be, jo no he sopat, sols mitja truita que no volia Isabel i jo no he pogut dir que no...jejeje!!

Acabem parlant en Glòria, una dona gran i amb molta espenta i molt amable. M’ha fet el bocata i cafè de demá. P=er cert, boníssima la truita de Glòria!!

I ja ara a escriure tot este rollo de diari a l’alberg quan els altres 3 ja dormen.

Demà anem a Hospitales!!!


ETAPA POSTERIOR: ETAPA 4: BORRES - LA MESA

ETAPA ANTERIOR: ETAPA 2: GRADO - LA ESPINA

Camino Primitivo - Etapa 2: Grado-La Espina

31/03/19: 32,8 km / 1.180 m desnivell positiu

Avui dia llaaarg!!

En principi era un Grado-Salas...però ha acabat sent un Grado-La Espina amb una panxa plena ben plena...🙈

Comença el dia, avui han canviat l’hora, per tant, amb el mateix despertador és més fosc (1 hora, clar!)

Esta nit el del meu costat ha roncat de valent...així que he descansat poc...

(Nota: el roncador era Andreas, un alemà que hem coincidit en quasi tots els albergs, i en tots ha roncat....buuuuffff!!!)

Un cop ja amanit, baixo i Paul ens té preparat l’esmortzar...

Com m’agrada els albergs que te preparen l’esmortzar!!

Marxo tot sol com sempre intento fer. Quan travesses tot Grado, comences a pujar i pujar fins a San Juan de Vilapañada.

Ahi adelanto a l’anglès que habia sortir abans i veig que m’agafa aquell home que ahir vaig coincidir a l’esmortzar, i que volia dinar en mi ahir.

Comencem a caminar junts. Ell és d’Oviedo, i fa el seu primer camino, de fet, avui, la seva segona etapa.

Jose Luis, un home molt majo. D’origen madrileny va parar a Oviedo perquè era jugador de fútbol professional, i allà va conèixer a la seva dona actual.

Fem el camí fins Salas, arreglant el món com no podia ser d’una altra manera. Converses de camí, de vegades banals, de vegades profundes...

Paissatge típics d'aquest Camino Primitivo....

Després d'un rellleu ascendent i constant, arrivem a una petita aldea, on a una casa, l'amo, amb molt de carinyo, té un banquet per descansar els pelegrinos....que bo!!!
Ahí deixem descansant a l'anglès, que ja després no hem vist més!!

Ja a Salas anem a buscar el famós Casa Pachon, lloc de parada obligatòria segons totes les guies peregrines.

Salas en molt bonic, tindrà uns 1.500 habitants, un Castell al mig del poble i la central de la Danone ni més ni menos, justament darrere de mi!!

Mig hora abans d’arrivar, hem trucat per resevar ja que és diumenge. Està ple però mos han dit que mos ficaran fora...per natros estupendo ja que fa un sol terrible.

Arrivem i com no tenim encara taula mos conformem en unes cerveses....ohhhhh que bones després de 24km...

Ja a taula, comença el festival!! 

Pots menjar tots els primer i segons que tenen, i tenen 3 de cada...🙈🙈, previ a un caldo de sopa d’all i lluç...

Escollim sols 2 primers i 2 segons...i vi...i postres...i ple!!

De primer....Favada i pataques farcides de carn...moooolt light!!!

De segon, ternera asturiana i abadetjo en tomaqueta....

Quina xalera....

...i de postres...arròs amb llet...però no com el d'aquí...si no com el dàllà....

Aquí un "fotomontatge" del que va ser la bacanal de Salas....

Ja passen a la barra a pels xupitos!!

Converses varies en clients i amos del local.

Moment de decisió...me quedo o segueixo a La Espina?

A Jose Luis li han trucat la seva família per dir-li que anaven a veure’l.

Jo decideixo seguir, tot i que són les 17, i queden 8km de pujada🤪😬🙈

Arranco, i l’orujo d’herbes me passa factura😔

Però no hi ha volta enrere...amuuunt ben amuuunt!!

Passo per Bodenaya, i hi ha un alberg, però ja sols me queden 2km, i justament són plans..

I per fi, final d’etapa: 32,8km, 8 d’ells mig tort😂😂😂

Ja a La Espina vaig cap a l’alberg El Texu. Ahí hi han dos persones penjant el cartell de l’alberg:

Ell ès Andreas, un peregrí alemà que fa poc que ha arrivat (el meu veí de l’alberg de Grado que roncava). Aquí vol presento el roncador perseguidor d'albergs....

Ella és Kasia, una noia polaca que és l’hospitalera de l’alberg. Fa 2 anys va fer el Primitivo, i l’any passat va agafar aquest alberg tota sola.

Aquest any el torna a obrir...justament avui!!!

L’alemany i jo som els seus dos primers peregrins de 2019👏👏👏

Estes tots contents, de fet, ja estaven celebrant-ho en una ampolla de vi, que de seguida me va donar una copa.

Brindis i fotos, i a buscar dos ampolles més de vi. Quin dia Deu meuuu!!!🤷‍♂️🙈

Acaba el dia a la cuina els 3 parlant cadascú de la seva vida, i de la vida en general. Que bonic és el Camino. Sempre te regala dies i moments com aquest!!

Li dessitjo tota la sort del món a Kasia, i encara més a Andreas, amb la seva vida privada. Segur que se’n sortira!! 😉💪

I ara ja a dormir. Com sols som dos i l’alberg és per a 18, Kasia ens acolleix a la seva casa al pis de dalt, mès que res per estalviar-se la calefacció de la sala gran. Dormo en la típica habitació de dos llitets, on al costat tinc a ell...el roncador que me persegueix🙈😫😫

Booona nit a tooots!!


ETAPA POSTERIOR: ETAPA 3: LA ESPINA - BORRES

ETAPA ANTERIOR: ETAPA 1: OVIEDO - GRADO 

Camino Primitivo - Etapa 1: Oviedo-Grado

30/03/19: 26 km / 530 m desnivell positiu

Comença el camino!! 💪

Esta nit he dormit be, de fet, he apagat el despertador abans que sonés.

Tot un altre cop dins la motxila i a esmortzar (al costat hi ha un bar que obrin pronte).

Ara ja a sortir de la ciutat, hi han casi 4km de ciutat.

Aquí a Oviedo són tant senyorials que no hi ha ni una sols fletxa...tot està en conches metàl·liques al terra...que nets que són...

Diuen que és la ciutat més neta de tot l'Estat Espanyol, i que ni hi ha ni un paper al terra...

La veritat és que jo no he vist cap paper per terra....

Ara ja comença l’Astúries del camp i de les vaques.

Paissatges molt wapos. Avui serà així tot el dia, i segurament tots els dies...

Quan surts de capital, ja vas pujant, i el paissatge ja et senyala com serà aquest camí...

Moment absurt del dia: el camí que anava desenvocava en un camí perpendicular i principal.

Justament al final del meu camí hi havia un patrol d’uns ramaders que estaven portant unes vaques d’un lloc a un altre.🐂🐂🐂🐂

Me diuen: quedate junto al coche, que pasaremos las vacas.

- El resultat? Que la meitat s’han desviat cap a mi, cap al camí secundari i perpendicular...🙈

- El problema? Que entre el patrol i fora cami, sols cavia una persona (jo) o pasava una vaca (elles)

Així que al vindre varies vaques cap a mi i jo poc valent (suposo) he anat al final del patrol...aquí estaré segur...

- La sorpresa? Que també venien més vaques per l’altre costat del patrol...🐂🐂🚖🐂🐂

- La solució? Pujar damunt del patrol🤷‍♂️😂😂

I els pastors enfadats de que les vaques marxassin pel camí alternatiu i encara més vorem pujat al capot del seu cotxe🙈🙈

Me diuen: que haces? I jo...pues que quieres que haga?

Venian hacia mi...

I ells: pues escondete en la montaña, fuera del camino...

I jo: claroooo...y si vienen, que? Eh? 🤷‍♂️😂😂😂

Res, he demant disculpes i a seguir en el cami...jeje!!

Més endavant he trobat una capelleta on es podia cunyar...primer cuño post-Oviedo...

Més paissatge bonics...

Als 12km a Escamplero trobo un bar...au!! A esmortzar i descansar!!

Pintxo d'ou en panceta....booooo!!!

Ara ja a seguir.

En tot el camí no he trobat a cap peregrí. Aquí veig a un que surt d'esmortzar...l'únic!! (es Jose Luis, d'Oviedo, que demà el coneixeré...).

Lo que si he vist és a dreta i esquerra vaques i ovelles...

Més i més km...ja en porto 22 quan arrivo a Peñaflor.

Veig un bar i aprofito per carregar aigua i decansar.

Fora estan fent barbacoa, me comenta en del restaurant que en dissabtes fan carn a la brasa...

Però mireu quin sistema té el tio per fer costellar de tocino...

Mireu el video: espectacular!!

Me diu que el corder queda fantàstic!!

Voldria quedar-me a dinar, ja que són les 13,15...però el problema serà fer els 3-4km que me queden en la pantxa plena...bufff quina perea!! Passo passo!!

Ara ja cap a Grado. Arrivo.

Llegeixo que l’alberg privat és una passada. De fet ho és: mireu!!

Problema: estan pintant, i no obrin fins a l’1 d’Abril, és a dir, fons d’aquí 2 dies...ohhh!!

Torno 500m cap enrere fins al públic.

També és molt bonic.

Nota: entre els dos albergs, a les 15 de la tarde, hi ha una festa terrible....música i gent ballant devant d'un camionet que fa d'escenari....festa que seguirà fins la nit...quina festa!!! (es veu que celebren l'entrada a la Primavera....o algo així...)

De fet, Grado té moltes cases estil indià, moltíssimes!!

No sé el motiu, però hi ja cada casa que flipes!! Per exemple...

- El Capitolio (o Palacete Velazquez)...just al costat de l'alberg...

- L'Ajuntament....

- El mercat del peix...

Entro a l’alberg, soc el tercer. L’hospitaler és Paul, un londinenc afincat de fa anys a Galícia pero que ara està aquí a Grado a l’alberg.

Faig el checkin. És un dels pocs albergs que queden que el preu és la voluntat, i inclou poder agafar menjar que hi ha a la cuina i també esmortzar.

Recordo que quan vaig començar en aquesta història peregrina hi havien bastants...

Ara ja no hi han. Per això m’ha fet hràcia trobar-me un...

Dutxa, roba neta, rentar la suada...i a menjar!!

Vaig a Casa Pepe El Bueno.

Brutal qualitat-preu!!

Menú de 15€, amb beguda, postre i café m’han invitat.

De primer Faves: un perol, que estava increïblement bo i golós!! He tripetit de plat...quina fartada😋😋

De segon: Cachopo...ieahhh!!

No he pogut. I amablement me l’han ficat a un tupper, que ha segut el meu sopar!!

De postres: tarta de la abuela. Després, café i xupito...tot per 15€!!

He vist una part del Barça-Espanyol.

Després, cap a l’alberg a descansar un ratet.

Comença a ploure, així que agafo la roba estesa i me l'emporto al llit, i instalo una espècie de "tenderete" mentres descanso...jeje!!

Un cop descansat: ja a la tradicional volta pel poble, on he pogut seguir veient lo bonic que és.

Abans de tornar a l’alberg he tastat els famosos Tocinillos de Cielo de Grado a una pastisseria

Me falta tastar el formatge més antic d’Astúries que és d’aquí: AUFEGA'L PITU.

El formatge Afuega'l Pitu és un de les més antics i estesos de tota Astúries. El seu origen és desconegut, es preparava a les cases de pagès que posseïen guanyat pel simple procediment del quallat espontani de la llet. El seu nom Afuega'l Pitu (ofega la veu) prové de la seva textura, ja que en menjar-s'enganxa al paladar. El formatge d'afuega'l pitu té Denominació d'Origen des de l'estiu de l'any 2004.

SI voleu més info, premeu aquest link: http://www.doafuegalpitu.com/

Però no he trobat on podia tastar-lo no tampoc tenia gens de gana després del dinaron i del tocinillo...

M'han dit que pot ser el trobava als supers d'Astúries: ALIMERKA

Però no l'he trobat...
El que si he vist és el preu tant baix que tenen en el peix i el marisc....mireu mireu...

Trobo que per casa nostra, tamt el lluç com el centollo valen no el doble, si no el triple com a poc....

Ja cap a l’alberg: a escriure aquest diari i poca cosa més...

Booona nit!!!

ETAPA POSTERIOR: ETAPA 2: GRADO - LA ESPINA

ETAPA ANTERIOR: ETAPA 0: CASA - OVIEDO